diumenge, 30 de març del 2008

UN GEST PER LA NATURA

Avui, la fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, juntament amb Catalunya Ràdio han patrocinat una plantada d’arbres. És sense dubte un gest per la natura, però del tot insuficient. Només amb un incendi forestal d’aquest estiu (més que previsible) se’n poden cremar bastants més que els que s’han plantat en aquesta jornada.
Territori i Paisatge fa una labor extraordinària per recuperar espais d’especial interès (no cal que estiguin qualificats com a tal) Però no acaba de completar la seva comesa, segurament, per manca de diners.
Us vull contar un cas que conec bé. Territori i Paisatge va comprar una finca d’olivers, algunes molt més que centenàries i tal vegada alguna de mil•lenària) a la partida de l’Arion (Ulldecona) a escassos 200 metres de la primera farga bimil•lenària propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Aquesta finca fou fins fa menys de 2 anys propietat dels meus pares.
A principis d’agost de l’any 2006, els meus pares varen firmar l’escriptura de venda davant la notaria d’Ulldecona a un senyor que tenia fixada la seva residència a l’Ampolla, però que era d’un poble del costat de Barcelona. Davant meu els hi va dir que la volia conservar tal i com estava (el meu pare era extremadament curós) Però el que volia en realitat era especular amb les oliveres i vendre-les per separat. Cal agrair l’acció d’Agustí Vericat, el guia de les pintures rupestres d’Ulldecona que va veure l’anunci de venda a una revista editada per a gents de “nivell adquisitiu alt”. Ell va ser qui va trucar a la fundació per a demanar-los la seva mediació i adquisició de la finca que havia segut dels meus pares. En menys d’un anys després, el comprador, en volia treure el doble (sense haver-hi fet cap millora) del preu que els hi havia pagat als meus pares.
Davant d’aquella notícia, que no cal ni dir-ho, em va omplir de satisfacció al pensar que la que havia segut la finca dels meus pares es podria conservar tal i com ells l’havien deixat, em vaig posar en contacte amb la fundació per a veure quines intencions tenien. Em van dir que la volien conrear (?) Sé que Territori i Paisatge organitza a l’estiu camps de treball per a conrear les seves explotacions, però a data d’avui desconec si se hi ha fet alguna tasca de manteniment (l’anys passat al juliol, no) Però per conservar una finca d’olivers, no n’hi ha prou fer-hi camps de treball, cal estar més pendent i fer els tractaments i labors que cal en cada moment. La voluntat de la fundació és molt lloable, però al meu entendre, del tot insuficient.