ANIMALADES

Aquest cap de setmana a Suïssa (que recordem-ho, no està dintre de la UE per voluntat pròpia) es va fer un referèndum per veure si els animals havien de tenir un advocat d’ofici.
La notícia no deixa de ser sorprenent, ja que, difícilment l’animal (qualsevol animal) pot explicar als “seu” advocat els maltractaments soferts per a que aquest tingui els fonaments necessaris per a la seva defensa.
Encara que el resultat de l’enquesta va ser “no” per àmplia majoria, un cantó suïs (els cantons venen a ser com les regions o comunitats autònomes aquí) ja té un defensor dels animals. El primer que hi ha al món. Aquest advocat defensor va portar als tribunals un pescador que havia explicat com va capturar una tenca (o carpa, hi ha qui diu que no és la mateixa cosa) i la lluita que va portar amb l’animal fins poder-la fer fora de l’aigua. L’advocat va “defensar” el patiment i l’angoixa del peix abans de ser capturat.
Encara que jo conc molt poc del país helvètic, pel que pareix, són bastant primmirats i molt estrictes en el compliment de les normes. Un com em van explicar que no pots dutxar-te després de les 10 de la nit si això pot molestar el veí que pot denunciar-te per fer-ho a una hora “tant intempestiva”. Aquí molts encara hem de sopar...
Com pot veure’s, els països europeus som força diferents. Mentre aquí a Catalunya estem debatent si s’han de suprimir les corrides de toros, allà el debat és si cal posar un advocat que defensi d’ofici els animals. Segurament els suissos ens deuen de veure com uns autèntics energúmens, no ja només per les nostres corrides, sinó fins i tot per fer els tradicionals bous de festes majors a les nostres comarques.
En canvi aquí, un dels actes més incívics que hi ha i que pareix que, fins i tot, hi ha un marge de tolerància, és no recollir els excrements dels nostres animals domèstics. Hi ha campanyes sensibilitzadores. A Amposta per exemple ja s’ha engegat en dues ocasions i segueixes veient caguerades de gos arreu de la ciutat. D’altres coses que es poden veure són punts d’alimentació per a gats, cosa que també està prohibit. No gaire lluny de casa meva n’hi ha un que, personalment, ja he posat en coneixement de les autoritats al menys dos cops i ja fa diversos mesos. Segueix estant. En principi pareix una cosa d’allò més cívica: “Pobrets gatets, ja està bé que algú els hi doni menjar!”. Però això fa que hi puguin anar d’altres animals,com per exemple rates. I algun cop és una autèntica porqueria.
Però parlant d’animals domèstics i animalades, no voldria passar per alt l’actitud d’ahir del Conseller d’Economia de Galícia (pertanyent al PP) Javier Guerra, que així se’n diu, va tenir una manera molt especial de commemorar el dia internacional de la dóna treballadors que es celebrava precisament ahir. Amb globus, d’aquells que manipulen els animadors (com els que fa per exemple el “showman” Moniato) Amb ells es va fer una falda i una flor al cap, volen imitar el vestit d’una dona. I si amb això no en tenia prou, a la ma portava una granera. Al seu costat, la Consellera de Treball Beatriz Mato anava vestida d’home amb un barret al cap igualment fet de globus, així com una corbata i un maletí. Ja es diu que “qui no en ve de raça en fa poc o en fa massa”. El “numeret” mereix tota mena de reprovacions. La dona mereix una mica més de respecte per la seva dignitat i les actituds masclistes de determinats col•lectius (dintre del PP n’està ple) l’única cosa que fan és intentar degradar més la seva imatge i allunyar-la dels objectius que es pretenen en les reivindicacions dels dies com el d’ahir que no són altres que treure totes les barreres que, encara avui, separen les dones dels homes.

(La foto és del País)