dimarts, 21 d’octubre del 2008

QUÈ SÍ... QUÈ NO...

Al congrés de Unió Democràtica de Catalunya del passat cap de setmana, el renovat líder de la formació va apostar per avançar les eleccions catalanes i arribar a un acord de govern, al menys, amb el PSC. Seria l’anomenada “sociovergència”. Li va faltar temps al líder del altre partit de la formació (Convergència Democràtica de Catalunya), Arturo Mas per a desdir Duran i vetar qualsevol proposta que vagui en aquest sentit. Fa temps que entre CDC i UDC hi ha més un matrimoni de conveniència que una altra cosa. Mentre a Duran li agrada flirtejar amb el socialistes i es postula fins i tot com a ministres (molt alimentat per la premsa, cal dir-ho) els de l’altra formació aspiren a veure a Arturo Mas de President amb un pacte amb ERC i si no n’hi hagués prou, s’inclouria al PP. Evidentment, en aquest segon cas faltaria veure que dirien els republicans i si ho acabarien acceptant. Aquesta situació tan descabellada a priori, ja s’ha posat en pràctica a ajuntaments com el de la Galera on hi ha un pacte de govern entre el PP i ERC, compartint alcaldia durant els quatre anys a raó de dos anys cada cap de llista.
Ja fa temps, més de 10 anys, el candidat a les eleccions municipals d’Amposta per ICV l’any 1995 ja apostava per un pacte entre socialistes i demòcrata-cristians. Impensable en aquells moments, potser a hores d’ara no seria tant descabellat.
De totes formes, l’altra formació al•ludida, el PSC, també hi té alguna cosa que dir. No seria d’estranyar que vists els resultats del actual govern d’Entesa o tripartit, sobretot referent a ERC (que recordem-ho, ha amenaçat en votar en contra del pressupost que elabora els seu propi partit dintre del govern), veiguèssin amb bons ulls el pacte reclamat per Duran, sobre tot per donar estabilitat a Catalunya.
Però una cosa és el que pensi la seva direcció nacional i l’altra cosa les bases del partit. Les bases socialistes són reticents a pactar amb CiU, fins i tot, contràries, diria jo. Però coses més difícils s’han vist... Segurament el PSC tindria una gran nombre de baixes de militants. Llavors cal calibrar tots els pros i contres d’un pacte així. La meva opinió és que a curt termini seria per al PSC, més negatiu que positiu.