dilluns, 26 de juliol del 2010

PERQUÈ NO VOTARÉ EN MAS


Arturo Mas serà el candidat de CiU a les properes eleccions autonòmiques de la tardor. La seva aspiració és governar i fer-ho amb majoria absoluta per no tenir que dependre ni del PP ni d’ERC.
Potser hi ha qui s’estranyarà que parli del PP ara que CiU a fet un gir més “independentista” que mai, o això dient de vedes. Mas no tornarà a cometre l’error de tornar al notari per afirmar que no pactarà am el PP. I tant que ho farà si no li queda un altre remei! Normalment, abans, si suma am ERC intentarà fer-ho amb els republicans, no en tic cap dubte. Llavors caldrà veure la decisió que prendrà el partit de Joan Puigcercós. Si accepta formar govern amb un partit “sospitós” de finançament il•legal i de ser còmplice de Félix Millet o renuncia a fer-ho amb la seva tradicional postura de “mans netes”.
Evidentment, raons per a no votar Arturo Mas me’n sobren, però avui em limitaré estrictament al tema econòmic, encara que jo diria que potser és més fiscal que econòmic.
Anem a pams. Ahir, el Periódico de Catalunya va fer una àmplia entrevista de dues pàgines al líder de CiU on entre altres coses es podia llegir: “RECEPTA ECONÒMICA ‘S’han de confiar moltes coses a la iniciativa privada: infraestructures, escoles, hospitals i fins i tot la prestació de serveis socials’”.
Aquesta política econòmica és totalment compatible amb la baixada d’impostos que tant demanen per a sortir de la crisi i de la rescissió econòmica. Per tant, estem davant d’una política fiscal de baixar els impostos, en aquells casos que depenen de la Generalitat. Res de nou. Només cal recordar que només fa uns mesos, quan s’havia d’aprovar la supressió o no de la Llei de Successions i Donacions, mentre el govern d’Entesa estava per a que només tributessin les “grans fortunes”, CiU en demanava la supressió total, cosa que no van fer quan ells governaven.
Abaixar els impostos ha estat, és i serà sempre una política de dretes que va en detriment dels que menys tenen. Els jubilats i pensionistes amb escassos recursos, que farien si de les seves pensions (ja de per si prou minses) haguessin de pagar les despeses mèdiques i farmacèutiques. O si les famílies pobres on algun dels pares estiguessin a l’atur o cobressin sous propers als sous bases, haguessin de pagar els centres on estudien els fills? En part és el que afirmava mas ahir.
També parlava de les infraestructures. En aquest punt hi ha dos maneres de fer-ho. Que la inversió vagi a càrrec de d’empreses privades i, per tant, el deute generat s’ha de pagar a aquestes en lloc dels bans o bé fer-ne pagar un peatge, encara que sigui “tou”.
En quan a la prestació de serveis socials, encara és molt més greu. Aquí no parlem de sanitat, parlem de residències d’avis, de centres de dia. El que es finança via impostos s’ha de fer via contribucions directes dels usuaris i ja no tothom té els mateixes oportunitats. Qui més té millor prestacions i serveis té. Potser la sanitat, l’educació, el serveis socials, continuen sent universals, però ja no gratuïts ni tothom gaudeix de les mateixes oportunitats.
En definitiva, una política neoliberal posada al serveis de les classes benestant de Catalunya.
Reitero, Sr. Mas, jo no el votaré!!