LA PUJADA D’IMPOSTOS

No fa gaires dies, el govern d’Espanya va anunciar una pujada “limitada i temporal” d’impostos i Rajoy va anunciar “fer-ne bandera” i va qualificar al president del govern Rodríguez Zapatero de “maquina de gastar diners” (?)
La veritat és que l’opinió del cap de l’oposició i líder del PP m’importa ben poc. Personalment li desitjo que, per molts d’any, pugui seguir representant el paper que està fent ara! Manifestacions com aquestes són les que té que fer l’oposició, encara que, per a mi entra en contradicció, la qual cosa és ben propi del Sr. Mariano.
Recordem que, a principis de mes, quan el govern va anunciar la mesura d’una prestació extraordinària als aturats que havien acabat qualsevol tipus de prestació de 420 euros, el PP va qualificar-ho de “pedaç” i “’enganyar als aturats”. S’entén que el que demanava el partit de Rajoy era incrementar la prestació a un col•lectiu més gran (només hi tenien drets els qui acabaven la prestació a partir del 31 de juliol) i també una major quantitat.
Si un govern d’esquerres és sensible a alguna cosa, aquesta és, precisament, la millora de la qualitat de vida dels seus administrats i, sobre tot, dels col•lectius més desafavorits. I d’això n’han donat bona mostra tant el govern de l’estat com el govern que presideix a Catalunya el Sr. Montilla, encara que sovint s’hagin trobat en dificultats a l’hora de poder tirar endavant les mesures aprovades.
O sigui, si s’han de cobrir les necessitats que demanda la població calen diners i no per això, el Sr. Zapatero és “una màquina de gastar”.
I l’Estat, els diners, només els pot recaptar via impostos. Una altra cosa és si la mesura s’ha d’aplicar o no o com s’hauria de fer.
En aquests moments penso que va ser un error la supressió de l’Impost sobre el Patrimoni. Per l’exercici passat de 2008, els qui declaraven per “Patrimoni” (tenia el mateix període de temps que la Renda per a presentar les declaracions) ja no ho van tenir que fer. L’Impost sobre el Patrimoni va ser introduït a Espanya per primera vegada pel govern de la UCD presidit per Adolfo Suárez. Per aquell temps va néixer com a “Impost ‘extraordinari’ sobre el Patrimoni”. Per aquells anys, el país, també passava per una etapa de crisi i calia aconseguir diners per a fer front a les necessitats dels ciutadans (les prestacions de l’època que no eren, ni de bon tros, les que avui són) Així que un fet “extraordinari” va durar 30 anys!
També cal recordar que el tipus marginal de la declaració de la renda va arribar, si la memòria no em falla al 54 %. Això vol dir que, a partir d’una quantitat (al voltant dels 10 o 12 milions de pessetes) s’havia de contribuir amb un 54 % sobre els ingressos (els primers 10 o 12 milions o feien a un percentatge més baix. Ara, en aquest moments, el tipus marginal és d’un 43 % (o sigui, més de 10 punts per sota del màxim històric)
Això que vol dir? Que l’Impost sobre la Renda a Espanya ha anat baixant amb independència de qui hagi governat PP o PSOE. També s’han suprimit a moltes comunitats autònomes l’Impost sobre successions i donacions (el que es paga per herències u altres tipus d’actes jurídics) No obstant això, no vol dir que la recaptació d’impostos hagi abaixat, sinó tot el contrari. L’Administració Tributària d’avui disposa de molts més mecanismes per a perseguir el frau i obligar als ciutadans a complir cada cop més amb la seva obligació de declarar.
Per acabar diré que “la pujada d’impostos” sempre s’ha considerat una mesura “progressista”, és a dir, pròpia d’un govern d’esquerres. En principi, degut al temps que corre, estic en contra de qualsevol pujada. No obstant, em sembla bé que, a mitjà termini es puguin apujar els impostos a aquelles persones que més guanyen.
Per a finalitzar diré que el procediment seguit per l’executiu tampoc m’ha agradat. Una altra vegada se li han donat arguments a l’oposició per atacar-los i com vaig dir no fa gaires dies, és una cosa que s’ha d’evitar...