dimecres, 28 de gener del 2009

FOTO PREMONITÒRIA


El Periódico de Catalunya publicava ahir una fotografia prou eloqüent i, per a mi premonitòria. A la foto en qüestió, estava feta a la llotja del Santiago Bernabeu, el camp de futbol del Real Madrid, en el temps que Florentino Pérez era el president de l’entitat merengue i José Maria Aznar presidia de les Espanyes. A la fotografia encara s’hi poden veure dos personatges més. Per un costat Ana Botella (ja sé sap que al costat d’un home important, sempre hi ha una dona intel·ligent) I al darrera de tot el grup Franciso Granados, com si es tractés d’un guardaespatlles. Francisco Granados, si és que algú encara no ho sap, és el cervell de la trama d’espionatge descoberta a la comunitat de Madrid i, segons les darreres informacions (torno a recalcar que són d’ahir o sigui que a hores d’ara ja s’han pogut produir novetats) ja fa al menys tres anys que sé sap (així ho va reconèixer Dña. Esperanza i que “ja va informar a Mariano Rajoy”)
Premonitòria perquè és un grup on, la majoria dels que surten poden tornar a ser protagonistes en els propers mesos. De Florentino es diu que vol tornar a ser-ne president de l’entitat blanca. En la seva època de president va tenir alts i baixos (com quasi tots) Es va guanyar, sinó recordo malament, dos copes de la lliga de Campions (o Champions League) i una lliga espanyola. Però això va ser al principi del seu mandat. El final del mateix va ser una època prou fosca per al madridisme. Recordo que un cop li vaig dir a un noi (per aquell temps amic del meu fill i madridista de pro) que, mentre Florentino seguís al front de l’entitat madridista, no guanyarien cap títol més. I així va ser... L’època de Florentino es recorda, sobre tot, per dues coses: per la manera com va pispar a Luis Figo del Barça (i que, segurament, va ser el que li va donar la presidència) i el pilotasso per la venda de la ciutat esportiva i que va reportar al Madrid els diners suficients per eixugar el deute que tenia i que pujava a quasi cent mil milions de pessetes!
Sobre Aznar es pot dir que la seva ombra planeja sobre la crisi de l’actual PP. Ahir per la nit en parlava Iñaqui Gabilondo a Quatro. L’enrenou que hi ha, només són rifi rafes per aconseguir fer-se amb la direcció del partit. Segui dient Gabilondo que, la situació, li recordava molt a la que va patir la Unión del Centro Democrático (UCD) de Adolfo Suárez l’any 1982, poc abans de la victòria socialista del mes d’octubre.
Qui em segueixi, també ho ha pogut llegir al meu blog més d’un cop. Si s’enfonsa l’actual barco del PP, Aznar es postularà com a l’únic salvador, no només del seu partit, sinó, fins i tot d’Espanya (al menys que millori molt l’economia en els propers anys...)
L’altre cop, quan va guanyar les eleccions el PP, jo vaig “segellar” una frase: “Molt malament ho tenien que fer els socialistes per a que guanyés un tipus com Aznar”.
De totes formes, ara, la majoria de gent ja coneix com governa Aznar. Durant els seus dos mandats electorals va tenir dues cares molt diferents. La primera, quan necessitava CiU per governar, es va mostrar dialogant. Eren els temps de que, fins i tot parlava català en la intimitat (tenia un cunyat rapitenc) En el seu segon mandat, amb majoria absoluta, el mateix dia de les eleccions, se li exigia a Pujol que parlés el castellà: “Pujol, enano, habla castellano!” Va ser l’Aznar prepotent i autoritari, el que va posar a Espanya a la Guerra il·legal de l’Iraq, el que no va voler reconèixer mai que els atemptats de l’11-M de Madrid va ser obra d’un grup terrorista musulmà!
Cal anar refrescant la memòria per als més desmemoriats!
I Ana Botella? La veieu d’alcaldessa de Madrid? Tot pot passar!