diumenge, 5 de setembre del 2010

LES DUES “C” DEL PP


Segurament, entre Manuel Cobo i Ricardo Costa hi ha molt poques coincidències. Al primer, vicealcalde de Madrid, de l’equip d’Alberto Ruiz Gallardón, li va ser retirada temporalment la militància del partit per haver soltat improperis sobre l’Esperanza Aguirre, la “rival” de Gallardón i presidenta de la comunitat autònoma. El segon, ma dreta del president de la “Cherneralitat” valenciana i que ocupava la plaça de secretari general del PP valencià, també va ser suspès temporalment de militància per haver estat imputat el la trama Gürtel que esquitxà al propi president Francisco Camps.
Ara bé, si va ser coincident el dia que se’ls va perdonar per les faltes comeses (unes més greus que les altres) Abans d’ahir, i quan encara tenien que “purgar les seves penes” uns quans mesos més, la direcció nacional del parit, presidit per Mariano Rajoy (aquell que no sap el que passa dintre de casa seva i vol manar a la dels altres) els hi va aixecar el càstig i els va retornar la militància activa dintre del partit.
No parlaré de Manuel Cobo, ja que pel que va fer, em mereix fins i tot simpatia, però si de Ricardo Costa.
Ela mateix dia que el PP va “indultar” als seus dos dirigents, la policia feia sortir a la llum més proves del finançament il•legal del PP a València. Ricardo Costa pareix ser el “cervell gris” del PP en la seva vinculació amb la trama Gürtel i, concretament, amb la branca valenciana d’Orange Market. Tot un afer ignorat pels màxims dirigents del partit. Tant Mariano Rajoy, com Francisco Camps, fan com si res passés. Mentre el primer es dedicar a criticar el govern de Rodríguez Zapatero i dir-li, entre altres coses (de fet son les “penúltimes” que ha dit) que és un “govern provisional que treballa a temps parcial”, fa els ulls grossos i deixa que a Valencia Camps actuï com un reiet de taifes qualsevol i es proclami candidat a la presidència del seu “Regne”.
A tots dos els és ben bé igual les noves proves que surten i que inculpen ben directament als membres dels seus equips. Ells a la d’ells, comptant amb el beneplàcit de una part de la societat espanyola que diu que els recolzaria en el cas de que es fessin ara les eleccions generals.
Fan pagar als socialistes una crisi en la que s’han vist immersos com la majoria dels ciutadans d’aquest país i que ha estat provocada pel gran capital (bona part de la culpa la té la banca) i en canvi, no castiguen la immensa corrupció que hi ha al si del PP i que s’escama per diverses comunitats autònomes.
Evidentment, el vot del poble és sobirà i la decisió que prengui quan es facin les eleccions estatals serà totalment legítima. Però ignorar, com fan Camps i Rajoy,que l’única força política que és alternativa al PSOE a Espanya, actuï més com una xarxa corrupta que com un partit a l’oposició, per a mi, diu molt poc dels espanyols que pensen d’aquesta manera.
Afortunadament, a Catalunya, coneixem bé el PP i sabem com i per a que actua. Per això a l’hora de votar té el suport que es mereix.