divendres, 19 de juny del 2009

EL BARÇA DE BÀSQUET, TAMBÉ CAMPIÓ DE LLIGA


Quasi que ningú podia esperar que després de la copa del Rei, la lliga i la Champions guanyada per la principal secció del FC Barcelona, la de bàsquet ens dones l’alegria de guanyar (es pot dir que contra pronòstic) la lliga espanyola.
Això sense desmerèixer altres seccions com poden ser la d’hoquei patins que també van guanyar la lliga o d’altres.
Però el bàsquet és la segona secció en importància de l’entitat i una de les que més alegries ha donat en els darrers vint anys. Des de que existeix l’ACB, és el club que més títols de lliga ha guanyat i això diu molt. Sobre tot en l’època de l’Alemany i d’Aito Garcia Reneses, quan el president era Josep Lluís Núñez.
Però el mèrit del bàsquet d’aquest any (que recordem-ho, va arribar a la final four de Moscú) no és només el títol assolit. És com en el cas del futbol, que ho ha fet amb un entrenador de casa i també diversos jugadors: Navarro, Grimau, Sada i Trias.
L’altre dia, un company de treball, més entès que jo en temes de basquetbol, em deia que el més impressionant de Xavi Pasqual (potser caldria dir Xavi Pasqual I) és la diversitat de tàctiques i variants que usa per a desgastar determinats jugadors de l’equip rival durant algunes fases del partit.
Llàstima que el handbol, la tercera secció en importància, també dirigida per un Xavi Pasqual (el II), no pugui assolir els èxits de l’època de Barrufet, Massip, Urdangarin, Ortega, Guijosa i companyia on es guanyava anys sí, any també la lliga, la copa d’Europa, etc. Recordo que una vegada hi havia una pregunta al Trivial que preguntava quin entrenador del Barça havia guanyat més títols. La resposta, per a molts inesperada, era Valero Rivera, el que va entrenar aquell Dream Team del handbol mundial. No recordo si finalment va assolir els 150 títols, però s’hi va apropar.
Que vull dir amb això? Que no només les “pedreres” del Barça donen jugadors de qualitat i que, alguns d’ells poden arribar a jugar amb els seus respectius primers equips, també entrenadors. La prova la tenim aquest any amb Guardiola al futbol, els Xavi Pascual de bàsquet i de handbol, també l’entrenador de hoquei patins Quim Paüls, etc. I l’any que ve, a la secció de hoquei un altre entrenador de la casa: Ferran Pujalte.
Com a club, com a entitat, el Barça és exemple al món. Quin club té tantes seccions com el nostre Barça i, a la vegada tant competitives? Sense estar-ne del tot segur, m’atreviria a dir que ningú! A les esmentades cal sumar-hi les de futbol sala, futbol femení, atletisme, rugbi, beisbol...
Evidentment una cosa així no és fruit d’uns pocs anys. És el resultat de moltes dècades de treball formant tant a jugadors com a futurs entrenadors. La majoria de vegades de gent anònima que també porten un grapat d’anys treballant.
Dos exemples molt clarificadors: Iniesta i Messi. Fa anys, algú els va veure jugar i es va enamorar del seu futbol i el club va apostar fort per ells. A Messi pagant-li un tractament per poder superar el seu “raquitisme”. I després el treball de formació i educació ja dintre de l’entitat.
Florentino diu que vol que el Madrid s’assembli al Barça. Ja m’agrada. Per una vegada són ells els qui tenen complex de nosaltres... El mètode de Florentino, fins ara, és insostenible. Per una part compra jugadors a preus desorbitats i no pot vendre els que té ni a preu de “saldo”, ja que les pretensions econòmiques dels jugadors que vol traspassar són tan elevades que és difícil trobar un club que ho vulgui pagar.
Per molts d’anys!!