dilluns, 6 d’abril del 2009

LA MÉS QUE PROVABLE REMODELACIÓ DEL GOVERN CENTRAL

Encara que no estigui confirmat oficialment, tot apunta que el president del govern Rodríguez Zapatero té prevista una remodelació de l’executiu.
La majoria d’analistes coincidiran que el retoc és necessari. Però el què cal saber si ara és el moment o potser s’hauria de tingut que remodelar ja fa uns mesos.
Cal recordar que l’actual govern d’Espanya només porta un any, fruit de les eleccions del març de 2008. Llavors encara s’estava minimitzant la crisi econòmica i Zapatero va tornar a confiar amb Solbes per a dirigir la política econòmica del País. Però fa mesos que a Solbes se’l veu esgotat i mancat d’idees per afrontar la crisis amb garanties de sortir-ne el millor parats possible. Cal dir a favor de l’actual vice-president segon que per a superar la crisi no hi ha una vareta màgica i que, normalment, està tot inventat, es a dir, les mesures anti-crisi han de ser globals. En pocs casos es poden prendre mesures puntuals per a un determinat col•lectiu o sector.
Suposo que en els propers dies es faran moltes més valoracions sobre la identitat dels nous ministres. Saltant-nos a Elena Salgado, de la que no s’ha sentit parlar massa (potser per això sona com la nova vice-presidenta econòmica), sobta que dos pesos pesats del partit siguin escollits com a nous membres del govern. I, per això, per ser-ne dos pesos pesats, no se’ls pot relegar a meres comparses. Han de tenir un pes important. Encara que tots dos casos són molt diferents.
En el cas de Manuel Chávez, president del PSOE i també d’Andalusia, el seu nomenament propicia un canvi a la comunitat autònoma. Es d’esperar que ara ocuparà la plaça vacant una persona jove, amb projecció i idees noves de cara els proper comicis. Mentre s’anirà formant i també, l’electorat l’anirà coneixent. Segurament que hi haurà crítiques per part dels altres partits, però és una pràctica comú en política. Es relleva a un càrrec i se’l col•locar a un altre lloc de rellevància per a que tingui una “jubilació gloriosa”.
El cas de José Blanco, Pepiño per als amics (vice-secretari general del PSOE), es diferent. Ha estat molts d’anys donant la cara pel partit i, sobre tot, defensant-lo i criticant les polítiques alienes. Era l’hora de “fer-lo pujar”. Te menys de tres anys per davant per a demostrar la seva vàlua com a gestor i estarà en el punt de mira del PP i la resta de partits. Una relliscada pot causar-li greus problemes al govern.
Qui també surt del govern és la ministra Magdalena Álvarez. Suposo que per això han nomenat ministre a Chávez, per a que Andalusia no perdi pes dintre del govern. De la substitució d’Álvarez ja fa anys que se’n parla. En l’època en que les rodalies de RENFE s’avariaven dia si, dia també i les explicacions que donava no convencien ningú, sé li va demanar el cap de la ministra a Zapatero. Però aquest la va mantenir al seu lloc a tota costa. Segurament per no donar-los la raó a l’oposició. Quan es demana el cessament d’un alt càrrec, quasi mai se l’acaba cessant. Álvarez no va ser una excepció. Jo crec que per “poc bé” que ho faci, Pepiño Blanco ho farà millor que ell. Estaria bé que Blanco vingués a inaugurar la remodelació del pont penjant d’Amposta.
Però per damunt de tot, des de Catalunya s’espera una actuació ràpida i eficient amb el tema del finançament. Bona part de la credibilitat els nous ministres anirà en aquest sentit. Elena Salgado ha de desbloquejar la negociació pel finançament i Solbes, per la seva part, ajudar a desenvolupar el nou Estatut i també el finançament mateix, perquè va inclòs.
No resoldre ràpidament aquestes mesures, poden arribar a empitjorar les relacions amb el govern de la Generalitat.
Per cert, he escoltat a Rajoy que deia que “més que una remodelació del govern, el que cal és canviar el seu “capità”, es a dir, al propi Rodríguez Zapatero. Jo li donaré tres raons per que no fer-ho (segur que n’hi ha més) Primera. Perquè l’any 2004 va vèncer al propi Rajoy. Segona: perquè el 2008 el va tornar a vèncer i és, mal que pesi, el legítim president. I tercera: Abans de dimitís Zapatero ho tindria que fer Rajoy. Si no sap controlar el seu propi partit, com pot seguir aspirant a presidir el govern d’Espanya!