A la contraportada del Punt d’Avui, l’escriptor Manuel Cuyàs, sota el títol de “Cadàvers sota la pista de tennis”, explica episodis de la guerra civil espanyola que van passar per la Terra Alta. Parla de memòria, de rancúnies... Parla de les dificultats que hi ha a Villalba dels Arcs per a traslladar un monument a les víctimes del bàndol nacional, etc. Fets que per aquell que no estigui familiaritzat amb aquest tipus d’episodis poden sonar-los a estranys, fins i tot a inversemblants, però que a la terra Alta solen ser bastant habituals. Cal recordar que encara s’hi pot torbar tota una simbologia feixista a pobles com Bot o la dificultat que va tenir l’ajuntament de Gandesa per a canviar el nom del carrer Serrano Sunyer o Suñer (però mai Súñer, com li solien dir, ja que era descendent d'aquesta vila terraltina) per Miravet, etc.
No sóc un gran coneixedor de la batalla de l’Ebre, però en sé el suficient per a comprendre perfectament el que ens explica l’autor de l’article.
Del primer cop que vaig estar pels espais de la batalla de l’Ebre per la Terra Alta, ja fa uns quants anys. De la ma del meu oncle Leonardo (cosí germà de la meva mare) que va ser un dels integrants de la lleva del biberó, vaig poder gaudir de primera ma de les explicacions d’un excombatent. En diversos cops vàrem estar a les portes de la Fatarella on hi van haver episodis bèl•lics de primera magnitud, al igual que Villalba, un dels llocs del que parla Cuyàs. Allí una metralladora nacional col•locada al campanar del poble va fer estralls al exercit republicà. El meu oncle es lamentava de no tenir aviació per fer-la “callar”. A un pastor li va preguntar la situació d’un pou que va abastar les assedegades goles dels republicans aquell estiu del 38. I per menjar raïm de les vinyes. Em va explicar com la nit de la revetlla de Sant Jaume van arribar a tocar de Gandesa on escoltaven el ball, segurament que desconeixedors de l’ofensiva republicana. Va ser l’inclusiu més gran. Em va explicar com van travessar el riu Ebre per Miravet, etc.
Però no ha estat l’únic en explicar-me anècdotes... d’aquelles que no surten ni als llibres ni a en lloc. Cuyàs parla del Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre. A l’octubre del 2006, juntament amb la meva dona i uns amics, vàrem visitar els espais “recuperats” i que surten precisament d’allí: el poble vell de Corbera, les trinxeres de les Devees, els barranquets, la cota 705 de la serra de Pàndols, el centre d’interpretació de les Veus del Front al Pinell de Brai. No molt lluny de Corbera, a l’encreuament de la carretera de Móra d’Ebre amb la de la Fatarella hi ha l’ossera de les Campusines. Segons ens va dir la guia no hi ha ni un os. En canvi, la gent de Corbera saben on encara s’hi poden veure cadàvers de soldats republicans allí mateix on van ser morts: a les trinxeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada