dissabte, 17 d’abril del 2010

QUESTIONATS I CADUCATS


Després de la darrera votació d’ahir, els magistrats del Tribunal Constitucional estan més qüestionats i caducats que mai. Perquè afegir-hi incompetents, seria passar-se?
No pot ser que després de més de 3 anys encara no s’hagin posat d’acord. I a sobre, ara, la presidenta del TC, Maria Emilia Casas, passa la “pilota calenta” a l’altre costa, al conservador.
Si fins ara l’Estatut de Catalunya, ja havia de ser retallat, matisat i no sé si alguna cosa més, com es preveu que sigui ara la proposta de resolució que farà un dels magistrats que més el qüestionava? Tindrà alguna cosa que veure l’Estatut que en sortirà del TC amb el que es va aprovar per referèndum? O dit d’una altra manera: Reconeixerem el nou text amb el que ja va ser aprovat? Perquè, si està tant canviat, on està la sobirania popular que el va votar favorablement? No s’hauria de començar de nou i aprovar-ne un altre?


No. Les anteriors preguntes han de quedar sense resposta. Hi ha respostes més dignes i ràpides. Com per exemple la dimissió en bloc de tots els membres, incapaços com han estat de posar-se d’acord amb un text “avaluat” amb anterioritat per diferents experts i referendat per dues vegades. La segona seria, tal i com es demana des de CiU, la recusació dels membres de la “part conservadora” per estar “contaminats”. Però no només de la part conservadora, ja que com varem veure ahir, també n’hi ha de progressistes que no ho acaben de tenir clar. I tercera, la que proposa el president Montilla, que govern espanyol i oposició es posen d’acord per a substituir els quatre membres als que, en teoria, se’ls hi havia acabat el seu càrrec l’any 2007 (!): Maria Emilia Casas –la presidenta-, Guillermo Jiménez, Vicente Conde i Jorge Rodríguez Zapata. I si a sobre sé li suma que se’n va morir un (Roberto García Calvo) i n’hi un altre de recusat pel PP (Pablo Pérez Trems), en quina posició queda el TC.
Sé suposa (només sé suposa) que quan un partit mana (governa), canvia els principals càrrecs una mica al seu gust. Depenent de si té una majoria sobrada o no, dependrà de pactes amb les altres formacions polítiques majoritàries. També depèn del “generós” que sigui el partit al govern, “deixarà” que els partits minoritaris (nacionalistes, comunistes, etc.) tinguin més o menys representació en tots els estaments de l’estat i la justícia. Amb 6 anys de govern de Zapatero, els principals òrgans judicials segueixen tenen majoria conservadora. D’aquí que el PP no porti gens de pressa ni cap interès en renovar-ne els càrrecs. No és això una manera d’intromissió en el tercer poder? Una cosa que ells tant critiquen quan ho fa el govern...