dimarts, 28 d’octubre del 2008

SM EL REI I DÑA. ESPERANZA AGUIRRE

Ho he posat per aquest ordre per raons de protocol. I no perquè s’hagin trobat o es tinguin que trobar en un acte oficial, sinó perquè aquests dies tots dos són noticia perquè s’està parlant molt d’ells. Del Rei, de Joan Carles I en parla sobre tot l’alcalde de Puerto Real (Cadis) de nom José Antonio Baroso (IU) que ahir va reiterar davant el jutge els atacs que va fer a la Corona d’Espanya. Va ser imputat per dir que el Rei era “un cràpula i un corrupte”. I es clar, el rei, segons la Constitució espanyola de l’any 1978 és “inviolable”. Encara que aquesta paraula tingui més d’una accepció. Segurament moltes persones pensen del Rei Joan Carles coses semblants, encara que la majoria d’espanyols no ho fan, si tenim en compte que la Corona sol ser la institució espanyola més ben valorada. De totes formes si som molts els que ens preguntem si la monarquia espanyola no és una institució caducada y no caldria caminar fers per aconseguir la III República.
L’altra protagonista és Dña. Esperanza Aguirre, Espe per als amics. Ahir, al col•legi de periodistes de Barcelona, José Antonio Zarzalejos, exdirector del diari dretà ABC, va criticar molt durament a la presidenta de la Comunitat de Madrid. Va dir d’ella que havia conspirat per aconseguir el seu cessament i també que és “vanitosa, ignorant, miserable i controla poc la seva ambició”. Si algun qualificatiu de tots aquest detesto per a mi és el d’ignorant. Entenc que una persona, quan arriba a cert grau de poder pot arribar a tenir molts defectes, però la ignorància sol ser alguna cosa innata a la persona que la pateix. Quan Dña. Esperanza va ser ministra de Cultura, semblava que, efectivament, d’ignorància li sobrava. Amb el temps, les persones, solen aprendre dels seus errors, de saber estar i comportar-se quan l’esdeveniment ho requereix. Però quan s’és ignorant, la veritat és que és molt difícil de superar l’estat.
En quan a la seva ambició, hi podem estar tots d’acord. Abans del passat congrés del PP fet el mes de juny, en va donar bones mostres. Encara que s’atestava en desmentir que no rivalitzaria amb Rajoy per a la presidència del partit, la seva actitud pareixia dir tot el contrari. Al final, els prohoms del PP van tancar files al voltant de la figura del seu líder i només això, la manca de suports va impedir que la Espe acabés presentant la candidatura a comandar la formació conservadora.