dimarts, 26 d’octubre del 2010

PROTAGONISTES NEGATIUS DEL DIA

Encara que seria més apropiat dir d’ahir, ja que als diaris surten amb un dia de retard.
Vull començar amb Isak Andic, fundador de la marca de roba Mango. Fins ahir només el coneixia la seva família. El ser escollit president del “Instituto de la Empresa Familiar”, va demanar que els funcionaris “puguin ser acomiadats”.
És evident que els empresaris, amb l’aprovació de la reforma laboral per part del govern, estan “envalentits”. Com van aconseguir que l’acomiadament dels treballadors els sortís pràcticament de franc, ara encara volen més. Han girat la vista cap els funcionaris (això sí, parlava dels de “nou ingrés”)... I és que els empresaris, a l’hora de “devorar” a qui es posi per davant per tal d’aconseguir el màxim profit, no tenen límits.
Una bona manera de donar-se a conèixer.

Fernando Sánchez Dargo. Un dels escriptors de la “caverna”, diu al seu últim llibre, escrit conjuntament amb Albert Boadella, amb el títol de “Dios los cria... y ellos hablan de sexo, drogas, España, corrupción...”, editat per Planeta, relata que l’any 1967, a japó es va “follar” (literalment) a dues japoneses de 13 anys. I diu que ho conta ara perquè el delicte ja està prescrit.
Després de tot l’enrenou que es fa formar ahir pel tema, avui diu que va sr un “coqueteig sense importància”.
És pot considerar pedòfil un adult encara que només ho hagi fet amb menors un sol cop? Jo crec que sí.

Arturo Pérez-Reverte. Escriptor d’èxit. Ahir al seu Twitter va insultar al ja exministre Miguel Ángel Moratinos per haver plorat en el seu relleu per Trinidad Jiménez. Diu textualment. “Vi llorar a Moratinos. Ni para irse tuvo huevos”. Ni que les llàgrimes només fossin de pena, tristesa i dolor. També hi ha llàgrimes d’emoció.
Jo, per exemple tinc la “llagrimeta fàcil”. M’emociono molt ràpidament i, de vegades, de qualsevol bajanada. Per exemple de les que surten per televisió en programes de retrobaments. Quan els meus fills eren a casa, en feien burleta quan em veien caure les llàgrimes.

Miguel Aragón. Jutge “progressista” del Tribunal Constitucional. Un dels que, finalment va votar en contra de l’Estatut. Ara aspira a ser president del TC amb el suport dels jutges “conservadors”. Per aconseguir-ho els hi ha posat en safata una nova sentència en contra de l’Estatut. Aquest cop quan es debatrà el recurs presentat pel Defensor del Poble (o sigui, el “socialista” Enrique Mújica”) La sentència dirà (segurament) que “la Constitució no coneix cap altra nació que l’espanyola”.
I és que una cosa és el que sé li fa dir a la llengua i l’altra és el que un té al cap. De progressistes de paraula n’hi ha molts, però una bona part actuen més com a radicals conservadors! 

Carmen de Mairena. Transsexual "cutre". Segons informacions periodístiques serà candidat per Barcelona a les properes eleccions autonòmiques de la ma de la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), el partit de l'Ariel Santamaría que de sireneta no en té res i d'Elvis la pinta i poca cosa més.
Si la CORI, normalment, ja desprestigia el món de la política, amb la incorporació de la Carmen de Mairena se'n burla, no només dels polítics, sinó dels propis ciutadans.