Avui he escoltat a la SER que Daniel Sirera, el líder del PP apadrinat per Aznar, parlant del pensament únic. Em sembla que es confon. Suposo que parla de pensament únic referint-se al català i a que a Catalunya hi ha lleis molt restrictives amb el castellà i que fomenten l’ús de l’idioma propi de Catalunya. Si és això el que intenta dir el Sr. Cirera, provablement estaríem d’acord. Però només una pregunta: Què passaria amb el català si no hi haguessin les normes para protegir-lo? Segurament que el castellà l’acabaria passant per sobre. Cada any, quan hi ha enquestes sobre el grau de coneixement del català (parlat, llegit i escrit) els percentatges decreixent. Un dels factors, sense cap mena de dubte, és l’entrada de la immigració, però n’hi ha d’altres.
Al meu poble, per exemple quasi mai passen als cinemes pel·lícules en català, senzillament perquè el seu doblatge encareix la difusió. També els llibres en català solen ser més cars que en castellà. Sr. Cirera, el pensament únic és una altra cosa. I jo l’he patit, creguem! El pensament únic és no poder opinar en contra d’allò que és “políticament correcte” només perquè ho dient el que manen. És el que practiquen els intransigents, simplement perquè no ets de la seva mateixa opinió. Però cuita, no confondre el pensament únic amb la crítica de certes actituds antidemocràtiques i autoritaris. Amb la crítica, precisament, al qui amb els seus fets voldria apropar-te a les seves idees i de no fer-ho, seràs per ell un proscrit.
Segurament que costa diferenciar entre una cosa i l’altra, però al me entendre hi ha un abisme. Un abisme tan gran i insalvable com el del seu pensament, el meu i el pensament de nacionalistes excloents, sense distinció entre independentistes i unionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada