divendres, 29 de febrer del 2008

EL PP TIRA LA TOVALLOLA

A les Terres de l’Ebre, algú ha vist el PP? Quan ja estem més enllà de l’equador de la campanya, a les principals poblacions del territori encara no han aparegut ni banderoles ni pancartes ni res de res. No he sentit a dir que hagin fet algun acte (encara que es de suposar que sí)
Si tinguessin una mica de dignitat i vergonya, que no la tenen, per aquí ni s’atansarien. Si el PP maltracta Catalunya, encara més les Terres de l’Ebre. Per a que vol portar l’aigua “sobrera” a València? Per a crear més riquesa, especulació i baralles entre comunitats? I potser vindrà el cosí de Rajoy, aquell que va dir que el canvi climàtic no és tan greu com volen dir para calcular l’aigua que “sobra” a l’Ebre? Millor que no, això voldria dir que no han guanyat!

CAL DONAR LES GRÀCIES AL SR. RAJOY

Gràcies Sr. Rajoy per haver-se sincerat al dir ahir a València que si guanyen vostès es farà el transvasament de l’Ebre. Ara la pilota està a la nostra teulada. Ara és quan cal que tots els catalans en massa anéssim a votar aquells partits que han donat sempre suport als moviments anti-transvasament.
Però abans del dia 9, també m’agradaria sentir a Josep Antoni Duran Lleida dir alguna cosa que ens donés confiança i tranquil•litat. Abans d’ahir a Tortosa del transvasament no en va parlar i un suposa que no ho va fer per a no confondre el seu electorat... Allò de “Dónde dije digo, digo Diego”. Els hi manca coherència, tan en aquest tema com a l’hora de renegar d’una dreta espanyola rància i caduca. Es veritat que Arturo va anar al notari, però amb un simple gest com aquest no n’hi ha prou. I CiU juga amb l’ambigüitat. Per molt que ho diguin, no és el mateix Zapatero que Rajoy. I en clau més localista, no és el mateix Francesc Vallés que Jordi Jané, ni Lluïsa Lizàrraga que Rosa Pertegaz.

dijous, 28 de febrer del 2008

ERC S'OFEREIX COM A "ALIAT" DEL PSOE

Aquest títol el podem llegir al diari el Periódico d’avui, amb el següent subtitular: “El republicà Joan Ridao es postula com a soci “exigent però segur” de Zapatero i l’esquerra espanyola.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.

OBSESSIÓ I ENGANY

Duran i Lleida ahir va estar a Tortosa. Però tranquils, del transvasament ni parlar-ne (vull dir que ni en va parlar) No sigui que es faci un embolic i al final no se’n sàpigue sortir.
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!

dimecres, 27 de febrer del 2008

DUBTES ELECTORALS

Encara no han transcendit molt els candidats d’aquestes terres tant al Congrés de Diputats com al Senat. Però alguna cosa es va sabent. CiU porta a les seves llistes diversos candidats de l’Ebre. La número 3 per al Congrés és la exalcaldessa de Deltebre Inma Juan. I a la del Senat hi figuren Salvador Pallarés, exalcalde del Perelló y Rosa Pertegaz, militant d’Amposta. Com es pot veure als dos primers se’ls “compensa” pel gran paper que van fer al seu poble les passades municipals. I a més al currículum de la Inma Juan figura com a membre del consell executiu del CPIDE, organisme creat a la llei del PHN per a comprar voluntats i gestionar compensacions. En canvi, a la militant d’Amposta, em diuen que se la va veure en diverses manifestacions anti-transvasament. Ara, un no sap ben bé que pensar. Roig sempre presumia de saber tot el que passava Amposta i “tenir el pati controlat”. Què potser era una talp de Roig per què “passava llista” de la gent d’Amposta que anava a les manifestacions”.
Una darrera pregunta: Si el dia 9 de Març, Rajoy sortís guanyador i se li encarregués la formació de un nou govern i es tornés a reactivar el transvasament de l’Ebre, de sortir aquests tres càrrecs electes, defensarien el territori? De quina manera, com ho van fer temps enrera?
Si hi hagués una mica de dignitat (allò que demanaven fa uns dies a Amposta, potser es quedarien a casa i deixarien a altres persones “no tan cremades” per a ocupar, al menys, els llocs que ara ocupen ells a la llista!

BADALONA PERD AIGUA

Segons es deia avui a diverses emissores de ràdio, a Badalona hi ha un escapament d’aigua de 430.000 litres per dia, si bé l’ajuntament rebaixa aquesta xifra a la meitat. És molta aigua. Si un Hm3 és 1 milió de litres. vol dir que en un parell de dies quasi que s’ha perdut i a l’any (es veu que ja fa temps que va la cosa) serien quasi 100 Hm3 d’aigua que es perdria i, per tant, no l’aprofitaria ningú. Com sempre passa, ara que s’ha fet públic s’hi vol posar fil a l’agulla i vol mirar-se de reaprofitar per a altres usos. També es diu que l’avaria té difícil solució i que podria deixar sense aigua una bona part de Barcelona si es tallés per a reparar-la. Per arranjar l’avaria s’està construint una canonada paral•lela a l’avariada.
Quan es parlava de la “nova cultura de l’aigua”, precisament, en una de les coses que més s’incidia era amb aquestes pèrdues, ja que en major o menor volum, les sofreixen quasi tots els pobles i ciutats. Qui no ha vist mai l’aigua baixant per un carrer d’algun dels nostres pobles, degut a una imprudència d’una retro? I el greu d’això no és el fet en si, que també, és la demora en arranjar-ho per part de l’empresa subministradora d’aigua al municipi.

dimarts, 26 de febrer del 2008

TARRAGONA VENDRÀ AIGUA A BARCELONA

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat a proposta de l’alcalde vendre aigua a Barcelona en “cas de necessitat”. L’aigua sortiria de 4 pous hi es vendria a 1 € els mil litres fins un màxim de 4,4 Hm3 anuals. La veritat és que ignoro si és barata o cara, però intueixo que el preu és mòdic.
En les darreres dècades hi hagut guerres pel petroli (del Golf, Iraq...) i es diu que en el futur les guerres seran per l’aigua. Tarragona, des de fa més de dues dècades consumeix l’aigua de l’Ebre que li arriba del mini-transvasament i conserva les serves reserves “estratègiques”. No només d’aquests quatre pous, ja que al subsòl de la ciutat hi ha una immensa cova que conté una gran quantitat d’aigua. Aquesta cova fou re-descoberta en la passada dècada, ja que en el temps dels romans ja s’utilitzava i, amb posterioritat, fou oblidada.
Si és cert que a Tarragona li sobra aigua, potser en prova de solidaritat amb les comarques de l’Ebre, tindria que renunciar a la concessió que ara té el CAT. Però és fa massa negoci amb aquesta aigua per a pensar que es pugui produir algun dia aquesta possibilitat!

CIU COM UNA FULANA QUALSEVOL?

Hi ha declaracions que et fan posar els pèls de punta. El número 2 de CiU per Tarragona Raül Font (en realitat el número 1, perquè Jordi Jané és de Barcelona) ha fet unes declaracions avui al diari el Mundo(com tothom sap molt proper al PP) d’aquelles que no deixen indiferent ningú. Textualment ha dit: “CiU és una noi disposada anar-se’n al llit amb qualsevol, sempre i quan sigui bo per al conjunt de l’Estat”. Crec que no cal fer cap comentari. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080226/tpl-9-m-zaragoza-psc-pregunta-a-duran-si-679ba16_1.html

No obstant, el secretari d’organització del PSC José Zaragoza, ja li ha preguntat a Josep Antoni Duran Lleida si comparteix aquestes declaracions...

UN DEBAT COM UNA PARTIDA D'ESCACS

És el tema del dia. I ja s’ha dit quasi tot. En parlen els diaris, a les ràdios, a les televisions. També als centres de treball o als bars. Qui va guanyar? Les enquestes diuen que Zapatero, però personalment crec que és més l’animadversió que es té per Rajoy el que porta a la gent a dir que va guanyar Zapatero. Hi ha una dita que diu així (faig traducció literal del castellà i no sé si en català és del tot correcta: “Res és veritat ni mentida. Tot és segons el color del cristall en que es mira”. Vull dir amb això que per a un socialista, el debat el va guanyar ZP i per un popular, Rajoy. Per a un nacionalista és més fàcil dir que va ser un empat tècnic, ja que molta simpatia per Rajoy tampoc l’ha de tenir... Jo el qualifico com una partida d’escacs. Ja es deia després del debat que Rajoy va portar la iniciativa. Als escacs, qui surt amb el peó blanc, porta la iniciativa de la partida. L’altre ha de jugar a contrarestar i buscar les seves estratègies per a contraatacar quan tingui l’ocasió. Rajoy, en cada apartat va sortit i només per això portava el ritme del debat. Zapatero quan creia oportú es defensava i quan no, sortia fent balanç de la legislatura i eludint els comentaris de Rajoy. Penso que aquí va estar millor Zapatero. Rajoy el que va fer va ser més demagògia i una cosa que ahir ja us vaig avançar: insistir en que Zapatero era un mentider. Un exemple de demagògia va ser quan es parlava dels aturats. Segons Rajoy 300.000 mes dels que hi havia quan van deixar de governar! Va estar no sé quanta estona parlant del immigrants que s’havien legalitzat i els que havien entrat després. Parlem dels primers: on estan? O treballant (segons ZP s’han creat molts llocs de treball) o aturats. Per tant és possible crear treball i que hi hagin més aturats!
Van parlar de la congelació dels sous dels funcionaris. El darrer anys de govern de Zapatero és va patir una primera congelació i el primer d’Aznar una altra. Calia entrar a Maastricht i per a fer-ho es van usar totes les estratègies possibles. A nit no se’n va parlar, però ús ho vull explicar. A més de congelar el sou als funcionaris, no es va crear quasi ocupació pública. Els concursos lliures es van atura. Això va produir un descens d’empleats. En alguns casos, la gent del carrer no es va ni assabentar. Però en el cas de les forces de l’ordre, la disminució va ser tan gran que a les casernes es queixaven de manca d’efectius. Doneu una ullada a l’hemeroteca i veureu com el cos de la Policia Nacional a Tortosa estava sota mínims. Una altra cosa que es va fer va ser modificar els paràmetres per mesurar l’IPC, molt més adequats per aconseguir els resultats que es pretenien.
Avui molts polítics catalans han dit que “es va parlar poc de Catalunya”. Crec que el tema de Catalunya hauria de produir-se en el marc d’un altre debat. Perquè tampoc es va parlar de les altres nacions i nacionalitats d’Espanya! El poc que va sortir Catalunya al debat demostra que el PP o ens pot ni veure. Les manifestacions de Rajoy ho van deixar ben palès. Va dir que faria transvasaments... d’on? De l’Ebre, evidentment. I que faria el pacte de l’aigua de l’Aragó. Rajoy sap que a Catalunya millorar resultats li serà molt difícil. Amb això pretenia guanyar-se (o no perdre) el vot dels “manyos”. I al Delta? Com repercutirà el pacte de l’aigua de l’Aragó? Li seria tan greu o més que un transvasament.
Rajoy va llegir molt més que Zapatero i al final, ZP es va emportar “el gat a l’aigua”, ja que, encara que poc, va ser l’únic que va parlar de plans de futur, mentre que Rajoy es va limitar a retreure el que ell creu que ha fet malament el govern socialista, sense donar cap alternativa de govern.
Com una partida d’escacs hi va haver poc lloc per a la improvisació. Tot eren jugades estudiades prèviament amb els seus assessors! I el rellotge per a controlar el temps de cada "jugada".

ZAPATERO- 1, RAJOY-0

Demà faré un anàlisi tot l’acurat que pugui del debat d’aquesta nit.
Avui, el titular, fa referència a un personatge prou conegut que va llançar el mateix repte a tots dos candidats. Es tracta de Jordi Èbole, més conegut pel “Follonero” del programa d’Andreu Buenafuente. Diumenge va estrenar programa a la Sexta amb el títol de “Salvados por la Campaña”. Un programa d’humor electoral. Va dir tant a Zapatero com a Rajoy que el seu vot seria per al “primer que nomenés Javier Bardem”. Encara que Rajoy va dir que seria ell ja que era el primer d’intervenir, el “vot” se l’emportat Zapatero que l’anomenat quasi al final del debat, però ho ha fet. Així que mentre Zapatero “s’emportava” un vot, Rajoy ha “estat incapaç de guanyar-ne cap”.
A la Cuatro acaben de donar el resultat de l’enquesta feta pel Institut Opina. Un 45,4 dóna per guanyador Zapatero, mentre que un 33,4 ho fa a Rajoy. Un 13 % “no sabe, no contesta”

dilluns, 25 de febrer del 2008

25-F, PRIMER DEBAT ELECTORAL ZAPATERO-RAJOY

Avui, 25 de febrer de 2008, es retransmetrà per diverses cadenes de televisió el primer debat electoral entre l’actual President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i candidata la reelecció del PSOE i el cap de l’oposició i candidat pel PP Mariano Rajoy.
Pareix que una de les estratègies de Rajoy serà dir “mentider” al president del govern, sobre tot, per dir que “no estava negociant amb la banda criminal ETA”. Per la seva part i, per a no ser pagat ell amb la mateixa moneda, aquest dies, Rajoy, anat deixant de costat l’anomenada “teoria de la conspiració”, on, ETA hauria estat darrera dels atemptats de Madrid de fa 4 anys, per afavorir els interessos del PSOE i treure al PP del poder.
Les cadenes de televisió han emès diversos programes informatius de com va ser el darrer debat de candidats a la presidència del govern espanyol. El de 1993 entre Felipe González, llavors president i José Maria Aznar, el candidat que va aconseguir la presidència el 1996. Com ara també hi van haver dos debats. Del primer va sortir guanyador Aznar per la confiança de Felipe en les seves possibilitats i que el va portar a no preparar-lo com devia. En aquest primer debat, Aznar, també va dir mentider a Felipe per haver afirmat aquest que “Aznar el va qualificar de pidolaire quan anava a negociar amb Europa i dilapidador amb referència a la despesa del país. En el segon debat, que va guanyar Felipe al haver segut aconsellat per diversos assessors, el llavors president del govern va poder demostrar amb documentació que qui mentia era Aznar i que si que havia fet aquelles afirmacions.
Aquesta nit no sabem que passarà. Si les expectatives d’un debat tens i controvertit, finalment, es produiran o no. Quina serà l’estratègia que seguirà cada un dels candidats. Si alguna de les argumentacions que faran servir els servirà “d’arma” per a vèncer el rival o se’ls acabarà tornant en contra. Demà els diaris portaran amplis resums y faran les primeres valoracions juntament amb els analistes polítics i, al menys, que hi hagi un clar vencedor, ja puc afirmar que mentre la premsa propera al PP (el Mundo, la Razón, el ABC, la COPE, etc.) donaran guanyador a Rajoy i la més propera al PSOE (el País, el Periódico, la SER, etc.) a Zapatero.

TELETIPS DE CAP DE SETMANA: BANDEROLES I BALDANES

Durant aquesta setmana s’han celebrat dos esdeveniments que ja fa anys són ben tradicionals per aquestes dates: La Fira de l’oli de les Terres de l’Ebre de Jesús i la Festa de la carxofa d’Amposta. Són dos certàmens plenament consolidats i als que no els hi manca gaire publicitat per omplir els seus recintes.
No obstant això, segons les informacions que disposo, pareix que en tots dos casos s’han produït fets que, de ser veritat, són del tot lamentables i una mostra de la forma d’actuar dels seus governants.
De la fira de Jesús m’han dit que, misteriosament, van aparèixer banderoles polítiques d’una determinada coalició electoral quan s’havia prohibit expressament als altres partits la penjada de tot tipus de publicitat política dintre del recinte firal.
I a Amposta, la gent es queixaven de que “altres anys, les baldanes eren més bones”. La baldana, producte molt típic de la nostra terra en les seves diverses classes, és típic oferir-les tradicionalment com acompanyant de carxofes a la brasa, juntament amb salsitxes. Pareix que aquest any, l’organització, hauria canviat de proveïdor com a “càstig” a la carnisseria que venia subministrant-les les altres edicions per la vinculació d’un determinat familiar a un partit polític que no és, precisament, el partit majoritari de la capital del Montsià.
Son coses que passen... Però mentre que quan passen així és del tot normal, quan es fa a la inversa, la primera cosa que et diuen “és que ets un sectari”.

LA FUNDACIÓ DE RAFEL NADAL

Aquest matí he escoltat a la Cadena SER que Rafel Nadal, el tenista de Manacor havia constituït una fundació per ajudar als més pobres de “ses” Illes.
Mentre al diari esportiu SPORT de dissabte passat hi ha un reportatge prou extens que amb el títol de “En busca del paraiso fiscal” parla del corredors i excorredors de Fórmula 1 i de rallis que tenen el seu “domicili fiscal” en un país on la pressió dels fisc és molt més “suau” que als seus països d’origen. És el que es coneix com a “paradisos fiscals”. La majoria d’aquests corredors el tenen a Suïssa: Alain Prost, Jaques Villeneuve, David Coulthard, Sebastian Loeb, Fernando Alonso, Michael Schumacher, Kimi Raikkonen, Heikki Kovalainen, etc.
Però no cal ser pilot professional per a tenir el domicili a un paradís. Tambe tenistes (recordo el cas d’Arancha Sánchez-Vicario que el tenia a Andorra) i suposo que d’altres que, per no tenir dades, prefereixo no nomenar. No sé si també és el cas de Rafael Nadal.
Veritablement penso que el menys que pot fer un esportista professional que amb un anys d’activitat guanya més diners que la majoria dels treballadors en tota la vida, és crear aquest tipus d’associacions o col•laborar en aquesta línia. De vegades només és una forma de rentar la seva consciència pel el nivell de vida i el “glamour” en que viuen i de veure que la realitat quotidiana es una altra ben diferent.

diumenge, 24 de febrer del 2008

EL PP "OFEREIX" MINISTRES CATALANS

Quan ja pareixia que les promeses electorals s’havien acabat amb el començament de la campanya, resulta que Rajoy ha fet la que, segurament és, la més sorprenent de totes: “Farà molts ministres catalans”. I és que miro el PP de Catalunya actual i no veig que ningú doni la talla per a ser ministre i si a sobre han de ser “molts”, em pregunto d’on els trauran. Els darrers ministres han estat Josep Piqué, que sí, dóna la talla, encara que, evidentment no comparteixo quasi res del que pensa i opina i la Júlia García-Valdecasas, una mica més “justeta” i de la que suposo l’ha van fer “ministressa”, precisament, per manca d’altres “elements” que poguessin cobrir el càrrec d’una manera digna. I és que ser ministre del govern central no és una “ocupació” fàcil. S’ha d’estar molts cops a l’altura dels altres “colegues” de la UE i, a més, tenir idees, iniciativa pròpia, poder de convicció, autoritat, dots de bon negociador, etc. I d’un partit com el PPC que “pidola” als ciutadans d’integrar-se per poder completar molts cops les seves candidatures, trobar gent que, veritablement, serveixin per ocupar el càrrec, com a que no! Si Daniel Cirera és avui el seu referent, com seran tots els altres?

ES PORTARÀ A JUDICI A AZNAR DESPRÉS DE LES ELECCIONS

Segons informa El Debat.cat, diari digital en català d'ahir dissabte:
La plataforma ‘Juicio a Aznar’ es querellarà contra l’expresident del PP per “criminal de guerra” (http://www.eldebat.cat/)
Després de les eleccions del 9-M, hi podria haver un judici contra José Maria Aznar i diversos exdirigents del seu gabinet ministerial, per la seva presumpta implicació directa en el que ha estat qualificat per la plataforma....

TINET DIU COM S'HA DE FER PER ACONSEGUIR ELS DESCOMPTES DE L'AVE

El principal titular d’avui del diari el Punt diu: “Renfe “amaga” els bitllets més barats del TAV”. I efectivament, l’altre dia m’ho comentava la meva dona que, al treballar a Tarragona, de vegades, parlen de temes relacionats amb l’AVE. Avui, ella mateix, m’ha dit que a la pàgina de Tinet (Tarragona Internet, per als més novells) s’explica com comprar un bitllet per la xarxa i aconseguir els descomptes que, aparentment, no existeixen, encara que Adif els hagi anunciat. Cal dir que la informació l’ha treta del diari gratuït ADN. Encara que siguin pocs els d’aquestes terres els que, normalment, viatjaran amb l’AVE, sempre hi pot haver algú a qui li interessi la notícia o pugui fer-la circular. Us poso les adreces.

http://www.tinet.org/portal/index.do

http://www.adn.es/ciudadanos/20080214/NWS-1038-AVE-Renfe-esconde-tarifas-web.html

dissabte, 23 de febrer del 2008

EL JOC DE LA DEMAGÒGIA

Sobre tot en campanyes electorals, els polítics parlen i opinen dels seus rivals d’altres partits i, evidentment, mai bé. No sé com és que. Qui parla, sempre ho faria millor. Difícilment, aquesta mena d’estratègies farà que hi hagi un traspàs de vots d’un partit cap a un altre, però, en política, fer demagògia resulta extremadament fàcil.
Així, a “la Veu de l’Ebre” que va sortir ahir al carrer, Jordi Jané (del que no suposo que tingui res a veure amb la marca de cotxets per a nadons), en una entrevista deia: “Lizàrraga només ha intervingut tres cops al ple”. Segurament que ha estat així i, segurament també, ell ho ha fet molts més cops. Felicitats i que duri Sr. Jané. Que duri, sí, perquè això voldrà dir que vostès estaran a l’oposició durant moltes legislatures, que per l’altra banda, i a la meva manera d’entendre, es el que es mereixent.
Què vol que Lluïsa Lizàrraga presenti les accions de govern en lloc del ministre de torn? Lluïsa no és la portaveu del grup parlamentari, ni tan sols la cap de llista per Tarragona. Se suposa que per sobre d’ella hi té molts companys i companyes que fan la funció que tenen que fer, entre aquestes funcions les de intervenir als plens. Però vostè sap que també hi ha comissions de treball on un diputat també pot fer les seves aportacions i donar l’opinió dels temes que ens toquen més prop.
Abans he dit que desitjo que estiguin molts anys a l’oposició i li diré perquè. Tal com deia ahir Miquel Iceta a un sopar de militants i simpatitzants socialistes a Amposta que servia per a inaugurar la campanya electoral al Montsià, “vostès es van quedar a Barri Sèsam”. Y a sobre no van dependre molt! Ja que no saber diferenciar entre populars i socialistes és per a fer-s’ho mirar!
Però venir a l’Ebre i dir això de la nostra candidata queda molt bé davant dels seus. Però, Sr. Jané, li he de dir una darrera cosa. A l’Ebre, a vostè, no el necessitem per a res. O és que també ve a garantir-nos que no es farà el transvasament? Un exalcalde de CiU d’aquestes terres va arribar a dir que si es feia el transvasament “es tindria que acabar agafant les escopetes” i la única cosa que li he vist agafar va ser una ampolla de cava i “batejar” la nit electoral de l’any passat a qui com ell, havia estar elegit alcalde de la seva ciutat. En el tema del transvasament es van atrinxerar darrera del PP demanant unes compensacions per al territori per la venda de l’aigua perquè d’una altra manera no van saber fer arribar les inversions. I ara resulta que tot el que bé els hi apareix poc. Però els balanços de la gestió dels governs on vostès han estat i on estem nosaltres, ens donen clara avantatja! Així, Sr. Jané que la demagògia se la guarda per al Penedès!

ABANS NO PASAVA (2)

Dissabte passat amb el títol “Abans no passava” explicava com els actuals governs de Catalunya i Espanya, amb socialistes al seu capdavant, treballen i fa coses que no passaven quan governaven CiU amb Pujol i el PP amb José Mª Aznar. Enumerava el “pla de transports”, el “pla de l’habitatge” i la variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea. El propi setmanari “la Veu de l’Ebre” deia sobre la variant de l’Aldea que “deixarà de ser una de les reivindicacions constants”. La darrera perla i fruit d’aquest treball s’ha anunciat aquesta setmana: el pont sobre l’Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Quants anys fa que se’n parla?
Us contaré una anècdota d’un altre pont, molt menys important, però com exemple de les actuacions de governs anteriors. Quan circuleu per la carretera entre Santa Bàrbara i Ulldecona, per creuar el barranc de la Galera hi ha un pont. Per cert, construït dues vegades, ja que l’enorme avinguda de l’any 2000 se’l va emportar. Si feu una mica de memòria, de ben segur recordareu que abans la carretera baixava fins tocar el llit del barranc i tornava a pujar, el que es coneix com un gual. Quan el barranc baixava (es a dir, quan portava aigua) el lloc era extremadament perillós. En algun com, fins i tot, va arribar a rossegar algun cotxe. Recordo que al principi de la llarga presidència de Jordi Pujol va contar a Santa Bàrbara, que un cop, li va tocar girar cua. Doncs bé, un testimoni presencial de la situació, veí de Santa Bàrbara però nascut al barri de les Ventalles (Ulldecona) em va contar com va ser testimoni d’una situació un tant absurda. Dos homes (podrien ser enginyers) es miraven el lloc i amb uns plànols a la ma comentaven que allí “hi constava un pont”. Però el pont encara no s’havia construït mai. I diu que el els va respondre: “a veure si se’l va emportar la barrancada!”. Anys després s’acabaria construint i com he explicat, efectivament, se’l va acabar emportant l’enorme avinguda de l’any 2000 i tornat a construir amb posterioritat.

JESÚS M TIBAU PUBLICA UN RECULL DE CONTES

El cornudellenc de naixement i tortosí d’adopció Jesús M. Tibau acaba de publicar un recull de contes sota el títol de “El vertigen del Trapezista”. Tal com reconeix l’autor, el llibre, són fragments de la vida quotidiana de diversos personatges. També diu Jesús que li agraden més els perdedors que els guanyadors, ja que d’aquests darreres ja se’n conten prou d’històries... L’entrevista sencera la podreu llegir a la contraportada de la publicació “Més Ebre” que va sortir ahir i que es subministra de forma gratuïta per diversos punts dels nostres pobles.
Felicitats Jesús per aquest tercer llibre i que en el futur en puguin venir molts més.

divendres, 22 de febrer del 2008

JO TAMBÉ VULL 5 VIVENDES!

L’article 47 de la Constitució Espanyola de l’any 78 diu que “tots els espanyols tenen el dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada. Però a l’hora de la veritat son molts els espanyols que no poden veure complit aquest dret. Ala pràctica és com allò dels pollastres: “que a tots ens toca un; però mentre un se’l menja tot, a l’altre no n’hi toca cap”. El líder del partit dels “currants”, Mariano Rajoy diu que en té 5 i jo a dures penes en comparteixo una amb la meva dona. Segons la informació del Plural, Rajoy (també compartint-les amb la seva dona), tindria cases a Sanxeso, Madrid, Pontevedra, Aravaca i Mogán (las Palmas de Gran Canària)
Posat a fer elucubracions, vaig a triar les quatre que em manquen: una a Barcelona per a poder-hi anar sovint a gaudir dels seus espectacles, un altre a un poble tranquil de la Costa Brava, Begur per exemple. Una altra a la muntanya, per exemple a Bellver de la Cerdanya i potser la darrera a Menorca.
Així amic, fes tu el mateix i imaginant-ho que es gratis i demana-li a Rajoy com a pagament del teu vot. I si no t’ho dóna, ja saps, no el votis. No votis a aquell que per aconseguir el teu vot es posa a la mateixa alçada que tu, però que a la realitat és un capitalista com tots els dirigents del PP.

I ELS CARRERS DEL TEU POBLE/CIUTAT

La majoria de diaris digitals porten incorporades enquestes. Els hi ha que les canvien cada dia i d’altres que no ho fan tan sovint. Avui la pregunta que fa el Periódico és: “Considera que viu en una ciutat neta i cívica?” A les 18:00 hores (demà a l’edició impresa es publicaran els resultats fins a les 21:00 hores, que, normalment, sofreixen variacions molt minses) un 81 % ha contestat que “no”, mentre que un 19 % ha contestat que “sí”. En un bon principi hi ha dos anàlisis a fer. El primer és que la gran majoria (aclaparadora, diria jo) no estan contents de com tenen i és la seva ciutat. Mentre que l’altre 19 %, entenc que tenen el llistó molt baix. No crec que el 19 % de la població catalana estiguin vivint a una mena de “ciutat idíl•lica” on la gent es comporta amb civisme, on no hi ha clots als carrers, on les zones verdes siguin magnifiques i adequades, on puguis creuar un pas de vianants sense que hi sigui el perill d’atropellament, on no hi hagi contaminació, on el transport públic predomini sobre el particular, on els infants puguin jugar al carrer, on no existeixi el perill d’atracament, etc., etc.
La meva ciutat té la major part dels defectes que he enumerat amb anterioritat, i per això he segut un de 81 % que ha votat “no”. I crec que si la pregunta l’anessin repetint any rera anys, la meva resposta no tindria variació, ja que no veig cap senyal de canvi.
A la majoria del polítics els importen més les grans obres per a fer grans inauguracions i complir amb el seu programa electoral, que arreglar la vorera o sancionar als conductors que aparquen a sobre o als amos dels gossos que deixen l’excrement sense replegar.
És la societat que em creat i que ningú vol. Però que a l’hora de votar, tampoc ningú se’n recorda.

L'ENORME VORACITAT DEL PP VALENCIÀ

He sentit a dir que als peixos per molt que els dones de menjar, sempre mengen. Al PP de València li deu de passar una cosa semblant amb el català: què el vol devorar. Vol acabar amb tot resquitx del català dintre de la seva comunitat. Per tant, quan hi ha titulars que diuen “”L’ofensiva anti-TV3 amenaça la Sénia”, un creu que és més pel que representa TV3 que no pas per la pròpia cadena en sí. També em pregunto: “I el dret a la informació què?”. És que la gent que volen veure TV3 no tenen tot el dret de veure-la. De totes formes, el PP té la batalla perduda. Potser trigarà uns anys. Potser farà desmantellar tots els repetidors que té Acció Cultural del País Valencià. Tancaran el del Bartolo que és el que dona la senyal a la Sénia. Però com sempre passa amb la majoria de coses de la nostra vida, la raó s’acabarà imposant. Si el poble de València no actua i els fa fora, quan arribi l’apagada de la televisió analògica i la única senyal es subministri per cable, qui vulgui veure el canal català ho podrà fer amb tota normalitat.
Pareix mentida que unes ments tan tancades i caduques siguin capaces de destruir una cosa, només per a que no creï opinió i no contamini “el seu idioma”. Però ho han fet totes les grans dictadures. Abans es cremaven llibres i fins i tot ser humans. Avui es tanquen repetidors perquè és l’única mesura que poden prendre.

dijous, 21 de febrer del 2008

LA CARA I LA CREU

Són la cara i la creu, però no d’una mateixa moneda. La cara seria Felipe González que va fent mítings arreu de Catalunya: Barcelona, Hospitalet de Llobregat, dissabte a Tarragona, etc. Mentre que la creu seria Aznar. On està Aznar? On està el gran líder del PP? La resposta és amagat i ben amagat. El que no sé sap és si s’ha amagat ell per vergonya (què no en té, per la qual cosa sembla que no és per això) o perquè el PP el prefereix lluny de la primera línia de foc, no sigui cosa que amb les seves sortides a la palestra els faci perdre vots.
En canvi Felipe es mostra orgullós d’allò que va ser i fer. Com a tos se li poden retreure coses i el PP n’hi ha retret unes quantes, però potser va pecar més d’omissió que d’acció. I si el comparem amb Aznar, la veritat, no hi ha color...
Felipe, sempre serà Felipe, geni i figura. La Història el posarà (si no l’ha posat ja) al lloc que li pertoca. Com Aznar... Però els llocs seran molt diferents. Per això, mentre un es aclamat pels seus (i segurament més que al propi Zapatero) L’altre s’amaga no sigui que algú li recordi el que va passar quan ell encara era president del govern ara farà quatre anys!

ON ESTAVA FRANCESC SANCHO AHIR?

Hi ha coses que no lliguen. Ahir, al Parlament de Catalunya, havia de votar-se el recolzament a la independència de Kosova. Es preveia que, una vegada més, es posés en entre dit la unitat dels partits que donen suport al govern d’Entesa encapçalat pel President Montilla. Mentre CiU i ERC hi haurien votat a favor, PSC i ICV-EUA, ho haurien fet en contra. Però, el retard d’11 diputats de del grup de CiU va donar com a resultat que al final, no s’inclogués a l’ordre del dia la votació de la moció.
Vaig escoltar a “l’hereuet” Oriol Pujol queixant-se de que el PSC havia fet trampes a l’hora d’establir l’hora de la votació. Però per un altre costat volen sancionar als 11 diputats que van arribar tard. Veritat que no s’entén? Si el PSC va fer trampa, perquè els volen sancionar. No van donar el nom d’aquest 11 diputats, però avui ho he pogut llegir al diari el Periódico i un de tots va se Francesc (Paco) Sancho. On eren Sancho i els altres 10?

dimecres, 20 de febrer del 2008

EL 9-M QUE PERDI ANTONIO SOLÁ

I qui és Antonio Solá? És el cervell gris del Partit Popular. L’home que segurament està al darrera de tota l’estratègia electoral que pretén porta a Rajoy cap a la Moncloa.
La campanya del PP no és la primera que dirigeix. Segons deia avui la Cadena Ser, també va dirigir la de la dreta de Guatemala i la que va portar fins la presidència a Felipe Calderón a Mèxic. Però es veu que d’idees no en té moltes. Si una idea li ha funcionat una mica bé, el que fa és repetir-la i a veure-les venir. Així, el lema dels popular és calcat al que va fer servir la dreta guatemalenca i per acabar-ho d’arrodonir, es veu que el PP ha tret un vídeo molt paregut al que va fer servir el “per pels, president de Mèxic.
Es veu que la seva estratègia consisteix en dir que el rival “ataca” els estaments més sensibles de la societat: família tradicional, religió, etc. I l’altre partit ha d’anar a remolc desmentint allò que insinuen els altres. D’aquesta manera no es fa distincions entre la dreta i l’esquerra, ja que de defensors de la família tradicional i de la religió catòlica, al costat de les esquerres, també els hi ha.
Per tant, si el 9-M perd Antonio Solá, significarà que ha perdut el PP i Rajoy, la qual cosa serà bona per a mi i la majoria de catalans!

MAS ENSENYA AL PARLAMENT EL SEU VERITABLE ROSTRE

Davant les crítiques insistents de Ridao en el que havia de ser una sessió de control al president català, Mas ha decidit pujar de forma excepcional a la tribuna d'oradors de l'hemicicle perquè tots li "veiessin la cara" i ha afirmat: "No seré president de la Generalitat si no és a través del suport popular i d'unes eleccions a Catalunya. Entenen el que vol dir això? Significa fins i tot renunciar a mecanismes de la pròpia cambra per arribar a ser-ho".

"A veure qui surt aquí i diu el mateix. Ni canviaré res ni seré president si no és a través d'unes eleccions a Catalunya. Ho dic solemnement davant del Parlament de Catalunya, que significa abans que res el poble de Catalunya", ha remarcat.

"Mireu-me bé perquè així segurament ja no hauran de repetir-ho més. Jo mai no canviaré la presidència de la Generalitat a canvi de res, ni a Catalunya ni fora de Catalunya", ha insistit.

Mas ha tranquil·litzat irònicament Ridao i Montilla respecte al seu futur després del 9 de març: "No es preocupin vostès, les cadires estan assegurades per a vostès, els sous i els cotxes oficials, també. No es preocupin per res".

No obstant això, en to greu i vehement, ha puntualitzat: "A tot arreu on nosaltres puguem, i jo també, intentaré que les llistes més votades tinguin un respecte. No ens poden negar que defensem un criteri de qualitat democràtica".

No ha oblidat referir-se a l'acord "ocult" que van signar, després de les eleccions catalanes de 2006, PSC, ERC i ICV-EUiA per deixar CiU a l'oposició per segona legislatura consecutiva.

També s'ha queixat per haver d'utilitzar els seus dos minuts i mig de temps a la sessió de control al president català a respondre als atacs de Ridao.

Dirigint-se al president del parlament català, Ernest Benach, Mas ha dit que li semblava "insòlit i inacceptable" que un portaveu de grup parlamentari dirigeixi al cap de l'oposició la seva pregunta a la sessió de control a Montilla.

La d'avui ha estat una sessió tan atípica que el cap de l'oposició no ha formulat cap pregunta directa al president de la Generalitat, de forma que Montilla, quan ha tocat el torn de rèplica a Mas, ha etzibat: "I la pregunta, què?".

Montilla sí que ha volgut remarcar a Mas: "Si he arribat a la presidència és perquè tenia el suport majoritari d'aquesta cambra, que és el que preveu l'Estatut, com vostè, si vol arribar a ser-ho, haurà d'aconseguir-lo".

Montilla també ha retret a Mas un dels seus comentaris: "L'al·lusió als càrrecs i els cotxes sobrava, perquè suposo que vostè no renunciarà ni al sou ni al cotxe ni al càrrec".

Les paraules de Mas venien precedides de la intervenció del portaveu del grup d'ERC i candidat en les pròximes eleccions, Joan Ridao, no dirigida Montilla, sinó centrada a criticar el president de CiU, a qui ha acusat de "supeditar el govern de Catalunya" als pactes posteriors a les eleccions del 9 de març.

"Com a catalanista -ha dit- estic perplex que algú que es diu nacionalista sigui capaç de deixar en mans del Govern espanyol la decisió de qui ha de ser el president de Catalunya, però com a demòcrata, i deixant a part aquest exercici de sucursalisme, sento profunda vergonya aliena de veure que vol guanyar als despatxos allò que li ha negat la majoria d'aquest Parlament". EFE

TAV: 8 MINUTS AVIAT O 16 ANYS DE RETARD?

Aquest matí tot eren cares alegres i felicitacions. El tren d’alta velocitat havia arribat, finalment, a Barcelona i amb 8 minuts menys del temps previst!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!

dimarts, 19 de febrer del 2008

DAVANT LA INTERCONNECCIÓ DE XARXES PROPOSADA PELS ENGINYERS INDUSTRIALS

Avui, els enginyers industrials de Catalunya han proposat la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) com a solució definitiva ala sequera de Catalunya. Segons ells les solucions que dóna el govern de la Generalitat només es ficar pedaços al problema i critiquen la construcció de desaladores.
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!

TROBALLA CIENTÍFICA D'UN GRIPAU GEGANT

A la illa de Madagascar s’ha trobat un fòssil de gripau gegant que va viure en l’època dels dinosaures. Té de nom científic “beelzebufo ampigna”, mesurava més de quaranta centímetres i pesava 4,5 quilos.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484530&idseccio_PK=1021
I perquè us ho dic? Perquè un gripau és un “sapo” i si us fixeu en el blog, ho entendreu.

LA GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA A LA XARXA

Quaranta anys després de la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir d’avui es pot consultar de forma íntegra per Internet. La noticia la he escoltat a Catalunya Informació i a hores d’ara ja la porten els diaris digitals com el Periódico de Catalunya. La pàgina on es pot trobar és: www.enciclopedia.cat. Quan el projecte finalitzi l’any 2010 tindrà un total de 575.000 entrades, 50.000 fotografies, etc.
Mes informació: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484546&idseccio_PK=1026

LA (DES) UNIÓ EUROPEA

La vella Europa té un problema greu. Mentre no es deixin enrera problemes localistes i no es vagi cap a una política comuna de veritat, avui, després de quasi cinquanta vuit anys des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), embrió del que seria set anys després el Mercat Comú Europeu, seguim sense avenços importants. D’acord que tenim una moneda única acceptada per la majoria de països, que any rera anys s’integren més estats, fins i tot els que estaven considerats “satèl•lits” de l’antiga URSS, tenim un parlament i un govern propis, etc. Però en realitat que pinta aquest govern?
A la tarda d’ahir es va escenificar una vegada més que els interessos de cada estat membre estan per sobre dels interessos de l’anomenada Unió Europea. Encara que els països importants de la Unió com França, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya van reconèixer el nou estat de Kosova fruit de l’escissió de Sèrvia, altres països com Espanya, no en volen sentir a parlar. I tot, com he dit abans, per interessos particulars, no d’Espanya, sinó de Castellà, que, salvades les distàncies, ve a ser com Sèrvia.
A les protestes d’avui, els servis han fet onejar banderes espanyoles, com si de una manifestació del PP es tractés. No n’hi havia per a menys!

LOS MERINOS SEGUEIXEN DONANT QUE PARLAR

http://www.revistaelobservador.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1371&Itemid=28

Cuevas del Becerro lanza un desesperado mensaje de socorro en Youtube para detener la construcción de la macrourbanización y los campos de golf de Merinos que amenazan su abastecimiento de agua
Los cueveños suplican a Zapatero y a Chaves en este VÍDEO que paren las obras de Merinos “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua”

19/02/08. Medio Ambiente/Merinos Norte. Cuevas del Becerro, el pueblo que por primera vez en España se declaró en huelga general contra la construcción de una macrourbanización con campos de golf, la de Merinos Norte, y la localidad que tuvo el mayor índice de participación en la Reforma del Estatuto andaluz, ha lanzado “un grito de auxilio, una llamada de socorro, una petición desesperada” en un VÍDEO colgado en www.youtube.com. En la grabación, que hoy les ofrece EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com, varios miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua interpelan al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y al presidente de la Junta de Andalucía, Manuel Chaves, suplicándoles que detengan estas obras “porque nuestro pueblo se seca, lo están estrujando, nos roban el agua, recurso único e insustituible”.

EL vídeo ‘Crónica de una muerte anunciada’ ha sido realizado por miembros de la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua, una organización ciudadana que engloba a muchos de los 1.850 vecinos de la localidad de Cuevas del Becerro. Un municipio que vive mayoritariamente de la agricultura y en el que desde hace cuatro años se mantiene una enconada lucha para impedir que se construya, sobre el acuífero que abastece al pueblo, el macrocomplejo urbanístico de Merinos Norte.

dilluns, 18 de febrer del 2008

INTERNET I LES ELECCIONS DEL 9-M

Encara que s’han fet algunes proves molt puntuals de volt per Internet i malgrat que a alguns països ja es pot votar d’aquesta manera ( Crec que Brasil n’és un) de moment la utilització d’Internet per a les eleccions del 9-M, és ben diferent a tot això... Ho publica avui el Periódico: “Ciutadans anònims subhasten per Internet el seu vot per al 9-M”. Pareix que algun dels vots es paga a 15,60 euros, un preu irrisori tant per aquell que el ven (si és que sigui veritat) com per aquell que el pretén comprar.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484227&idseccio_PK=1008

Us explicaré una anècdota sobre la compra de vots que em van contar fa uns anys. Devia ser la quarta legislatura de les municipals, o sigui, l’any 1991. El lloc: un dels pobles petits de la comarca del Montsià. Un determinat partit feia el porta a porta i es va trobar en que un veí li va dir que el seu vot tenia un preu. Una mica sorprès, el que pretenia ser reelegit com alcalde li va preguntar “quant?”. El ciutadà li va dir que 5.000 pessetes. I quan el candidat se les va treure de la cartera, li va dir “cinc mil per a mi i cinc mil per a la meva dona”. I li va donar les 10.000 pessetes. Però a l’hora de votar, la seva dona no estava empadronada al municipi, així que no va poder votar. I pareix que després li van anar a reclamar aquells diners. Serà veritat o serà mentida, però de ben segur de coses així n’han passat sovint, només que amb les noves tecnologies també canvien els procediments.

LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA

Pareix que aquesta tarda la Unió Europea es pronunciarà sobre si dóna o no suport a la independència de Kosova. El govern espanyol i el primer partit de l’oposició ja han anunciat que no ho faran. En canvi països com Rússia s’han mostrat a favor.
El Periódico d’avui, a la pàgina 5 porta el següent titular: “El Govern basc afirma que l’anunci és “una lliçó” a seguir”. Aquesta és la qüestió. Kosova ha obert les portes a d’altres possibles declaracions d’independència. A Espanya el País Basc, Catalunya i potser també Galizia, en serien clares mostres. Però hi ha d’altres països dintre de la Unió europea que també tenen nacions sense estat. Bèlgica està vivint un procés de desmembració i també Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, etc.
El govern espanyol faria bé de reconèixer la independència del nou país balcànic, ja que si la UE l’acaba reconeixent, tard o d’hora, Espanya també ho haurà de fer.
En el futur, tal vegada abans del 2013, tot és possible. Però que ningú ho posi amb dubte, contant sempre al el suport de la Unió Europea i dels països què, encara avui, podem qualificar-los com de potències internacionals.

diumenge, 17 de febrer del 2008

SI HO HAGUÉSSIM DIT DE PUJOL!!

Us imagineu en els temps de que Pujol era President de la Generalitat de Catalunya, què algú, públicament l’hagués insultat? I a sobre si li hagués dit feixista? Això és el que ha fet avui l’exregidor de CiU de Cornellà Ramon Blanco del President Montilla duran la diada de CiU del Baix Llobregat. Però si la afirmació de Blanco es pot considerar greu, el fet de que els assistents a l’acte aplaudissin, fa còmplices a tots els assistents a l’acte d’insultar al President de la Generalitat.
Està demostrat que els convergents no respecten al President. El motiu perquè tal i com va dir Marta Ferrusola, “els del tripartit els havien robat la Generalitat”. La senten com a pròpia i només respectaran i demanaran respecte per als “seus” presidents. Si n’hi tornen haver, es clar!

http://www.e-noticies.com/actualitat/tracten-de-feixista-a-montilla-en-un-acte-de-ciu-35147.html

LOSANTOS AMENAÇA A "POLÒNIA" AMB UNA QUERELLA

He llegit a diversos diaris digitals que el periodista ultradretà Jiménez Losantos vol querellar-se contra Polònia perquè no vol que el parodien més. Jiménez Losantos té una verborrea dialèctica pròpia d’un capellà castrense de l’època de la guerra civil o la dictadura. Ataca tot allò que li “sona” a roig, o sigui, els que l’1 d’abril del 39 “vàrem perdre la guerra”.
Això és el que té ser un locutor estrella. Si ell és un dels mes escoltats del país i des de la emissora de ràdio dels bisbes es permet dir tot allò que “li rota” d’aquells que considera poden “contaminar” la manera de pensar del “bon espanyol”, després ha de saber encaixar bé les crítiques, siguin en forma de paròdia o simplement d’opinions versades sobre ell. Però Losantos és d’aquelles persones que quan ell “ataca” no hi ha cap mena de problema, fins i tot ho fa amb “suavitat”, però atenció de posar-te amb ell. Llavors amenaça amb querellar-se perquè “no et pot fer detenir per la Guardia Civil”.

http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=17846

http://www.e-noticies.com/actualitat/losantos-amena%e7a-amb-un-querell%f3n-a-pol%f2nia-35004.html

PATRIMONI HISTÒRIC

Llegeixo al diari el Punt que la Sénia vol senyalitzar les restes del camp d’aviació que el alemanys van situar al costat de la carretera d’Ulldecona duran la Guerra Civil Espanyola. En la actualitat encara s’hi pot veure les restes del que va ser el pavelló principal i el refugi subterrani, què, vist de lluny pareix la típica caseta de la nostra garriga. Més tard hi volen fer un centre d’interpretació sobre l’aviació dels anys de la guerra.
Tot just la setmana passada, l’amic Paco Itarte, del Centre d’Estudis d’Ulldecona, advertia de l’espoliació que s’hi està fent. A una de les pàgines de subhastes per Internet es podia adquirir un lot de material de poc valor. Tot apunta que els petits fragments trobats tenen el seu origen, precisament, al camp d’aviació de la Sénia. És fàcil acudir allí amb un detector de metalls i anar rastrejant per a veure que s’hi troba.
Farà bé l’Ajuntament senienc de protegir abans que sigui massa tard tot el perímetre del camp.

PER A SEGUIR LA CAMPANYA ELECTORAL

Avui he escoltat al canal 3/24 que s’ha creat una pàgina a Internet (Portal Electoral) feta per periodistes amb notícies, articles, dades, etc., etc. per a seguir “molt de prop” la campanya i suposo que també la nit electoral.

http://www.portalelectoral.es/

LA DRETA EBRENCA VA DE MANIFESTACIÓ

Avui començaré amb una mena d’endevinalla. Què fan un sindicalista agrari, un pescador, un caçador, un representant d’una comunitat de regants, un representant d’una cambra arrossera i un defensor dels bous? La resposta és: conspirar contra els governs de Catalunya i Espanya. Després d’una reunió prèvia van convocar una roda de premsa per anunciar una manifestació a Amposta perquè, segons ells “el govern els limita el creixement econòmic”. Finalment la manifestació tindrà lloc dissabte 16 de febrer sota el lema: “Per la dignitat de les Terres de l’Ebre”. La mateixa dignitat que ells no van tenir ara fa uns anys quan una bona part de la població va sortir al carrer per a defensar l’Ebre. Però aquest grup de gent, que en principi pareix tan heterogeni, tenen forts lligams entre si. Tal com escriu Antoni Espanya, Delegat del DAR a les Terres de l’Ebre, al seu blog el dia 20 de gener: “Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim”.
L’elecció d’Amposta com a lloc de la manifestació tampoc és casualitat. La capital del Montsià representa la defensa dels drets especulatius que suposava l’espoli de l’aigua de l’Ebre en front a Tortosa que va congregar bona part de les manifestacions anti-transvasament que es van fer al territori. Fins i tot, mentre a l’entrada a Tortosa pel Sud s’ha alçat el monument que recorda la lluita de les quatre comarques ebrenques en contra del PHN, a Amposta s’alcen les figures gegantines d’un bou i un retallador...
No és primer cop que alguns d’ells van “agafats de la ma” per a defensar els seus interessos que no són d’altres que els privilegis que sempre han mantingut. Com deia l’altre dia l’exalcalde d’Amposta Josep Maria Simó” “Els mateixos que s’oposaven al Parc Natural del Delta de l’Ebre, ara s’oposen a la Xarxa natura 2000”. I també els que estaven a favor del transvasament i reclamaven contraprestacions per a desenvolupar el territori. Els mateixos que quan es va crear el Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre (CEPIDE), organisme creat per la llei del PHN, amb la connivència dels governs del PP, en el cas d’Espanya i de CiU, llavors govern de la Generalitat per a fer creure al territori que es prendrien mesures per a protegir el que el Pla Hidrològic volia destruir. Tota una paradoxa, no? A la pràctica va ser una manera de mantenir fidels a la seva gent donant-los càrrecs remunerats. Així es va crear una comissió executiva on el president era de CiU i el director executiu del PP, amb un sou de 73.000 euros a l’any. Finalment hi havia l’assemblea, que rebien assignacions per assistències, formada per gent molt propera i, en alguns cops, d’escàs calat polític. Tot s’hi valia a l’hora de fer veure que tenia molt suport popular, encara que en alguns casos hi havia representants d’entitats que res tenien a veure amb el Delta de l’Ebre.
Efectivament hi podem treure diverses conclusions. Potser la que ens crida més l’atenció és la “rellevància econòmica” que tenen els caçadors i els defensors dels bous. Però n’hi ha una de més sorprenent encara: la presència de la Cambra Arrossera del Montsià, fruït de la fusió de les d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja (totes dues a la vora dreta del riu) El govern de Pujol els va prometre una subvenció de 1.000 milions de pessetes com ajut de la unificació. En canvi, va tenir que ser el govern de Maragall qui acabés fent-se càrrec del pagament. A les portes d’una nova fusió de cooperatives, ara entre les de les ribes dreta i esquerra de l’Ebre, potser sigui el moment que algú els hi digui aquella famosa frase pronunciada pel cònsol Servilio Cepión l’any 139 abans de Crist als assassins de Viriato: “Roma no paga a traïdors!”
Acabaré amb l’inici de l’article signat per Ignasi Ripoll representant de SEO/BirdLife publicat a la Veu de l’Ebre del dia 1 de febrer: “Una manifestació preelectoral, convocant agricultors, caçadors i pescadors contra qui va derogar el transvasament és una esquellada, un intent de manipular els votants”. Potser per això la Comunitat de Regants de l’Esquerra i Unió de Pagesos ja se n’han desmarcat...

(Aquest article també el podeu llegir a Vinaròs News: http://news.vinaros.net/v10/)

dissabte, 16 de febrer del 2008

ABANS NO PASSAVA...

No fa gaires dies, el govern d’Entesa de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer el nou pla de transport. S’hi pot discrepar. Hom podem pensar que caldria més freqüència de trens o mes línies de bus, però al menys hi ha un pla que amb els successius governs de Pujol van ser incapaços de fer-ne cap. Avui ha sortit a la premsa un altre pla: el de construcció d’habitatges. Es volen fer 20.863 en 17 urbanitzacions, la meitat de protecció oficial. A més a més, això farà abaixar el preu dels pisos que encara hi ha per vendre de l’excedent d’aquests darrers anys. Els experts ja trobaven a faltar un pla així. Potser també arriba una mica tard, però com diu la dita “val més tard que mai”. A les Terres de l’Ebre se’n construiran a Tortosa, Amposta i Móra d’Ebre.
Per acabar-ho d’arrodonir, el Consell de Ministres va aprovar ahir la licitació de la variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea. I tot això surt avui, el mateix dia de la manifestació “antigovern”.
Tot això abans no passava! Potser es treballa sense fer tan soroll, però amb més eficàcia!

ACUDEIXEN UNES 6OO PERSONES: FRACASSA LA MANIFESTACIÓ D'AMPOSTA

Segons l’Agència Catalana de Notícies han acudit a la manifestació convocada, recordem-ho, per diverses cambres arrosseres, per les Corferies de Pescadors, pel sindicat ASAJA, per l’Associació en Defensa de les Tradicions i la Federació de Caça de les Terres de l’Ebre, unes 600 persones. Això significaria un fracàs sonat per aquells que discrepen de la política del govern de la Generalitat. Els diversos col•lectius estan controlats pel PP i CiU i són els mateixos que sistemàticament es van oposar al Parc Natural del Delta de l’Ebre i en canvi no van assistir (en alguna contada ocasió) a les manifestacions convocades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. També van ser el mateixos que van constituir el CPIDE.
http://www.acn.cat/webACN/cercaContinguts.do;jsessionid=BB3B23EE43E8DADDFDA03A3E9B8E0564

LA MANIFESTACIÓ DE LA "INDIGNITAT"

Tal com estava previst s’ha celebrat a Amposta la manifestació d’aquells que, aparentment, han recobrat la dignitat perduda far uns anys arran del transvasament de l’Ebre. Així diverses entitats “controlades per CiU i el PP” (per a que després no es digui que no els agrada “anar junts de la ma”) han recorregut diversos carrers d’Amposta (incloent-hi la delegació de Medi Ambient i l’oficina d’Agricultura –em pregunto si la també la seu d’ASAJA que està tot just d’avant-)
Segons la unitat mòbil desplaçada al lloc al passar per l’avinguda de Santa Bàrbara hi eren unes mil persones mal comptades. També s’han pogut veure diversos càrrecs de l’ajuntament ampostí com el propi alcalde i els regidors de governació i urbanisme; aquest darrer amb la família.
Per cert, el cotxe de “Ràdio Manifestació” encara emetia la convocatòria de la manifestació...

divendres, 15 de febrer del 2008

OLIVERES MIL·LANARIES A LA MONCLOA

Si heu vist avui el Periódico de Catalunya, suposo que no ús haurà passat desapercebuda la foto de Rodríguez Zapatero al costat d’una olivera de dimensions considerables. No com la farga de l’Arión, però prou grossa. Es diu al peu de la foto que li va regalar Felipe González. Però... no criava bonsais aquest home? No sé si algú coneix la procedència. Ho he buscat per Internet i no trobo res... Si aconsegueixo saber-ho, ja ho publicaria. De moment, misteri. Serà d’Ulldecona?

UN PACTE CIU, PP

Avui, parla la premsa que el PP ha ofert a CiU un pacte com el que van subscriure l’any 1996. El PP no tenia majoria i un parit com CiU, que a sobre, en els darrers anys no havia mantingut bones relacions amb el PSOE, li era del tot imprescindible per a formar govern. Era quan Aznar parlava català en la intimitat... Però quatre anys més tard, el PP, va obtenir majoria absoluta i la veritat és que els catalans ens la vàrem veure bastant malament. Us recordeu del Pla Hidrològic, per exemple. També la manca d’inversions en infrastructures, etc.
Pactar amb el PP és una mica pactar amb el diable. Ells mai voldran sortir perdent. Quan sé és necessari, molt bé, però quan no, et donen una puntada de peu al cul i cap a casa!
I si amb això no se’n té prou, només cal veure el tracte del PP cap a Catalunya: ensenyament, català, Estatut, transvasament, etc., etc. De haver-hi un pacte PP-CiU, milloraria la situació? Permeteu-me que ho posi en dubte.
De totes formes els de CiU ja són prou granets per a saber amb qui s’ha de pactar i amb qui no... Només una cosa: les ganes de poder que té Arturo. Com se sol dir “vendria a sa mare” per aconseguir la Presidència de la Generalitat o el màxim poder possible!

HI HAURÀ DEBAT TELEVISAT!

Ahir posava en dubte que Rajoy volgués debatre amb Zapatero. Només publicar l’escrit vaig entrar a diversos mitjans digitals on ja s’afirmava que “hi hauria debat a un lloc neutral” com és l’Acadèmia de la Televisió”. De totes formes i per a justificar-me he d4e dir que alguns d’aquests diaris encara no havien tret de les seves pàgines el seu “escepticisme sobre la realització del debat”. No sé que haurà influït amb el PP per fer un gir tan radical en un temps tan curt. Però per a fer un canvi així, suposo, han analitzat bé la situació i deuen de veure les coses prou clares per enfrontar-se a Zapatero en condicions de guanyar a com es diu ara “de treure una situació d’empat virtual”. Llegeixo a la premsa d’avui que durant l’entrevista del President de Govern espanyol amb Iñaqui Gabilondo l’altre dia a Cuatro, va cometre una d’aquelles relliscades que es produeixen quan un es pensa que té el micròfon tancat. Diu que ZP va assegurar que els hi convé que “hagi tensió política” (!) La informació segueix dient que els populars volen aprofitar electoralment la relliscada per a donar a conèixer la doble cara del President (!)
Esta clar que cada partit elabora les seves pròpies estratègies electorals i uns “crispen” i els altres “volen que els uns crispen”. Son una mena de jocs de rol. Fixeu-vos amb les enquestes. Avui pugen per a uns i baixen per al altres i al cap d’uns dies s’inverteix la tendència. Més o menys com la borsa: els factors que incideixen amb les pujades i baixades dels seus índex no només són econòmics, sinó polítics.
Ara cal esperar veure un bon debat i evidentment no diré allò de “què guanyi el millor”. Què guanyi Zapatero!

dijous, 14 de febrer del 2008

EN SUPORT A PEDRO SOLBES

Una d’aquelles notícies que et deixen una mica al•lucinats és la que porta avui la premsa sobre hipotètics ajuts (via préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial) a les immobiliàries. Solbes diu que n’hi parlar-ne i dona la solució de que construeixin habitatges de protecció oficial per a sortir de la crisis immobiliària actual.
Faltaria més! Gràcies a les immobiliàries s’ha pujat el preu de la vivenda una barbaritat en aquest darrers anys. Fins al punt de que ha pujat la inflació. La qual cosa vol dir que s’ha encarit tot (els jornals el que menys). Fins al punt de que a les famílies que treballi el matrimoni un sou s’ha de destinar a pagar la hipoteca. Fins al punt de que, en aquest anys s’han fet els amos i senyors del carrer, amb el permís d’alguns ajuntaments. Fins al punt de “contractar” (ho poso així perquè de contracte no hi havia cap) immigrants il•legals i legals, ma d’obra barata. Fins al punt de que hi hagut tot tipus d’especulació, etc., etc. I ara que els ha arribat l’hora de les vaques flaques, demanen ajut. Si haguessin repartit els seus beneficis amb obres socials, potser el meu punt de vista seria diferent. Però duran aquest anys només van buscar el lucre personal sense miraments de cap tipus. I si al polític de torn o funcionari de l’àrea d’urbanisme li donaven una comissió per baix ma, era per a multiplicar els seus beneficis de forma astronòmica construint en sòl no urbanitzable, buscant reqüalificacions dubtoses de terrenys, etc.
No cal enfonsar-los, però tampoc ajudar-los!

L'ENIGMA DE LES GENERALS: L'INTERESSA DEBATRE A RAJOY?

Realment penso que no! Mariano Rajoy està molt bé amb les entrevistes, però a poc que el premis es mostra incòmode i insegur. A l’entrevista amb Gabilondo l’altre dia en va donar tot un exemple quan Iñaqui li va preguntar que faria ell amb l’immigració il•legal. Després usa dades inexactes per a sortir-se’n d’una situació compromesa (com la xifra d’immigrants il•legals. És que disposa d’una estadística sobre una gent que hi són i no hi són?) Un cara ca cara amb Zapatero, amb tot el balanç de la legislatura se les veuria magres per a sortir vencedor. És veritat que hi ha temes com l’Estatut de Catalunya que un altre podria usar en contra de Zapatero. Argumentació i motius ni ha prou... però Rajoy no! Com li pot parlar del tema si ell el té recorregut al Constitucional?
El que està fent el Partit Popular es allò que se’n diu vulgarment “marejar la perdiu”. Per quin motiu només vol debatre a Antena 3 i Tele 5? Crec que la solució que li donen els socialistes és assenyada: què es gravi i que l’ofereixi el canal que vulgui (com es fa amb el discurs del Rey per Nadal) Però obert a tothom: a les televisions privades i públiques, a les estatals i autonòmiques...
La dreta ha usat tant “elements” extrapolítics (associacions de víctimes del terrorisme, Conferència Episcopal, associacions de mares i pares catòlics en contra de l’assignatura “Educació per a la ciutadania”, etc. que ara tem que en un hipotètic debat se li pugui girar en contra. I és que de manifestacions n’hi ha de dos tipus: les que es fan més o menys espontànies amb una àmplia base social (transvasament, guerra de l’Iraq, etc.) i les organitzades per determinats col•lectius amb el suport logístic i econòmic d’algun partit polític com és el cas de les manifestacions que s’han organitzat en contra de les polítiques del govern socialista.
Caldrà esperar uns dies més, però avui tothom es pregunta si haurà debat o no l’hi haurà. Fins ara no he escoltat ni llegit cap argumentació que culpis al Zapatero de no voler-lo fer. En canvi, hi ha molts que opinen que és Rajoy qui no vol debatre amb l’actual President del Govern espanyol!

EL XANTATGE DE CIU I ELS MOTIUS PELS QUE EL PSOE NO HI HA DE PACTAR

No he conegut mai un “personatge” que li agradi tant el poder com a l’Arturo Mas. Una cosa així només té una explicació clara i convincent: “L’haver-se educat al si d’una secta on se li va inculcar que tenia que ser el líder mediàtic de tots els catalans”. El seu mentor, Jordi Pujol, va ser el primer gran gurú del partit. Recordo unes declaracions seves on deia que ”al veure entrar les tropes franquistes a Catalunya, va pensar que ell tenia que ser seu llibertador!” I això amb només 11 anys! Si ell s’ho creu ja està bé, però jo no m’ho empasso!
Avui, a Madrid, Arturo ha dit que si són claus per formar govern a Espanya, això ha de condicionar la política catalana i s’haurien de convocar eleccions. Carme Chacón, cap de llista per Barcelona pel PSC ja li ha contestat: “Volen aconseguir el que no van poder fer en les passades eleccions!”. El meu pensament va pel mateix camí: “No es pot condicionar la política catalana a l’espanyola”. De fer-ho els hi donaríem la raó de quan diuen que “el PSC està condicionat al PSOE”.
Les bases del PSC no volen ni cap xantatge polític, ni cap aliança amb els qui han estat durant molts anys els nostres principals enemics (si enemics) polítics. De vegades ni el Partit Popular ens ha produït els sentiments negatius que ho han fet els de CiU!
Molts militants ens donaríem de baixa. Jo entre ells.
De totes fermes espero que no sigui així. També es deia que a Catalunya hi hauria “socio-vergència” i al final res de res...
Espero que Zapatero sigui el suficientment llest per avaluar amb qui vol comptar a l’hora de forma govern i qui vol que hi estigui de cara.
Per acabar crec, perquè sempre ha estat així, que Arturo acabarà abaixant les seves pretensions i si amb un ministre en té poc, potser demanarà la presidència de una de les cambres (avui ho recull algun mitjà) El pacte per l’Estatut és una mostra evident de la forma tant peculiar de pactar que tenen dels “convenients”.

UN ACOMIADAMENT PER "TONTO"

S’ha sabut fa uns moments que Dusko Ivanovic ha estat acomiadat com entrenador del Barça de bàsquet. I no és d’estranyar després de les seves darreres declaracions: “Amb aquesta plantilla no es pot fer més”. Això es voler-se treure’s de sobre tota responsabilitat i passar-la als jugadors. Crec que ha estat dels pocs entrenadors (ara mateix no en recordo a cap –inclosos de futbol) que ha estat acomiadat per “boques”. Al llegir la notícia aquest matí als diaris he pensat que la següent frase hauria estat molt més diplomàtica: “Amb aquesta plantilla, jo no puc fer res més”. Potser un altre entrenador sí! La comunicació del seu cessament li ha comunicat el propi president Jan Laporta (el primer entrenador que cessa).
I és que la cosa m’ha pareix prou clara: Alguna cosa tenia que veure ell amb el fitxatge dels jugadors! Llavor, si és cert que s’ha fitxat baix de la seva supervisió, a què venen aquestes declaracions? Marconato mateix pareix que tingui el braç encongit i no llença com ho hauria de fer...
El que jo he dir: Per tonto!

EL CONTRACTE DELS IMMIGRANTS

Fora de les notícies, articles d’opinió, etc. també es pot trobar de vegades coses que et criden l’atenció. Avui per exemple m’he ensopegat amb un anuncia de M80 Radio que no cal ser un linx per adonar-te de que va. L’anunci en qüestió l’he trobat al diari el Periódico de Catalunya a tota pàgina i en castellà, que volent representar el que representa, també ja està bé! S’hi veu un nen, deixem-ho en morenet, amb un toro brau a les mans i divisa amb la bandera espanyola. Al fons, com si fos la pissarra de l’escola hi posa: “Costumbres españolísimas” –en majúscules i subratllat. I a baix: “Los domingos se come paella”, La castañuela no es una fruta”, “La siesta es sagrada” i, finalment “La lengua sólo se saca en el mús”.
Evidentment si ens posem a pensar podríem trobar molts tòpics més, com per exemple “Los domingos antes del vermut se va a misa”, “El castellano es el idioma universal del cristianismo”, “Aprender sevillanas debería convertirse en asignatura obligatoria”. Feu la prova i de segur que us en sortiran més...
Sobren més comentaris...

dimecres, 13 de febrer del 2008

LA FLORA I LA FAUNA AUSTRALIANA

Havia de ser l’actual govern laborista (socialista) d’Austràlia que havia de demanar perdó per les seves atrocitats amb els aborígens australians. Algunes d’aquestes atrocitats, com separar-los de la família i portar-los a centres d’acollida fins a que eren bons per a treballar, recorda alguns fets que també van passar després de la victòria de Franco a la Guerra Civil. Però els seus successors (per a dir-ho clar, l’actual Partit Popular) també s’ha negat sempre a demanar perdó per aquests i altres fets que van succeir durant la dictadura.
Finalment he sentit que fins a l’any 1967els aborígens australians formaven part de la “flora i la fauna” autòctones. Me venen al cap pensaments irreproduirbles encara que sigui al meu blog...

MINIBAR: QUAN NO ES CONTRASTA LA NOTÍCIA...

Ahir, Gustau Moreno escrivia al seu blog “La Marfanta” la noticia de l’ampliació del “Minibar”, bar de referència a la zona de l’eixample tortosí. Jo mateix hi deixava un comentari. Avui he trucat a la dona del propietari Joana Subirats per a dir-li que si volia veure la façana del bar i la notícia que feia referència a les obres que entrés a Internet a la pàgina mencionada. I qual ha segut la meva sorpresa quan m’ha dit que d’obres d’ampliació, res de res. Que es veritat que el seu home, Josep, està pintant, però que les obres les fan a l’edifici del costat per a condicionar l’accés al bloc d’apartaments que s’ha construït a dalt.
Suposo que el desmentit és prou de primera ma per a dir que la notícia apareguda ahir a la Marfanta era errònia!

ATENCIÓ AMB EL "CAT"

I no us aviso de l’engantxina que de vegades es pega a la part del darrera dels cotxes. El “Cat” és una nova droga desconeguda fins ara al nostre país. Ahir mateix se’n va decomissar una partida de 24,5 quilos a l’aeroport del Prat. Tal com surt a les fotos pareixen calçots... però no! També es diu “amanida somali) per la seva procedència d’aquella part de l’Àfrica. Diu que es pareguda a la cocaïna... Jo no ho penso provar!

dimarts, 12 de febrer del 2008

SR. AGUIRRE: ELS CATALANS NO LA PODEM CORRESPONDRE

Els catalans no podem donar-li reciprocitat a la Sr. Esperanza Aguirre, Presidenta de la Comunitat de Madrid. Diu Espe que obrirà un col•legi de català a Madrid. Però a Catalunya no podem obri un col•legi que ensenyi madrileny! Al menys que “l’idioma canyí” sigui reconegut oficialment al seu estatut d’autonomia, com passa amb el valencià. Potser si arriba Rajoy a governar... tot es pot veure...

ELS BENEFICIS PER A LA SALUT PÚBLICA DE LA REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Per si algú n'està interessat en llegir-ne l'estudi.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/CREAL.pdf

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Jesús Candil presidirà actes a Vinaròs, Ulldecona i Beseit
Este dijous (14/02) Jesús Candil, Director General de Desarrollo Industrial del Ministeri d'Indústria estarà a les 9:30 a l'ajuntament de Vinaròs, a les 11:00 a Ulldecona (Polígon Valldepins) i a les 16:00 a l'ajuntament de Beseit per presentar els 38 ajuts que gràcies al Conveni Mancomunitat - MITYC enguany han donat a ajuntaments i empreses del territori un total de 7.935.203 €.

Xavier Vega es reuneix amb Jaume Antich
Segueixen els contactes entre la Mancomunitat de la Taula del Sénia i l'Administració del Govern de la Generalitat catalana. Xavier Vega Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura es va reunir a Tortosa amb el Gerent de la Mancomunitat per parlar de les activitats que esta promou i estudiar les possibilitats d'ajut per part del Departament de Cultura.

Ja està a la xarxa, amb nova presentació i continguts
El web de Vinaròs que feia temps que estava molt desfassat, ha estat subtituït per un totalment nou, tant de presentació com de continguts. Tot i que encara falten completar algunes coses, ja està penjat a la Xarxa i per això ho donem a conèixer. Els apartats destacats són: Turisme, Oposicions, Impresos, Tràmits, Guia de carrers, Notícies i Agenda.

TORTOSA MÉS CAPITAL

Des de fa uns anys Amposta demana ser la capital de les Terres de l’Ebre. Les persones que ho demanen (polítics i empresaris) basen la seva reivindicació per l’empenta que té Amposta en aquests darrers anys, l’increment de la seva població i la situació estratègica de la ciutat. Però fins ara només s’ha aconseguit que s’hi instal•len dues delegacions i diverses oficines de la Generalitat. Encara que Amposta Capital existeix gràcies a la creació d’una empresa amb aquest nom. Amposta Capital SL patrocina des de fa poc al CF Amposta.
Mentre a Tortosa, la històrica capital de les comarques dels sud de Catalunya, en aquestes darreres setmanes li han tocat un parell de premis, dels que no es poden considerar “menors”. El primer fa uns dies gràcies a la Diputació de Tarragona que hi vol obrir una seu. Això seria un primer pas per a la descentralització de l’ens provincial i, segurament, més endavant, de la creació de la vegueria de l’Ebre.
Però és que a sobre, avui mateix, el diari el Punt, a la seva portada du el següent titular: “Tortosa tindrà la seu de la futura vegueria de les Terres de l’Ebre”. I amplia la noticia tot explicant que abans de final d’any s’aprovarà la nova llei de governs locals i que el govern d’Entesa la té “absolutament” definida. Aquesta seu aniria al mateix lloc on està ubicat el Consell Comarcal del Baix Ebre i les altres seus dels altres consells serien les seus descentralitzades. Finalment la Diputació acabaria fusionant-se amb els consells comarcals.

EL DIRECTOR DE GREENPEACE S'INTERESSA PELS MERINOS

Us recordeu de la macrourbanització dels Merinos? Aquella on s’estan construint més de 1.000 xalets de luxe, diversos camps de golf, un hotel de 5 estrelles, un hipòdrom, etc. Situada a la serralada de Ronda (Màlaga), per a la seva construcció es va fer malbé un bosc declarat reserva de la biosfera per la UNESCO i té una demanda d’aigua superior a la que se li pot subministrar en aquella zona. Fa uns mesos el tema va sortir als diaris perquè hi sortien implicats diversos “personatges” de les Terres de l’Ebre, entre els quals, l’alcalde d’Amposta que hi formava part del consell d’administració, segons ell de forma “gratuïta”.
Ara el director de Greenpeace de Espanya Juan López de Uralde va a Màlaga a interessar-se pel tema. Podeu llegir tota la informació a la revista “El Observador” de Màlaga.
http://www.revistaelobservador.com/

JOCS DE PARAULES... I SENTIMENTS

Des de fa un temps, a Amposta hi ha una certa mobilització veïnal per a reivindicar un solar on es vol construir un petit bloc de 4 pisos més àtic per a convertir-lo en un espai públic. Quan per part de l’ajuntament, que és qui el tindria que adquirir, es volen posar excuses se’n poden posar tantes com dies hi ha al anys! Què si el POUM no ho contempla, que si ja se li ha donat el corresponent permís d’obres, que si hi ha un pacte entre la constructora i els antics propietaris, que si en demanen massa (1,5 milions per un solar de 140 m2.) etc., etc.
Però el que no pot fer-se és posar excuses tontes, perquè sonen bé i jugar amb el sentiments de la gent. Al diari més Ebre que ha sortit avui, a la pàgina 23 hi va un petit reportatge sobre el tema que us parlava. Al final de tot hi posa textualment: “Segons ells –els antics propietaris-, els seus pares ja hi van viure i ells hi volen seguir vivint. Una qüestió que, com explica el regidor d’urbanisme d’Amposta, Pere Vidal, va més enllà dels diners...” Dir que els antics propietaris hi volen seguir vivint és una fal•làcia. Una mentida de cap a peus. L’edifici enderrocat deuria de tenir uns 50 anys i al primer pis hi havia dues vivendes. Si em dit que el solar té uns 140 m2. i sempre hi ha que deixar lloc per a les escales (i ara per a l’ascensor), us podeu imaginar “l’espaiosos” que són els pisos. No sé si els seus pares hi van viure... però els seus descendents ni han viscut mai ni (suposo) tenen cap intenció de fer-ho. Ara, per al lector que llegeix la notícia, parlar dels pares i d’anar més enllà dels diners, toca la fibra sensible i reforça l’argument! Sobre tot per aquell qui no coneix bé el tema!

dilluns, 11 de febrer del 2008

L'ENTREVISTA DE ZAPATERO A CUATRO

Seguint el torn d’entrevistes preelectorals, Iñaqui Gabilondo ha portat avui al President del Govern de l’Estat i candidat del PSOE a les properes eleccions del 9-M.
Igual com vaig fer amb Rajoy, tampoc he seguit d’una manera complerta i atenta l’entrevista, però si he pogut escoltar coses. El to de veu i la manera d’expressar-se demostren molta més convicció en el cas de ZP que el seu dia amb Rajoy. Potser perquè Zapatero jugava a casa i ho sabia.
Ha fet un repàs del que ha estat la legislatura, sobre tot ha fet incidència amb els temes socials, que sense cap mena de dubte han estat els seus principals èxits. I de cara els propers quatre anys, més del mateix, és a dir, aprofundir amb aquests temes, sobre tot en la “Llei de Dependència” i apujades del Salari Mínim Interprofessional i pensions mínimes.
Sobre el tema de la immigració, Iñaqui li ha incidit amb el que va dir l’altre dia Rajoy: “què ha Espanya hi ha 1 milió cent mil immigrants il•legals” –jo vaig entendre que va dir 1,5 milions- Zapatero ha contestat que és mentida i que no n’hi ha tants. I si t’ho poses a pensar... Com sap Rajoy els immigrants que hi ha? Hi ha alguna estadística? Suposo que són estimacions i en aquest cas, parlar de dades tan exactes, em pareix una fal•làcia. També s’ha parlat del “contracte” que volen fer complir als immigrants per a legalitzar-se. Ha dit Zapatero que això era una tontería. Que Espanya és un estat de dret i que s’han de complir les lleis (el que vaig dir jo, no?)
En fi, han parlat una mica de terrorisme, dels estatuts d’autonomia, d’economia, etc. Fins arribar al final. Rajoy va dir que si guanyava, el primer que faria seria cridar a Zapatero per a parlar amb ell. El mateix li ha preguntat Iñaqui: “Què farà si guanya les eleccions del 9-M?” Zapatero abans de contestar li ha dit que aquí també mentia Rajoy. Que quan un cap del govern crida a un cap de l’oposició és per aconseguir acords amb temes importants i que Rajoy en tota la legislatura no havia volgut arribar a cap acord. Que ell l’ha cridat 9 vegades i que Aznar, quan ZP era el cap de l’oposició, només 3.
En fi, suposo, com vaig fer l’altre dia que segons amb quins ulls un s’ha mirat l’entrevista, ha tret les seves pròpies conclusions...

LA PROFESSIONALITAT DELS CAMBRERS

La Vanguardia digital porta avui una entrevista sobre la professionalitat dels cambrers. Tot va començar amb unes declaracions del dirigent del PP Árias Cañete (on recordeu, aquell dels “passeigs militars i els ous”) on deia que als cambrers d’ara els hi manca professionalitat. Que als d’abans els hi demanaves les coses i sempre se’n recordaven i t’ho servien d’allò més bé... Cert. Jo a l’enquesta he votat que abans eren molt més professionals... Però quin és el motiu? Primer perquè s’agafen immigrants. Sobre tot sud-americans i de països de l’Est. Allò que se’n diu ma d’obra barata. I, evidentment, aquesta gent fan pels que es paga i per ells només és feina. No senten la professió i no s’esforcen. I es clar, els d’aquí, els que realment valen, no es conformen en cobrar els que els hi ofereix l’empresari del sector. Així anem, però després que no vinguin amb segones intencions...

NO HI CABEM TOTS

“No cabem tots”. Aquesta afirmació l’ha fet Rajoy al parlar de la immigració. No he pogut estar-me de pensar amb el lema de l’Espanya franquista: “Una, Grande y Libre”. Fins i tot hi apareixia a l’escut “pàtrio”, aquell de l’aligot. Com a manca de llibertat i menjar, els espanyols tenien altres coses, com per exemple enginy, deien el següent:
Espanya UNA.- Perquè si n’hi hagueren dues ens aniríem a l’altra!
GRANDE.- Per a que poguéssim cabre-hi tots!
LIBRE.- De fronteres cap a fora, perquè el que és de fronteres cap a dintre...
Ara, segons el PP es veu que ja no és prou GRANDE. Així que caldrà tornar a conquerir les excolònies o expulsar els immigrants que no s’adaptin a les normes que vol imposar Rajoy!

diumenge, 10 de febrer del 2008

LA RENÚNCIA A FER EL TRANSVASAMENT: UNA MENTIDA MÉS DEL PP

Fa dies que ho estic dient: no em crec que el PP hagi renunciat a fer el transvasament de l’Ebre. El que passa és que vol acontentar a tots: valencians, murcians, andalusos i aragonesos. Però la “solidaritat interterritorial” és la prova evident que, d’alguna manera, el tema segueix viu.
A la pàgina web de la Cadena SER s’hi poden llegir unes declaracions de qui va ser President del Congrés, Fedrico Trillo on diu que: “El manual del candidat recull, expressament, el transvasament de l’Ebre” (http://www.cadenaser.com/espana/articulo/trillo-afirma-manual-candidato-pp/csrcsrpor/20080210csrcsrnac_4/Tes) El manual del candidat ha estat elaborat per la direcció nacional del partit i Trillo és el cap de llista per la província d’Alacant. Així que el PP segueix mentint els espanyols i si no ho fa, no diu tota la veritat, que fa o no fa és el mateix.

CALDRIA PRESENTAR UNA QUERELLA CRIMINAL

Xavier Garcia Albiol, vicesecretari general del PPC ha fet unes declaracions d’aquelles que, com es diu vulgarment, s’ha passat quatre pobles. Acusa el PSC de “ser còmplice de les màfies de la immigració il•legal”. Cal pensar que en deu tenir proves per fer una acusació tan forta com aquesta i si no en té, cal dir allò de “les meves declaracions han estat mal interpretades” el més aviat possible. Sinó és així, el PSC caldria presentar-li una querella criminal.
El Partit Popular de Catalunya demostra amb declaracions com aquesta estar en total sintonia amb el PP estatal menyspreant tot allò que els catalans sentim com a propi. I no només per aquestes paraules, sinó per temes tan importants com l’idioma, el transvasament, etc. Per aquest camí no aportarà els diputats que li farien falta a Rajoy per arribar a ser el president de totes les espanyes!

EL PROGRAMA DELS BISBES

El titular principal del diari el Periódico d’avui és molt clarificador. Reprodueix unes declaracions del candidat de la dreta a les properes eleccions generals del 9 de Març Mariano Rajoy: “El programa del PP no és el dels bisbes”. A les primeres pàgines del diari s’hi pot llegir tota l’entrevista feta pel seu director Rafael Nadal.
Cal dir sobre les declaracions de Rajoy que encara que el seu programa estigués inspirat per la cúpula de l’Església Catòlica espanyola mai ho acceptarien! Però qui impedeix que els bisbes “se’l puguin fer seu?” Ningú, evidentment. El programa del PP per molt que el vulguin disfressar d’ecologista (amb la plantada de 500 milions d’arbres, es a dir, uns 14.200 per hora) és un programa concebut per un partit de dretes per a acontentar el seu electorat. I entre el seu electorat estan els bisbes i molts de religiosos (sobre tot monges) d’aquest país. És tan evident això que estic dient que només cal pegar un cop d’ull a l’hemeroteca d’aquests darrers quatre anys!

EL GARANTS DEL “NO” AL TRANSVASAMENT

Quan els polítics venen a fer campanya a l’Ebre, sovint, s’ofereixen com a garantia de que el transvasament no es farà. No dubto que si són necessaris a l’hora de donar suport per a la formació d’un govern estable a Espanya, ERC i ICV-EUA, faran tot el possible per a que del transvasament de l’Ebre no se’n torni a parlar. Però... a qui li donaran suport, al PP? Evidentment, no! El partit de Mariano Rajoy ha tret del seu programa tota al•lusió a fer el transvasament, però ha inclòs el que ells anomenen “solidaritat interterritorial”, que fa o no fa bé a ser el mateix. Per la seva part, CiU, conscient de la pèrdua de vots que li suposa fer costat al PP en aquest tema, ha renunciat “per sempre” a transvasar aigua de l’Ebre, però no del Roine! La qual cosa vol dir que seguirà fomentant l’especulació i el mercadeig de l’aigua. Només el PSC pot garantir-ne que no se’n farà cap detracció, sempre que governi el PSOE. En primer lloc perquè Zapatero ja van derogar el PHN que ho contemplava i en segon lloc perquè els únics partits que poden formar govern a Espanya són el PSOE i el PP. I sense comptar amb el recolzament de l’únic gran partit d’àmbit nacional que vol seguir fent una política d’aigües molt més racional, no es podent fer afirmacions tant contundents com les que fan els partits que no tenen cap possibilitat de marcar les futures grans línies de govern.

dissabte, 9 de febrer del 2008

QÜESTIÓ DE MATISOS

Ahir us parlava de que el Partit Popular ha “tret” del seu programa el transvasament de l’Ebre i que jo no m’ho acabava d’empassar. Hi ha massa interessos especulatius i comunitats tant importants con la Valenciana, la murciana i fins i tot Arenas des d’Andalusia, estan reclamant l’aigua del nostre riu. Només en un intent de contemptar els aragoneses, finalment, el PP, va decidir no ficar-ho al seu programa.
Avui he sabut que encara que , pareix, que no hi haurà una referència explícita al transvasament, es parlarà de la “solidaritat entre comunitats”. Recordo que una de les paraules que més usen a València i Múrcia quan reclamen “agua para todos” és, precisament, “solidaritat”. És una altra manera de posar-ho, però que a la pràctica tindrà el mateix valor. O què sinó por reclamar-se fent ús de la solidaritat una comunitat a una altra? Cacauets? Per a mi queda clar!
I repeteixo, hi ha massa en joc. Massa interessos especulatius i grans infrastructures per a construir. Al final ja no serà l’aigua en si... serà la capbussoneria dels propis dirigents (allò d’ara per “nassos”) el que una legislatura i una altra aniran traient el tema. I mentre CiU reclamant el transvasament del Roine, que el PP, només per a poder aconseguir el seu suport, també l’inclourà. I al final tots contents i “colorín colorado”...

L'EXISTÈNCIA DE L'INFERN

Diu que el papa Benet XVI ha rehabilitat l’existència de l’infern! De les seves paraules s’extrau que la salvació ni és immediata ni ho és per a tothom. Menys mal que un no creu en aquesta mena de “xorrades”, perquè si hi cregués, ho rectificava total la meva vida i manera de ser o acabaria amb els ossos (o l’ànima) a les calderes del “Pere Botero”.
El que em se fa difícil d’entendre és com no fa gaire, el mateix papa va dir que el “Limbo” no existeix. Voldria saber quin criteri s’aplica a l’hora d’avaluar l’existència de l’infern i la no existència del Limbo (?) Evidentment si l’infern existeix, també existeix el cel! Davant d’una cosa positiva se’n contraposa una de negativa!
De totes fermes no conec ningú que quan se’n va d’aquest món es comuniqui amb els seus familiars i amics per a dir-los on està exactament i si es troba bé de salut o no. Ah!, ja! Què d’això se’n diu fe! Mira per on, jo no en tinc. Quan veig que al món els dolents sofreixen càstig i que la gent bona hi viuen sense cap tipus de desgracia, creuré! Però ara, no!
Per acabar voldria contar-vos una petita anècdota d’això del cel... Diu que ja fa molts anys, a principis del segle passat, el capellà d’Alcanar venia trossos de cel. Evidentment ho feia a les persones molt creients (beates) i potser també una mica ignorants. Es diu que en va vendre un tros a una fadrina vella que, a l’arribar a casa, tota contenta, li va explicar al seu pare. Total que el pare se’n va a parlar amb el capellà i li va preguntar sobre la veracitat dels fets. El capellà, sense saber ben bé on posar-se, li va dir que efectivament, li havia venut un tros de cel a la seva filla. El pare li va contestar: “M’apareix bé, només venia a dir-li que el dia que vulgui anirem a plantar les fites i fer les escriptures per a que ma filla pugui delimitar la seva propietat!”

