El món convergent qualifica de fracàs les negociacions sobre el traspàs de les rodalies de RENFE del govern central a la Generalitat de Catalunya. El motiu perquè la part negociadora del govern català no està d’acord amb les condicions exigides des de Madrid. Si el govern català hagués acceptat l’oferta tal i com es plantejava per l’equip de Elena Salgado, què haurien dit els convergents? Segurament què havia estat un mal acord, que sols era un acord de mínims, etc. etc. Vaja, més o menys el que li va passar a Arturo quan va anar a negociar les “rebaixes” de l’Estatut que havia estat aprovat pel Parlament da Catalunya amb Zapatero. Llavors el va haver de parèixer un gran acord! I per això van demanar el seu vot afirmatiu al referèndum. Algú dirà que els socialistes també el varem acceptar i votar. Anem a pams. Acceptar sí, hi havia un altra possibilitat després del que va fer CiU? Ara bé, a l’hora de votar-lo hi va haver una gran abstenció per part dels que es diuen o se senten socialistes. Després del recompte tothom hi estava d’acord. Si es va passar del quaranta per cent de participació va ser gràcies als votants de CiU i no dels de la resta de parits. Inclòs, com he dit, els del PSC.
Tornant a l’acord sobre rodalies, m’apareix perfecte que el PSC marqui diferències amb el PSOE i no només per motius electorals (que suposo que també) sinó per a aconseguir el traspàs en les millors condicions possibles.
CiU que vagi criticant des de la seva travessia del desert. Després de 23 anys de patir-la els socialistes ara és hora de governar bé. I demostrar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada