dimarts, 29 de gener del 2008

UN "10" PER ALBERT OM

Per la seva ironia fina, per la seva sagacitat, pel seu compromís social... i sobre tot per la seva imparcialitat. Fa un temps posa nota a alguns personatges que són notícia i avui ho ha fet per al director del servei Català de Trànsit, el Sr. Josep Pérez Moya. I acabat demanant que es suprimeixin les ratlles de les carreteres, l’asfalt, posar més peatges per a tenir que anar parant cada pocs metres i fins i tot porcs senglars. Un aplaudiment per al periodista.
Potser que tot acabi sent una mena de “globus sonda” per crear opinió. Avui mateix la Vanguardia ja porta l’enquesta en la seva versió digital. Evidentment, d’un diari de dretes no es pot esperar més que un resultat on per una aclaparadora majoria s’està rebutjant la iniciativa. Suposo que quan s’ha tirat una idea així, primer ha hagut de ser estudiada per experts. I no sé si l’Albert Om ho és o no d’expert!
Ara, totes aquelles mesures que s’adoptin per a crear seguretat, descontaminació, etc. benvingudes siguin. Encara que de vegades resultin impopulars sobre tot per aquells que els agrada fer ostentació del seu cotxe i de la velocitat que poden agafar.

2 comentaris:

guineu ha dit...

Hi ha una sèrie de personatges mediàtics filoconvergents que s'han llançat a l'ederrocament del gobern i que molts actuen des de foros com La Vanguardia. Especialment detestables son Xavier Sala i Martin, Viçenc Villatoro i Nuria Feliu que des dels seus forums no fan mes que dir que el gobern es ilegitim. Referent a la mobilitat i la nova polémica sobre estretament de calçada en autopistes et remeto a la nota de premsa de la PTP, que jo també hauria signat. Al final, a la Vanguardia li pasará el que fa un segle: La gent la comprava i la tirava per les Rambles per demostrar el disgust anti-català, ara es anti-gobern

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

Mira, no sabia això de tirar la Vanguardia... El que sempre m'ha sobtat és com un diari en llengua castellana sigui el preferit dels convergents i això que defensent tant el català. Curiós, no? I de la Núria Feliu sempre he pensat que de no existir Marta Ferusola, ella hauria volgut ser la dona de Pujol. O pot ser fins i tot l'amant.