dilluns, 14 de juliol del 2008

MAS ENTONA EL "MEA CULPA"

Encara que sempre m’agrada parlar de temes d’actualitat, a poder ser notícies del mateix dia, de vegades no n’hi ha de prou interessant per a ser comentades i tinc que tirar ma de fet que van passar els dies anteriors. Aquest és un dia així. El tema que he escollit tampoc és tan vell: el congrés de CDC del passat cap de setmana. Vull destacar un titular que em va cridar l’atenció aparegut al diari el Punt. Després del titular principal: “Mas revalida el lideratge a CDC” hi ha un subtitular que diu “Entona el ‘mea culpa’ i assumeix la responsabilitat que CiU estigui a l’oposició tot i haver guanyat les eleccions”.
Em va semblar molt estrany que Mas se’n adoni que ell també és humà i que té errors. Sentin-lo parlar pareix que no pugui equivocar-se mai. És d’aquelles persones que tenen un alt nivell d’autoestima i també de vanitat. O sigui, què la humilitat no és precisament una de les seves millors qualitats! Crec que la imatge que volen donar d’ell al programa humorístic “Polònia” és del tot encertada! Però quan llegeixes la crònica signada per A. Serrano i E. Agullo, d’aquests errors que diu assumir no en trobes cap. L’única cosa notable que diu és quan va pactar l’Estatut Català a Madrid amb Zapatero el 21 de gener de 2006. Però segons ell, la culpa de que fos un mal pacte va ser del PSC “per tenir les mans lligades a Madrid per a negociar”. O sigui: la culpa és dels altres, no d’ell! Així que em quedo una mica com al principi: no veig en lloc l’autocrítica que segons el diari va fer!
Que Arturo no és Pujol, tots ho sabem. Que Pujol va veure amb ell un alumne avantatjat i el va acabar escollint com al seu successor, també, que fins que va tenir un càrrec al govern de la Generalitat Arturo no passava de ser un íntim d’un dels fills de Jordi, segurament que també. On va estar el mèrit? En el seu do de paraula. Però això no és nou. Qui hagi tingut l’ocasió de conèixer de prop algun “convergent” se’n adonarà que és una qualitat que, la majoria, solen aprendre ràpid. A manca d’idees pròpies, s’apropien (i valgui la redundància) de idees i símbols que no els hi són propis, com per exemple la “nació catalana” i fins i tot m’atreviria a dir la pròpia senyera. Mai cap força política ha fet tant d’ús de la senyera con els de CDC! Sempre recordaré una imatge a Tortosa, una nit de l’enganxada del primer cartell electoral davant del parc quan de sobte van aparèixer per sota el pont del tren com si una desfilada militar es tractés. Aquella imatge, més que una imatge del segle XXI em va recordar temps pretèrits i règims totalitaris.
Si Arturo tingués un altre tarannà possiblement ERC hagués pactat amb CiU i hauria deixat el PSC i ICV-EUA a l’oposició. Sempre he pensat que entre ERC i CIU (sobre tot CDC) hi ha més coses que els uneixen que no pas els separen. I ha estat dos cops: amb el govern de Maragall i amb el de Montilla, que, a priori, encara era molt més difícil.
Per cert el lema del congrés, “retorna la il•lusió”, va se emprat per la candidatura d’ICV d’Amposta a les municipals de 2005.