dilluns, 22 d’octubre del 2007

LA IDÍL·LICA SUÏSSA

La veritat és que coneixem ben poc de Suïssa. Diuen d’ella què és un país que sempre s’ha mantingut neutral. La seva riquesa es basa, principalment, en guardar els diners dels altres països, la majoria d’ells extrets dels seus territoris de forma il·legal. També coneixem la fabricació de rellotges i la seva indústria làctica, sobre tot els formatges. És un país que sistemàticament ha rebutjat entra a formar part de la Unió Europea. Déu ser que es considera autosuficient.

Ahir es van celebrar eleccions i hi va guanyar un partit xenòfob. La veritat és que el racisme és un moviment en augment per molts països europeus: Àustria, Bèlgica i ara Suïssa són clars exemples. I és que l’animadversió cap els ciutadans estrangers per part de col·lectius que fins no fa molt eren d’esquerres està pujant. Ja no perquè veuen perillar els seus llocs de treball, sinó perquè es creu que obtenen dels respectius governs uns privilegis que els hi són negats al d’aquí. Amb això es basa el discurs de l’extrema dreta.

Diu que un dels principals punts del partit extremista suïs era la d’expulsar els estrangers que delinqueixen. Potser la porta s’obrirà per aquests, perquè és la situació més susceptible. Però ja se sap que quan la porta està oberta, tancar-la cada cop és més difícil.