dissabte, 11 d’abril del 2009

EL NOSTRE PARE MAS


Estem al temps en que els cristians celebren la passió i la mort de Crist. Temps de Setmana Sant i Pasqua. Època de processons i penitència.
Potser per això, CiU va anunciar una cosa que tots sospitàvem però que en certesa només ho sabien ells: “Mas i Zapatero quan van pactar l’Estatut, també van pactar que Mas fossa el president de la Generalitat de Catalunya si era la llista més votada", sogons informa avui el diari Público.
Es diu que Crist va ressuscitar el tercer dia. Franco no ho va fer ni al tercer any (malgrat Vizcaino Casas) Mas si que ho ha fet. Al menys ha confessat la veritat.
I es que estic convençut que no apreciem l’actitud de CiU com es mereix. No estimem al pare Arturo com ell ens estima a nosaltres. Ell que és capaç de “malvendre” l’Estatut a canvi de la presidència de la Generalitat només per “guiar-nos espiritualment” pel bon camí de la “casa gran del catalanisme” i resulta que Montilla, Carod i Saura van i esmicolen les seves il•lusions. Potser perquè no sabien res. Potser perquè ho van portar tant d’amagat Zapatero i Mas, que només els més propers es van assabentar del que passava. Sabia Montilla el secret del pacte de l’Estatut? Li va dir Zapatero o no li va dir? Potser aquest serà el segon lliurament de les negociacions secretes.
CiU ho fa tot bé. Fins i tot pactar a Madrid u estatut a la baixa a esquenes dels altres grups que l’havien votat al Parlament de Catalunya. També quan s’autofinançava a través de les obres públiques atorgades per Adigsa (tal i com ho va denunciar Maragall en el seu dia), també ho feien pensant més en Catalunya que en les seves pròpies butxaques. Encara que Maragall (que segurament que faria el paper de dimoni dintre de tot aquest entramat) es va quedar curt quan va parlar del 3 %. Més tard, el PSC, va denunciar desviacions de fins el 174 %. Segur que era una previsió per si de cas s’aconseguia un mal finançament per a Catalunya.
A Zapatero la jugada la va sortir bé. A Arturo, no. La compravenda de Catalunya per part de tots dos hauria de suposar el seu martiri particular. Segur que no ho serà ni per un ni per l’altre. Al menys a curt termini... (al menys en els propers tres dies...)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

tot això ja se sabia i demostra que pactar amb socialistes no porta a cap cosa bona. una vegada més zapatero ha mentit i ha enganyat. ell ja pot resucitar totes les vegades que vulgue que sempre serà un fals i un "ji ji ja ja", però no es pot esperar res d'ell. així va a espanya i a Catalunya. és el problema que teniu els socialistes que no es pot confiar amb vosaltres.

Anònim ha dit...

Tot em sembla perfecte, ara, vols dir que no es diu Artur?