dimarts, 6 de novembre del 2007

PODER POLÍTIC I PODER ECLESIÀSTIC

L’Església tornar a pixar fora del test! Així de clar i català. L’Arquebisbat de Tarragona diu que s’oposa a un tríptic d’educació sexual editat per la Generalitat de Catalunya i adreçat als nens amb la finalitat d’evitar contagis con la SIDA, embarassos no desitjats, etc. Segons l’Església diu que han de ser els pares els qui tenen que educar els adolescents i que a la Generalitat no li pertoca fer aquesta tasca. El que mai he pogut entendre és com els capellans que entre altres coses són celibetaris (què practiquen el celibat, es a dir no estan casats) i casts (o sigui que s’abstenen del plaer sexual) poden donar lliçons sobre sexe. I si han de ser els pares... us imagineu una família cristiana practicant parlant de sexe amb els seus fills? Jo la veritat és que no m’ho imagino!

El poder polític, en aquest cas les Conselleries d’Educació i també de Salut, són les que han de fer arribar tota la informació als jovents per prevenir malalties infeccioses i embarassos no desitjats. O no és el poder polític el que té que pagar després les despeses derivades d’aquestes situacions? I encara que no fos així, han de ser les autoritats polítiques les responsables de l’educació durant aquesta etapa.

L’Església ja té els seu propis col·legis i associacions i dintre d’aquestes que faci el que li doni la gana, però que no generalitzi i es posi allí on no se la demana!