dimecres, 22 de juliol del 2009

TOT UN PAÍS DE DOL


Desgraciadament, les Terres de l’Ebre solen sortir més als mitjans de comunicació quan hi passen desgràcies o notícies negatives, que no quan s’hi fan coses bones (la qual cosa passa molt més sovint)
I més desgraciadament encara, aquest cop ho hem de lamentar en forma de 4 morts (i voldria que, al menys, es quedés així i que la xifra no s’incrementés més!)
No he escoltat (ni llegit) quina va ser la causa que va ocasionar el foc al massís del Port prop de la localitat d’Horta de Sant Joan. I no és que la causa sigui un tema menor, ja que no seria el mateix si l’incendi hagués estat fortuït o fruit d’una brètol que de forma intencionada o no, hagués produït la catàstrofe d’envergadura extraordinària.
Ahir per la tarda, el foc ja feia més d’un dia que cremava. La primera notícia de la desgracia la vaig escoltar per la SER a ¾ de 7 de la tarda aproximadament. En aquest moment es va anunciar una important notícia i van connectar amb l’emissora de Tortosa. Sílvia Tejedor donava la notícia de que s’acabava d’anunciar que hi havia “dos bombers morts”. Només uns minuts després, sintonitzava Catalunya Ràdio i allí connectaven amb el seu corresponsal Josep Baubí que seguia informant de ”4 bombers molt greus”. També deia que en ½ aproximadament, el delegat del govern a les TT.E. donaria una roda de premsa per explicar les darreres novetats.
Evidentment, després d’aquelles dades contradictòries calia seguir de ben prop les fons informatives per a saber exactament la magnitud de la tragèdia.
El primer lloc que vaig veure on ja es parlava de “4 bombers morts” va ser a la Marfanta del periodista Gustau Moreno. Fins i tot hi havia fotos del lloc on estaven passant els fet. Vaig acabar-ho de confirmar a la pàgina web de Televisió de Catalunya 3cat24.cat.
La resta de mitjans informatius, evidentment, aquest matí ja portaven la greu notícia. Fins i tot les autoritats de Catalunya han decretat dol oficial. Sense haver-ho escoltat me n’he adonat al veure les banderes de l’ajuntament d’Amposta a mig pal.
En el moment d’escriure aquesta “entrada”, hi havia dos bombers ingressats a la Vall d’Hebron de Barcelona en estat molt greu i greu.
Quan passen coses com aquesta s’enceta tot un debat sobre la “professionalitat” dels bombers, sobre la idoneïtat de les mesures, etc. Penso que no cal buscar els « tres peus al gat ». Les morts són irreparables i el dolor de la família (allotjats al hotel Corona d’Aragó de Tortosa) molt gran. Encetar un debat així, des del meu punt de vista és estèril.
Fins i tot havia sentit dir que els bombers eren « voluntaris ». No crec que cap comandament pogués posar a primera línia de foc (mai més ben dit) a bombers que no fossin experts en aquesta classe d’incendis. Després he llegit que formaven part d’un grup especial que es va crear farà uns 10 anys i que eren bombers “professionals” i experts. El que pareix que va ser fortuit va ser el canvi sobtat de la direcció del vent que bufava amb molta intensitat a la zona i que els va agafar per sorpresa. Fins i tot, pareix, la magnitud de la tragèdia hagués pogut ser molt més gran.
Els bombers coneixen bé la seva professió i els riscos que comporta quan passen circumstàncies extraordinàries com aquesta : un gran foc a una zona boscosa en una època de calor intensa i amb l’agreujant afegit de que hi bufa el vent. No obstant això, el dol d’avui dintre del cos ha de ser immens. Des d’aquest humil blog, m’hi vull afegir.
Acaba d’arribar de Tortosa. Al travessar l’Ebre pel pont del bimil•lenari en direcció Ferreries, he vist com sortia la fum des de l’interior del Port. Mentre, per la ràdio ja deien que s’estan traslladant els cossos cap els seus respectius pobles, de diversos indrets de Catalunya. També s’anunciava una revifada del foc y un canvi de la situació climatològica que res afavorirà l’extinció. Només cal esperar que la situació no s’agreugi i que no s’han de lamentar més víctimes.