Quan la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguierre apel•la l’estat de dret per a proclamar la seva innocència en l’enrenou de l’espionatge a dirigents polítics del PP, inclosos membres del seu propi govern, per part del conseller de Justícia i Interior Francisco Granados, segurament no vol recordar la manera de com ella mateixa va arribar a la presidència.
Caldria remuntar-se al juny de 2003. El resultat de les eleccions del 25 de maig propiciava un pacte entre PSM i IU que els donaria, tan la presidència de l’assemblea de Madrid (parlament) com la de la comunitat autònoma (govern) Va ser llavors quan els diputats socialistes Eudardo Tamayo i Teresa Saez, absentant-se del seu escó parlamentari en el moment de la votació que havia d’elegir el president de l’assemblea, van donar dita presidència al PP en la persona de Concepción Dancausa en lloc del candidat del socialista Francisco Cabanco. Tota l’agitació política derivada d’aquest fet, va fer que es tinguessin que repetir les eleccions i, llavors si, Esperanza Aguirre va obtenir la majoria absoluta i amb ella, la presidència.
Aquests fets haurien estat possible gràcies a la intervenció d’empresaris immobiliaris suposadament propers a l’actual presidenta Esperanza Aguirre.
Llavors Dña. Esperanza va assumir la presidència de Madrid sense cap remordiment ni cap referència a l’estat de dret!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada