ELS NOMS DELS CARRERS D'AMPOSTA "D'UNA ALTRA ÈPOCA"

NOMS DE CARRERS D’AMPOSTA AMB TOPONÍMIA D’UN ALTRE TEMPS

Quan ja s’han complert 30 anys de les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador Franco, encara hi ha coses pendents d’aprovar (o restablir) com és la Llei de la Memòria històrica, aturada per manca de consens polític entre els diversos partits que conformen l’arc parlamentari espanyol. El PP no en vol ni sentir-ne a parlar, mentre que altres parits com Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya o Esquerra Republicana volen que sigui el més àmplia possible. Una de les coses que preveu la llei és la retirada tota mena de simbologia feixista dels llocs on encara existeix arreu de l’estat espanyol. A Amposta, després de governs de diversos colors polítics, encara poden trobar-ne per arreu. Plaques a cases particulars amb el “yugo y las flechas del Ministerio de la Vivienda” i noms de carrers, sobre tot. Menció a part em mereix el nom oficial del Poble Nou del Delta: Villafranco del Delta.
Voldria aprofitar aquest escrit per fer-vos reflexionar sobre el tema, per a mi de vital importància per refer, precisament, la memòria dels que van lluitar i morir tot defensant la llibertat i l’ideal de la república.
Els ajuntaments de l’època van canviar els noms dels carreres amb topònims susceptibles de ser “poc recomanables o subversius” per d’altres “més apropiats” i, així, desaparegueren de la nomenclatura antics noms de carreres de les diferents ciutats i pobles, encara que fossin estretament vinculats a la història local. Del que es van posar en l’època franquista, alguns encara perduren. A molts se’ls ha catalanitzat el nom, a d’altres, el sentit, i encara n’hi ha d’altres que, aparentment, res tenen a veure amb dictador i la seva època. Finalment en hi ha que han conservat els seu nom tal hi com els van “batejar” les autoritats del règim. Alguns d’aquests carreres portaven noms de personatges o fets històrics que havien destacat per la defensa o l’engrandiment d’Espanya. Son reis, conqueridors, guerrers, literats, pintors, noms de batalles, etc. que sovint trobàvem als llibres d’història i literatura d’aquell temps (les enciclopèdies d’Aguilar). Finalment hi trobem d’altres topònims inspirats en l’església catòlica què convivia amb perfecta harmonia amb el “nou ordre establert”. Solen ser noms de sants i santes, encara que hi ha d’algun que d’altre bisbe. Alguns lectors poden arribar a pensar que sóc molt agosarat a l’hora de fer algun judici de valor, però tots aquells que vàreu ser educats com jo en aquells anys, segurament estareu d’acord amb mi i amb el meus raonaments. Avui tots aquests topònims que relacionaré de ben segur que ja no se’n posaria cap ja que res tenen a veure ni amb Amposta ni la resta de Catalunya, si exceptuem, evidentment, els anys de la dictadura. Comencem:

NOM DEL CARRER SIGNIFICAT

Agustina d’Aragó De nom Agustina Zaragoza i Doménech. Va néixer a
Barcelona. La gran heroïna espanyola per excel·lència.
Aparisi Guijarro De nom Antonio. És un error posar Aparici, tal com apareix al rètol. Polític i advocat nat a València. Va ser diputat, senador i membre del consell privat de Carles VII.
Bailén Població espanyola de la província de Jaén. Nom de la batalla en que el general Cataños va derrotar l’exercit francès (1808). Fou la primera derrota de l’exercit de Napoleó comandat pel general Dupont.
Bisbe Aznar Francisco Aznar y Pueyo. Bisbe de la diòcesis de Tortosa (1879-1893).
Bisbe Rocamora Pere Rocamora García. També bisbe de la diòcesis de Tortosa (1894-1925).

Burgos Ciutat castellana. Va ser la capital de la zona franquista. El darrer part de guerra, aquell que deia “Cautivo y desarmado el ejercito rojo...”, es va emetre des d’aquesta ciutat.
Calderón de la Barca Pedro. Dramaturg espanyol i capellà. Autor entre altres del Alcalde de Zalamea.
Campoamor Podria tractar-se de Clara o de Ramón ( encara que no hi ha dubte de que és aquest últim) Ramón de Campoamor y Campoosorio va néixer a Navia i va morir a Madrid. A més de poeta va ser governador de València i conseller d’estat al regnat d’Isabel II.
Canaries/as Nom de comunitat autònoma espanyola insular. El creuer Canarias, buc insígnia de l’armada i un dels més moderns de l’època, va participar activament a la guerra civil al bàndol franquista, va ser peça clau en el domini de la mar.
Cánovas De nom Antonio. Polític restaurador espanyol i escriptor. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua. Un buc de l’armada que va participar a la guerra civil també tenia aquest nom. A la placa apareix com Cànoves, sense cap mena de dubte una catalanització del nom.
Carlos I Net dels Reis Catòlics, amb ell va començar la Casa d’Àustria. Va ser el primer emperador amb el nom de Carlos I de España i V de Alemanya.
Cervantes Miguel de Cervantes Saavedra. La figura capdal de la literatura castellana. La seva principal obra “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha”.
Covadonga Paratge i santuari del Principat d’Astúries. La resistència del rei got espanyol Don Pelayo va suposar la primera victòria a l’exercit àrab a les ordres de Munuza, cabdill d’Astúries de l’imperi Omeia (722).
Dos de maig De 1808. Avui festa de la Comunitat de Madrid. Representa l’exaltació de la resistència del poble espanyol a la guerra del francès (1808-1814). També guerra de la Independència.
Espanya (plaça) Nom d’un dels estat que formen la península Ibèrica.
Estrella Possiblement sigui una adaptació de Estella. El marquès d’Estella fou el general Primo de Rivera i també el seu fill José Antonio, fundador de la Falange.
Felipe II Segon rei de la Casa d’Àustria. Baix el seu regnat l’imperi espanyol va tenir la màxima expansió.
García Morato Joaquín. Aviador del autoanomenat exercit “nacional” a la guerra Civil Espanyola.
Gran Capitán Gonzalo Fernández de Córdoba. Militar al servei dels Reis Catòlics (Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó)
Hernán Cortés Nat a Badajoz (Extremadura) Conqueridor espanyol. Va exterminar el poble indi dels Asteques.
Isabel la Catòlica Reina espanyola casada amb Ferran II d’Aragó. Els devem la unitat d’Espanya. Durant el seu regnat van assassinar en nom de Déu i val expulsar jueus i musulmans dels seus territoris.
Joan d’Austria/
Juan de Austria Fill de Carlos I i germà bastard de Felipe II, ha estat un dels més grans generals espanyols. Va capitanejar l’anomenada Lliga Santa que va guanyar a la flota turca a la batalla de Lepant.
Labadie Francisco. Governador Civil de Tarragona durant el franquisme.
Larache Ciutat nord africana. Capital del protectorat espanyol del Marroc. Cal recordar que Franco estava destinat allí abans de donar el cop d’estat.
Las Navas Batalla de las Navas de Tolosa (província de Jaén -1212-) Va se la primera batalla guanyada als àrabs a la guerra de la Reconquista.
Lepanto Batalla naval (7 d’octubre de 1571). Fou el major èxit naval de la marina espanyola. Es va derrotar a l’imperi turc. Deu el seu nom lloc on va passar a prop de Grècia.
Lope de Vega Lope de Vega i Carpio neix i mor a Madrid. Dramaturg espanyol del segle d’or de la literatura castellana.
Mendizábal Juan Álvarez. Polític espanyol nat a Cadis que va arribar a primer ministre amb Isabel II. És famós per la desamortització.
Menéndez y Pelayo Marcelino. Filòleg i historiador espanyol nat a Santander. Va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua.
Melilla Ciutat espanyola al N de l’Africa.
Murillo Bartolomé Esteban Murillo, pintor nascut a Sevilla el 1617.
Navarra Avui comunitat autònoma i abans regne. A la Guerra Civil va donar nom a una Divisió de l’exercit Franquista comandat per García Valiño i que va esdevenir clau per derrotar l’exercit popular al dividir la zona republicana en dos a l’alçada de Vinaròs.
Numància Ciutat de l’època dels celtibers situada al N de l’actual província de Sòria. Va resistir als romans fins ser arrasada. Es posava com a exemple de resistència del poble espanyol.
Orient/Oriente El dictador hi vivia al palau i congregava als espanyols a la plaça del mateix noms per exaltar les seves glòries.
Orleans Ciutat francesa i dinastia reial del veí país.
Pizarro De nom Francisco. Igual que l’Hernán Cortés va ser conqueridor extremeny fill del poble de Trujillo. Va sotmetre els pobles d’Amèrica del sud.
Padilla Juan. Nat a Toledo. Capità de l’exercit castellà en l’anomenada guerra de les Comunitats de Castella.
Ruiz de Alda De nom Julio, natural d’Estella (Navarra). Aviador franquista fundador de la Falange.
Sagunt Ciutat valenciana. A l’antiguitat va ser aliada de Roma i a rasada per Cartago durant la segona guerra Púnica.
Sant Ferran/
San Fernando Fernando III el Santo. Va lluitar contra els àrabs. Era el patró de la joventut espanyola durant la dictadura franquista.
Vázquez de Mella Juan, natural de Cangas de Onís (Astúries) Polític conservador que a la I Guerra Mundial el va decantar pel bàndol alemany.
Velázquez Diego Velázquez, pintor espanyol. Neix a Sevilla el 1599. Va ser pintor de la cort de Felipe IV.
Victòria Es posava aquest nom en memòria de l’1 d’abril de 1939, dia que va acabar la guerra civil. Durant la dictadura aquest dia es commemorava el “día de la Victoria”.

Molt possiblement encara me’n he pogut deixar algun. Amb aquest humil estudi no pretenc arribar a la conclusió de que tots els carrers citats son susceptibles de canviar-los de nom, però si que recomanaria fer-ho amb els mes significatius amb topònims més apropiats al nostre temps i la nostra història, tradicions, costums, paisatge...
Finalment voldria dedicar l’escrit a tots aquells que senten simpaties pel bàndol dels perdedors i als “nostàlgics”, que encara n’hi ha...