Un altre cop, la policia de Catalunya ha tingut que intervenir per a què els joves acabessin amb la festa al carrer que havien organitzat. I jo em pregunto: què es primer, el dret a divertir-nos o el dret al descans?
Al nostre país, sobre tot a l’estiu què és quan més calor fa i més apeteix estar al carrer, el jovent busca gresca i si no la troba la improvisa. El que passa és que moltes vegades les revetlles i festes populars s’organitzen a la vora mateix de llocs residencials on hi ha gent què, per la seva condició necessiten descansar. Així hi troben tres grups fonamentalment: el nens petits, els més grans i el malalts.
Recordo una anècdota que vaig viure ja fa més de vint anys. Va passar a Santa Bàrbara. Eren les festes majors. A la plaça de l’ajuntament hi havia gresca perquè hi van fer el sopar del bou capllaçat. De sobte, i sense previ avís, per la megafonia del poble es van poder sentir els acords de un pasdoble. No va durar més de cinc minuts. Jo al dia següent treballava, així que me’n havia anat d’hora a dormir. La música em va sobresaltar. En aquell temps ja vaig escriure una carta al director per a denunciar uns fets que, personalment, no em van parèixer bé. I vaig emprar els mateixos arguments de dalt. Al cap d’uns dies vaig parlar al secretari de l’ajuntament que hi havia en aquell temps, Carlos. I ell hem va donar tota la raó i em va dir que va ser ell qui va fer aturar la música. Els que estaven a la festa volien música i els que fes falta. Però els que estaven descansant tranquil·lament a les seves cases no volien ser molestats.
Per a mi, primer és el dret al descans. És per això que la diversió hi ha que portar-la a llocs on les molèsties a tercers siguin en el mínim grau possible. La festa que es va organitzar a la platja d’Aluet aquest més d’agost, seria la prova d’una iniciativa ben pensada i ben portada a terme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada