El darrer capítol de la situació de insostenibilitat de la capital catalana es va produir ahir amb el vessament químic del port. Una instal•lació que està a un costat de la ciutat i que res hauria de fer preveure que pogués influir el na xarxa circulatòria de la ciutat.
Com he dit és el darrer capítol. Abans van ser el problema de les rodalies, de l’esvoranc del Carmel, l’apagada de la llum de l’estiu passat i, la manca de subministrament d’aigua, evidentment. Encara que més que manca de subministrament caldria parlar de consum irresponsable, al menys fins fa ben poc i també de no haver sabut trobar abans solucions per garantir l’aigua necessària que garanteixi la demanda de Barcelona i la seva àrea.
El Periódico de Catalunya diu avui de la “fragilitat de la xarxa viària queda en evidència”. No serà que es planifica malament? No serà que quan es fa una nova infrastructura només es pensa en uns quants anys vista en lloc de planificar-la per a que duri molt més?
Una vegada, ja fa anys, un amic meu que treballa de cap de l’estació d’Atocha a Madrid em deia que RENFE no volia obtenir beneficis, ja que llavors li demanarien, des del govern, el seu autofinançament. Així, calia canviar les travesses d’un tram de vies, però en lloc de preparar-ho per a quan hi tinguessin que passar trens d’alta velocitat, ja projectats, en col•locaven unes menys resistents, per a tornar-les a canviar en el futur proper.
Tornant a Barcelona, cal dir que té molts problemes, salta a la vista, però la majoria són deguts a la mala planificació i la manca de manteniment. I això que la majoria d’inversions es fan allí. És fa més de cara l’aparador, per agradar als turistes i gent de casa, que fer obres eficients, duradores i de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada