Joan Rossell, president de l’associació d’empresaris catalans Foment del Treball ha fet avui unes declaracions no exemptes de polèmica i que de ben segur li seran contestades per unes quantes persones més, a part de jo mateix. Cal dir que he rebut un correu d’un company de treball on m’enviava la notícia amb un titular ben eloqüent: “Cree el ladrón que todos son de su condición”. Bé, no sé si és la definició més encertada, però comparteixo el fons del que intenta expressar. Jo en la meva vida he conegut empresaris mol inútils i que han deixat les seves empreses a mans de gerents i ells s’han dedicat a la bona vida i als plaers de la carn i d’altres que han dilapidat en un tres i no res els patrimonis heretats dels seus pares. Es clar que també he vist funcionaris incompetents i d’altres que no saps ben bé quina feina fan. Però per al funcionari hi ha una solució: l’expedient administratiu. En canvi l’empresari no té cap mecanisme regulador de la seva ineficàcia, sinó és la fallida de la seva empresa, encara que en alguns cops no sigui per això, sinó per moviments propis del mercat.
Una cosa si que proposo: la eliminació de tantes i tantes administracions i la concentració de serveis. La dispersió fa perdre eficàcia al sistema i temps a l’administrat. Una persona amb la qual comparteixo ben poques coses va dir que es tenia que crear l’administració única. Aquest va se Manuel Fraga Iribarne. Però molt em temo que als diferents governs no els acabi d’interessar la idea. Potser per això no es donen gents de manya per a canviar el sistema. Un sistema cada cop més modern (la informàtica d’avui en dia permet crear oficines virtuals), però de vegades viciat per unes velles estructures arcaiques i desfasades en el temps. Encara que això no vol dir que les administracions de nova creació, a l’hora de donar resposta al ciutadà, siguin molt més operatives que aquelles que porten molts anys d’existència. El pedigri també compta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada