Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica genera massa notícies. Avui han sortit al carrer per defensar la família cristiana tradicional. En un partit de futbol quan es parla massa de l’àrbitre és que ha volgut ser el protagonista i no ho ha fet bé. En canvi quan es diu que va passar desapercebut és que va deixar jugar als dos equips i la seva labor va ser bona. Això és el que deurien de fer els cardenals, bisbes, etc. d’aquest país.
Jo mateix massa sovint parlo de l’Església en aquest bolg i no es un tema que m’apassioni, per cert. Però davant d’una acció reaccionaria ha de venir un reacció progressista i això és el que intento fer.
Quan s’aprova la llei de casaments entre persones del mateix sexe (amb anterioritat ja s’admetien parelles de fet) els prelats posen el crit al cel. I jo pregunto: és què la llei els obliga a casar-se? És què si ho fan ho han de fer per l’Església? I a ells que més els dóna!
Quan governava el PP de José María Aznar no van sortir al carrer ni per a protestar en contra de la guerra de l’Iraq que encara avui està causant morts quasi a diari; ni pels atemptats de Madrid de l’11-M. Només ho fan quan a ells el sembla i amb un únic propòsit: fer trontollar el govern en un intent de donar vots al Partit Popular!
Vull acabar amb una frase del bisbe de València Agustín García Gasco que he llegit a el Plural: “Amb l’homosexualitat, l’avortament i el divorci exprés anem cap el final de la democràcia”. Si, precisament, el meravellós de la democràcia és que tothom pugui fer allò que vol i li agrada, dintre dels límits establerts i sense envair el terreny de l’altre. I si hi ha una llei que permet casar els homosexuals i les lesbianes, millor per ells i elles!
O és que potser alguns clergues estan gelosos de no poder-ho fer ells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada