UN MÓN IDÍL·LIC

L’altra nit vaig tenir un somni. Vaig somiar amb un món idíl·lic: els trens funcionaven, als aeroports no hi havia retards ni pèrdua de maletes, les autopistes eren gratuïtes, a la ciutat hi havia tornat la normalitat: jo no hi quedaven grups electrògens ni feia olor a gas-oil. Després vaig veure dos cares que em van sonar un era home: Ruiz-Gallardon, alcalde de Madrid; l’altra dona: Esperanza Agüirre, presidenta de la comunitat... Tots dos discutien, però ho tenient tot endreçat, net i polit... Llavor em vaig despertar. Vaig obrir el televisor i al canal 3/24 deien que per culpa de les obres de l’AVE, una catenària s’havia trencat i a l'estació de Sant, els combois ferroviaris anaven amb 1 hora de retard. Vaig tornar a la dura realitat diària.