dimarts, 7 d’octubre del 2008

SOLUCIONS A LA CRISI

Alguns experts volen buscar com a solució de la crisi “l’aflorament del diner negre” que circula per aquest país. Ahir mateix ho portava el diari “El Mundo” i reclamava una espècie d’amnistia fiscal per aquell que “blanquegés” els guanys irregulars d’aquests darrers anys. Tot indica que aquests diners estarien en bitllets de 500 euros amagats en caixes fort particulars o bé dipositats en caixes de seguretat de bancs. Ja sé sap que Espanya és el país on consta que hi ha més bitllets de 500 euros. Encara que la circulació dels mateixos sigui limitada. Qui va a comprar pa amb el “bitllet gros”. Evidentment es sòl usar per a fer transaccions importants i, la majoria de les vegades, irregulars.
Aquesta “amnistia fiscal” no suposaria cap novetat. Recordo que ja fa un parell de dècades, crec que a l’època en que Borrell era secretari d’Estat d’Hisenda hi va haver una espècie d’amnistia per a que afloressin els patrimonis ocults. Sinó recordo malament, consistia en fer declaracions complementaries liquidant la quantitat resultat i els interessos de demora, però sense cap tipus de recàrrec.
Per a qui no conegui el tema, una declaració complementària és fer una segona declaració (en aquest cas de renda) afegint-li els diners guanyats aquell any en negre o sigui no declarats per la inexistència de factures u altres justificants i recalculant-la un altre cop. Sempre sortirà una quantitat a pagar. Més o menys elevada depenent de l’import que s’afegeix. Com la prescripció és als quatre anys, caldria fer les quatre darreres declaracions i, cada una d’elles, pagaria els interessos de demora a partir del dia que s’hauria d’haver fet efectiu el pagament dels impostos.
Evidentment és una fórmula per a fer sortir tot el diner generat de forma “opaca”. Sobre tot el que vindria de moltes transaccions immobiliàries dutes a terme en aquests anys de “bonança” econòmica. La dificultat seria (en el cas de declarar tot el “negre”) quina quantitat es va guanyar en aquest període dels quatre anys darrers i quina anteriorment. Per tant, es corre el perill de que Hisenda t’ho acabi fent declarar tot com a guany dels darrers anys o que no surti tot el diner que s’ha generat il•lícitament en els darrers 7 o 8 anys que és, si fa o no fa, quan va començar el “boom” immobiliari.
No és gens descabellat pensar que, efectivament, molt d’aquest diner sortiria a la llum. Al final, declarar-lo sempre dóna tranquil•litat. Hi ha un mètode usat per a qui vol blanquejar-los que consisteix en comprar bitllets de loteria premiats. Normalment, quan sé sap que ha tocat a un poble la grossa (o un altre premi important), es busca els afortunats per comprar-los els dècims a un preu superior al premi. Llavors es passa la “pilota” als altres; encara que aquest no siguin tant sospitosos de generar diner de forma il•legal. Tinc un amic que treballa a una entitat financera que coneix empresaris que ens pocs anys els hi ha “tocat” diverses vegades. Quina sort!
No diré que la solució no seria bona, ja que posaria molt més diners en circulació, la qual cosa permetria als bancs més disponibilitat a l’hora de concedir préstecs i pòlisses de crèdit. Però jo hi veig un inconvenient. El d’arribar a pensar que no passa res per no declarar els diners que, l’Estat, de tant en tant, anuncia una amnistia fiscal per a passar comptes... Això pot general la creença de que, al final, no passa res!