Ahir, el jutge “estrella” Baltasar Garzón, va iniciar un procés per a identificar els cadàvers que s’hi troben a les foses comunes, morts en l’època franquista, ja fos en plena guerra civil o en els anys de repressió i venjança.
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada