dilluns, 20 d’agost del 2007

EL MODEL (DESFASAT) DE FESTES MAJORS

El model tradicional de festes majors està esgotat. Manquen idees per a fer unes festes més participatives i atractives. El model de bous i ball, trontolla. Als llocs on és tradicional, els bous, sense cap mena de dubte és l’acte més concorregut i participatiu? La resposta és rotunda si s’entén com a participatiu el baixa a la plaça i “torejar” la bèstia. La gent va als bous a berenar. A pobles com Santa Bàrbara aquesta pràctica ja va sent tradicional des de fa la tira d’anys. I, des de fa uns quants ja ha arrelat a altres pobles de molta més tradició taurina. I el bou capllaçat, fa uns anys, hi anava molta més gent que avui en dia... El ball ha estat durant molts anys pilar fonamental de les pestes. Qui no recorda aquelles revetlles multitudinàries on la a la pista no hi cabia una agulla? Ara hi ha taules buides i o en parléssim de la pista. Només s’hi veuen els quatres “exhibicionistes” de torn que son els que van a classes de ball i la gent gran, aquells que en van aprendre per les pistes i que, sense rebre cap classe mai a la vida, ho fan forçar bé.
Cal donar resposta a uns sectors de la població (el de mitjana edat i joves) que, amb aquestes festes, es troben descol·locats, per dir-ho d’alguna manera. Son sectors de la població que han crescut amb els concerts, el teatre... De vegades de petit format. No cal anar a actes multitudinaris, tal vegada de simultanis i diversificats... i a una distància entre uns i altres curta per a poder bellugar-se sense tenir que recorre grans distàncies.
Evidentment, aquesta actes, al menys la majoria deurien de ser gratuïts i buscar alternatives de finançament.