A les Terres de l’Ebre hi ha molta preocupació. No ens hem restablert del darrer ensurt, quan ja s’anuncia un altre cas, si cal, més preocupant encara. I es que viure al costat de tres centrals nuclears, no és per menys! Vandellòs II, Ascó I i Ascó II presenten constantment episodis de fuites radioactives, aturades no programades per avaries mecàniques (segons ens diuen) o per fer càrregues d’urani. El fet és que sempre estem en un esglai.
I de tant en tant, sense saber el com ni el perquè, surten successos com el dels pous de Vinallop. Amb quines intencions l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) vol fer 10 pous a Vinallop (barri de Tortosa a tocar de l’Ebre)? I pagats amb diners de l’Estat...
Podríem remuntar-nos molts anys enrera. A la dècada dels 80 quan hi va haver l’incendi a Vandellòs I que va precipitar els seu tancament... Però per a fer un article, no cal anar tant lluny. En els darrers temps hi ha hagut casos prou importants per a explicar que tenim material de sobra. Només retrocedirem en el temps uns mesos. Fins la primavera d’aquest any. Catalunya vivia immersa en una gran sequera. Els pantans estaven pràcticament buits i calia garantir aigua per a consum domèstic a l’àrea metropolitana de Barcelona, allí on es concentra la majoria de la població catalana. Una de les mesures proposades va ser la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL). Un dels motius que donaven els defensors de la interconnexió, es a dir, el govern de la Generalitat i altres càrrecs, sobre tot dels PSC, era que la interconnexió podria ser reversible. Com un mitjó, dient: igual podria transportar aigua cap a Barcelona com cap al Sud, en cas de necessitat. Però quan existiria aquesta necessitat a les Terres de l’Ebre si encara tenim el riu amb més cabal d’Espanya i a sobre estem sobre un gran aqüifer? Llavors parlaven dels sediments radioactius que hi ha al fons del pantà de Flix. Resulta que al remoure’ls pot passar que la radioactivitat que ara es manté estable (al menys això ens diuen) al fons del pantà, s’escapi i baixi per l’Ebre contaminant les aigües. Llavors, tots els pobles que ara beuen aigua del riu a través del CAT (no seria el cas d’Amposta que es subministra de pous) es quedarien sense aigua amb garanties d’ús domèstic i caldria buscar alternatives. Seria quan, de forma “generosa”, l’altre sistema la faria arribar des de els rius Ter i Llobregat. El CAT té més de 70 municipis consorciats. D’ells, uns quants pertanyen a les Terres de l’Ebre: Alcanar, la Ràpita, l’Aldea, Camarles, Deltebre, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, etc.
També, pel que sembla, els pous de Vinallop serien per a garantir aquest subministrament. O sigui, la interconnexió ja no seria reversible, sinó que els pobles del Consorci CAT es subministrarien d’aigua dels pous de l’aqüifer de l’Ebre. Cal ressaltar que aquest tema s’ha fet amb una gran manca d’informació. De moment es van poder paralitzar les expropiacions, però la pregunta és: fins quan? Dissabte 8 a Tortosa es va fer una assemblea informativa per a parlar-ne. El resultat va ser que la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Unió de Pagesos van anunciar noves mobilitzacions, pels pous i també pel canal Xerta-riu Sénia, ja que consideren que és la “porta” del transvasament cap al Nord de Castelló.
L’altre tema no menys preocupant és la possible ubicació del magatzem temporal de residus radioactius. O sigui del urani consumit per les centrals nuclears. Fins ara s’ha portat a França, però cal buscar-hi una nova ubicació. Primer es va parlar de la zona de les Campusines, entre Móra d’Ebre i Gandesa. Fins que l’Alcalde d’Ascó va pronunciar-se a favor de la implantació en aquell municipi de la Ribera d’Ebre. El rebuig dels pobles veïns va ser immediat. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ja s’havia pronunciat en contra d’una hipotètica ubicació a la comarca. Com també ho havia fet el Parlament que va demanar que no s’instal•lés a Catalunya.
En unes declaracions, l’alcalde d’Ascó, trencava tots els pactes i provocava la convocatòria d’un ple extraordinari del Consell Comarcal per a cridar a l’ordre a l’edil dissident. El resultat del ple va ser que cap municipi riberenc demanarà el magatzem.
És evident que allí on s’instal•li el magatzem de residus nuclears, aportarà al poble una gran quantitat de diners, com el projecte Castor ho farà a Vinaròs. De vegades, aquestes aportacions, per si soles, garanteixen el pressupost anual d’inversions del municipi i també, en menor quantia, el dels municipis veïns.
Però per a la major part de la població sempre seran temes polèmics i, sobre tot, molt preocupants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada