dilluns, 17 d’agost del 2009

ELS 6 ESTATUTS D’AUTONOMIA DE “CATALUNYA”


Una de les avantatges que ens va portar el món de la informàtica van ser els programes de tractament de textos. Una de les funcions que tenen incorporades és la de “cortar y pegar”. Així, quan vols incorporar un text d’un escrit a un altre, només cal seleccionar-lo, tallar-lo i pegar-lo allí on vols. Certament no acabo de descobrir res a ningú. Tothom que llegeix aquestes línies sap del que estic parlant i, segur, ho ha fet més d’un cop.
Però mentre un equip d’experts de diferents partits polítics miraven d’elaborar un complex Estatut d’Autonomia de Catalunya, el segon després de la dictadura de Franco i el restabliment de la democràcia, d’altres comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Balears, Castellà Lleó i València) elaboraven els seus texts estatutaris a partir del projecte català, utilitzant, en molts d’articles els ja conegut “cortar y pegar”. Així articles sencers van ser incorporats als nous tests, això si, abans els van tenir que traduir al castellà o, fins i tot, al valencià que, com tots sabem és una llengua “molt diferent al català que parlem aquí”.
Així ho reconeixia el ministre de Justícia Francisco Caamaño i ho donava com una de les excuses per a “justificar” el retard en que, el Tribunal Constitucional, ha de dictaminar sobre el recurs interposat pel Partit Popular. Curiosament, Castella Lleó, el País Valencià estan governades pel PP i també les Illes Balears per aquella època. O sigui, algunes coses que no troben bé que fiqui la norma bàsica de Catalunya, els apareix perfecte que vinguin a d’altres text estatutaris.
Caamaño diu que la resolució de l’alt tribunal posarà les bases d’una nova relació entre l’estat central i les comunitats que integren el país i que farà “que es reinterpreti la Constitució”.
No és que em preocupi que la Constitució tingui diverses lectures, però crec que hauria de deixar clar d’una vegada per totes on acaben els interessos de l’estat i on comencen les de les autonomies. Sinó, depenent del grup majoritari que configuri el Tribunal Constitucional, dependrà de que els seus veredictes tinguin una determinada resolució un altra. O sigui, donin més grau d’autonomia a les comunitats o se’n reservi l’estat unes determinades competències.
Cal pensar que el sistema actual no és el més idoni per a un estat de les autonomies (jo no m’atreveixo a dir federal!), ja que, tal com està ara, els poders de l’estat sempre es guardaran les competències que consideraran bàsiques.
Així, l’oportunitat que ara té, no només l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els altres 5 estatuts més que, com el català, aspiren a millorar els seus sistemes de finançament i les seves competències, moltes d’elles fonamentals per a un autogovern complet (tampoc m’atreveixo a dir autodeterminació), davant d’una sentència restrictiva (o retallada), potser tardaran uns quants governs més a tenir una nova oportunitat que els reconegui els drets fonamentals que reclamen.
També es desprèn de les declaracions de Caamaño que, segons sigui el veredicte del TC, Catalunya es veurà més legitimada en reclamar l’autodeterminació i, en un termini segurament una mica més llarg, fins i tot, plantejar-se la independència.