CAMBRILS POSA EL NOM D'UN CARRER A UN FILL DE SANTA BÀRBARA

La noticia apareguda avui al diari el Punt sobre que “Cambrils dedica un carrer a Queral, primer alcalde de la democràcia”, no m’ha passat desapercebuda, ja que en tenia constància que era fill de Santa Bàrbara. Les seves germanes “les Queral” vivien al carrer Major, tot just pujant a l’esquerra abans d’arribar a l’ajuntament. Quan parlaves amb elles sempre t’explicaven que el seu germà era alcalde de Cambrils. Es notava que n’estaven orgulloses. Desconec si a Santa Bàrbara encara hi queda família directa, perquè em penso que dites germanes eren fadrines. Però sempre que passa un fet com aquest és per a sentir-se orgullós del familiar en qüestió.

divendres, 8 de febrer del 2008

PÀGINA D'OCELLS DE CATALUNYA

Si hi ha algú que li agrada veure dibuixos de "moixonets", tal com apareix a la revista SOLDÓ, publicada pel Parc Natural del Delta de l’Ebre, pot veure els de Catalunya a la següent pàgina: http://www.sioc.cat/. Així com totes les dades i els estudis més actualitzats.

JOAN PANISELLO EXPOSA A VALÈNCIA

Joan Panisello (Juanito) és un artista de cap a peus. Encara que se’l coneix principalment per la seva activitat de ceramista, el seu arxiu fotogràfic deu ser immens. Només les fotografies que ha tirat a tots els actes organitzats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre són milers. Ara llegeixo a la Veu de l’Ebre que ha esposat a València al Museu Nacional de Ceràmica. Però per aquells que no puguin anar-la a veure, cap problema, ja que al marc de la Fira Expoebre de Tortosa, també s’exposarà. Felicitats Juanito.

QUI NO EN VE DE RAÇA...

Acabo de llegir a la web de l’Agència Catalana de Notícies que CiU demana al govern que es “posicioni clarament a favor o en contra del transvasament de l’Ebre”. Increïble per cert! Resulta que els tres partits que configuren el govern d’entesa de la Generalitat van subscriure ja fa uns quants anys el “Compromís per l’Ebre”, on entre altres coses i de forma principal s’oposaven a qualsevol transvasament d’aigua del riu. I CiU que no el va subscriure ara va d’anti-transvasista i reclama al govern una cosa que tenen assumida des de fa molt. Resulta que CiU ha passat d’estar-hi a favor a la més absoluta oposició. Com es diu això? Oportunisme polític? Si no estiguérem d’avant d’unes eleccions farien el mateix discurs. Ho dubto!

HAN DEIXAT DE MAREJAR LA PERDIU?

Després de quasi 9 anys d’ençà que Aznar va reobrir el tema del transvasament de l’Ebre, ara, el PP de Rajoy diu que no ho inclouran al seu programa electoral.
La veritat no sé que pensar. Si va de debò (crec que no) o ens volen prendre el pèl. Els populars de l’Aragó no volien sentir-ne a parlar i fins i tot van amenaçar amb dimissions. Mentre els valencians i els catalans, pareixien encantats amb el tema. El que penso és que Rajoy els ha volgut acontentar a tots. Si no hi enrenou els populars aragonesos estaran calmats a un mes vista de les eleccions i els valencians saben que si guanyen el transvasament és tornarà a posar en marxa. No és requisit que un tema vagi a un programa electoral per a després poder-lo treure del calaix (per necessitats extremes) i es vulgui reactivar.
Així que caldrà estar alerta de qualsevol maniobra i si transcendeix algun comentari com el que va fer Arias Cañete fa uns anys. Públicament no es dirà res, però en privat, els populars valencians deuen d’estar-se fregant les mans davant les expectatives de que torni a guanyar el PP i compleixi el que sempre ha dit: “Agua para todos” Però em sembla que aquests “todos” només són els capitalistes que es faran d’or amb les infrastructures i el mercadeig de l’aigua de l’Ebre.

dijous, 7 de febrer del 2008

AMB "R" DE RAJOY

Sempre dic que no sóc dels que miro ni els debats polítics ni les entrevistes fetes a polítics. Però avui, a Cuatro he seguit un tros de l’entrevista que ha fet Iñaqui Gabilondo a Mariano Rajoy. I Rajor, r que r! No ha dit res que no volgués dir ni ha aportat massa novetats al que ja ens té acostumats. I quan l’Iñaqui l’ha estrenyi’t una mica ha estat escorredís com una anguila. No vol veure les fites aconseguides per Zapatero. No vol ni sentir-ne a parlar de l’oposició tan dolenta que han fet en aquest quatre anys. Els ho haurien fet millor i bla, bla, bla!
Del tros que he vist només una cosa ha deixat de contestar. Segons el propi Rajoy, avui, hi ha a Espanya 1,5 milions d’immigrants il•legals. A la pregunta que faria ell, s’ha limitat a no contestar. També sobre el tema de la immigració, quan se li ha preguntat sobre el “pacte” que pretén que compleixin, ha respost que els immigrants per a ser legals han de complir amb la llei i han de pagar impostos. Quina novetat! És que ara no ho fan? Evidentment sempre hi ha una minoria que “passen” de tot, però de firmar el “pacte”, també es podrien saltar la llei tantes vegades els hi donés la gana. La Llei està per a complir-se, però algú coneix alguna llei que no s’ha incomplert mai? Un petit exemple: a una carretera només es pot córrer a 100 Km./h. Algú no ha vist mai un cotxe a més velocitat? I mira que està clar i que de tant en tant t’ho recorden... Què passa amb aquelles que “ignores” o vols ignorar?
Sobre el tema de política econòmica, s’ha limitat a dir que el govern no ha fet res. Què s’estat esperant de braços creuats durant quatre anys. I jo que sempre havia cregut que això de l’economia era cíclic. Segur que no hi ha tants premis Nòbel al món com als Estats Units i ara resulta que està a punt d’entrar en rescissió... i mira que allí governen les dretes! Governa l’amic d’Aznar! I un dels motius principals de l’estancament de l’economia: el preu del petroli. La culpa també És de Zapatero i Solbes que s’apugi? I que durant uns anys els seus es fessin d’or amb el tema immobiliari i que ara no hi hagi ningú que compri un pis... també?
I per acabar el més graciós de tota l’entrevista. Ha dit reiterades vegades que “... quan ens vàrem anar...” Anar d’on? Del govern? Del govern no se’n van anar, els van tirar fora el poble sobirà en les passades generals!
En fi, jo seguiré pensant com pensava abans i segur que tu que em llegeixes també! Per tant els debats (o entrevistes) només són per a reafirmar-se els seguidors de cada un dels partits i convèncer a uns pocs. Els altres fan com nosaltres...

SER O NO SER...

La crisi d’identitat que pateix ERC ha quedat demostrada una vegada més aquest matí al Parlament de Catalunya. Diu que han votar en contra de l’actual traçat de l’AVE per coherència amb el que va votar el seu grup municipal de l’ajuntament de Barcelona. I la coherència amb el govern de la Generalitat què? O és que a Catalunya no són govern? Mentre ERC no faci el congrés i quedi definit i ben definit el seu posicionament polític cap a un o l’altre costat, ERC és un pou de contradiccions. O es decanten cap a un independentisme militant amb totes les conseqüències que això vol dir (és a dir apropar-se a CiU, encara que aquest tampoc o tenen gens clar) o cap a un nacionalisme d’esquerres coherent amb les polítiques socials engegades pel president Maragall i continuades amb Montilla. Ells tenen la darrera paraula. Encara que pel que veig, una fractura al si del partit no seria descartable gens ni mica.

CAURE EN LA TENTACIÓ DE FER POPULISME

Si normalment, en política, es diuen moltes tonteries, d’avant uns comicis electorals encara se’n diuen més. Una de les coses que “més ven” a l’hora d’esgarrapar vots és el tema de la immigració. La dreta ja no se’n recorda de com han fet servir la immigració (de vegades il•legal) treballant als hivernacles d’Almeria o a la maduixa de Huelva. De sobte, se n’obliden i pareix que tots els mals del país siguin per culpa de la immigració: saturació d’hospitals i col•legis, més delinqüència, etc. Però de saturació n’hi ha hagut sempre. I sempre s’ha resolt de la mateixa manera: creant més llocs de treball de sanitaris i metges. I fixeu-vos bé: hi ha que anar a buscar metges fora perquè a Espanya no n’hi ha suficients. La qual cosa vol dir que tots els d’aquí tindran la possibilitat de treballar d’allò que han estudiat. Igual passa amb la delinqüència. Sempre n’hi ha hagut. Quants anys fa que la Model o Carabanchel estan plenes a vessar? Hi ha més inseguretat ara que a finals del segle XX, per posar un exemple? Tot això és fer demagògia amb un tema molt sensible i que estar a flor de pell de molta gent.
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!

dimecres, 6 de febrer del 2008

PIZARRO I EL SEU SENTIMENT SOCIAL

Llegeixo al diari digital el Plural (http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=17476) que Pizarro quan va presidir Ibercaja va negar l’indemnització per jubilació a 58 persones, a més de fer el primer acomiadament improcedent de l’entitat. Així és la dreta i després es disfressen de corders i amb una mica de bones paraules volen fer creure als possibles electors que amb ells “España iria mucho mejor” (així en castellà per a que els del PPC vegin que a Catalunya hi ha bilingüisme) En canvi ell quan va decidir abandonar Endesa va cobrar entre 9 i 12 milions d’euros. Tot un detall per la seva part. Això és entendre d’economia i de solidaritat amb els altres...

VOSTÈ M'ESTRENA, SENYORET!

L’amic Manel Zaera ha obert un blog ebrenc (http://politicaebrenca.blogspot.com/2008/02/l-esc-del-parlament-marriba-de-la-ma-de.html) per a que hi puguin dir la seva tots els partits polítics de les Terres de l’Ebre. No sé si és una iniciativa gaire bona, ja que, avui en dia tothom pot expressar els seus pensaments o les seves coses sense tenir que acudir a un blog “comú”. Potser tingui de bo poder llegir l’opinió de tots els partits sense tenir que anar d’aquí cap allà. Però personalment, la idea no m’acaba d’agradar...
El primer de deixar la seva opinió ha estat Francesc (Paco) Sancho, Alcalde de l’Ampolla i primer Delegat del Govern a les TT.EE. “por g. de D.” o de Jordi Pujol) Un dels polítics més camaleònics on els hi hagi. De jove era militant comunista i després d’una breu passada pel PSC va fer-se “independent”, fins que un dia va veure la llum i va abraçar la fe convergent.
Escriu Sancho sobre el que opina el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC) sobre portar aigua a Barcelona en el cas de sequera extrema. No en opinaré, ja que el tema per si mateix desperta moltes susceptibilitats i amb això Sancho demostra un oportunisme polític que, si vingués d’un altre polític, potser seria encomiable, però no d’ell. Sancho és un polític manipulador (recordem el cas de Josep Sabaté, el jove de la PDE que el volia fer jutjar per atemptat a l’autoritat), demagog, que sap aprofitar cada ocasió per al seu propi benefici, etc. Una persona com ell que va representar el que ell va representar en la època del moviment anti-transvasament, és una de les persones més desqualificades a l’hora de parlar de l’aigua. I a més, qui manava a Catalunya, Sr. Sancho quan va fer-se el minitransvasament? I quines han estat les entitats més beneficiades a les Terres de l’Ebre per la venda de l’aigua? Potser alguna de les que dissabte es volen manifestar a Amposta contra el govern d’Entesa? I per cert: Què en sap dels pous de Campredó? Hi ha qui diu que són la veritable “font” del transvasament al Camp de Tarragona...
Per cert. De jove em contaven que un dia una “senyoret” li va fer a la criada i aquesta li va dir: “vostè m’estrena senyoret” I el va omplir de “pulgacions”.