L’actual crisi econòmica pareix que s’hagi produït després de les eleccions generals del 9-M. El PSOE, al govern abans i ara, havia volgut mantenir amagada la difícil situació que se’ns venia damunt. Aquests fets m’han fet recordar la situació viscuda l’any 1992, l’any de l’Olimpíada de Barcelona y l’Exposició Universal de Sevilla. Els anys anteriors, la construcció també va viure un moment dolç, sobre tot per a transformar les dues ciutats espanyoles que devien d’acollir els esdeveniments. La paraula crisi no sortia enlloc, però una vegada van acabar, allà pel mes d’agost, va començar a sonar tal i com ha passat ara.
En aquella època també governava el PSOE, però ja eren els darrers anys de Felipe González. Una de les mesures que es va prendre llavors va ser la congelació dels sous públics de totes les administracions (central, autonòmiques i locals, inclosa la sanitat, l’ensenyament, etc.) La primera congelació va ser el darrer any de Felipe (1996) y Aznar també ho va ver en el seu primer mandat (1997)
De moment, des de el govern de la nació, ja s’ha anunciat que es congelarà el sou dels alts càrrecs de l’administració (es suposa que començant pel propi President del Govern i ministres i també secretaris generals, directors generals, etc.) Però el Ministre vice-president Pedro Solbes ja ha dit que, per part dels funcionaris hi ha d’haver “contenció” salarial (!) Què vol dir amb això? Hi ha una dita castellana que diu: “Cuando las barbas de tu vecino veas afeitar, pon las tuyas a remojar” (desconec s’hi ha una dita en català que signifiqui el mateix)
En la passada campanya electoral, quan tot anava bé i no hi havia cap crisi econòmica, Zapatero va prometre 400 euros per a tots els treballadors, inclosos els autònoms. També els funcionaris cobraran (o no se’ls ho descomptarà de la nòmina aquesta quantitat des d’ara fins a final d’any), però si hi hagués una congelació salarial, s’acabaria perdent una quantitat molt superior als 400 euros. Seria una situació un tant xocant: per una part et donen i per l’altra te’ls treuen o no te’ls donen, que fa o no fa, al final és el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada