Aquest cop no és gens difícil trobar pobles i ciutats on els socialistes “ens hem donat una bona patacada”. Hi ha qui pensa que la remuntada començarà a partir d’ara, que ja no es pot arribar més avall. La meva resposta va ser “que sempre podem cavar un colt”. Vull dir amb això que la renovació a la majoria de llocs hauria de ser, pràcticament total. Començat per la cúpula del partit a Barcelona. Gen nova, amb noves idees i renovada il·lusió. Si cal, hauria de refundar el socialisme i com em deia l’altre dia un amic, tornar a la doctrina marxista que, per a ell, encara està en vigor. El que si que cal és apropar-se més a la ciutadania, sobre tot a les classes mitjanes i baixes, fer nostres els seus problemes i trobar-los solucions les solucions adients per a cada cas.
Bé, dit això, passem a les “patacades”. Començarem per Tortosa, per ser la ciutat més important del territori i un dels llocs que s’han perdut més regidors. Concretament de 7 que en tenien s’ha passat a 4. Abans de les eleccions ja eren moltes les veus que deien que l’alcaldable Joan Sabaté no hauria d’haver continuat. De fet que hauria d’haver dimitit ja fa 4 anys quan es va perdre l’alcaldia. La sortida de la llista d’algunes significades regidores (per exemple la que havia anat de 2) ja feia pressentir que alguna cosa passava. La darrera “bona” pista la va donar quan es va veure la dificultat en poder completar-la i tenir que recórrer al sindicat CC.OO., d’on va sortir la seva “segona”, una persona fins llavors “desconeguda” per la majoria dels ciutadans.
Una bona patacada va ser també la que es van pegar els socialistes a la Ràpita. La renovació de la llista amb la sortida del carismàtic Miquel Alonso deixant pas a Josep Pitarch, va comportar passar de 9 a 4 regidors i va ser, després de molts anys la segona llista més votada pel darrere de CiU. Una política rapitenca em va valorar els resultats i em va voler dir (ella no m’ho va dir amb les mateixes paraules) que en el futur Josep hauria de deixar anar llast... Ara que ja sé sap que hi haurà un pacte de govern amb CiU, personalment penso que ha estat una decisió encertada la que han pres els companys de la Ràpita.
Potser a Ulldecona no cabria parlar de “patacada” però és cert que quan es governa i es perd l’alcaldia, la valoració no pot ser bona. L’incombustible Celestino Hervás (ex-UCD, ex-CDS i des de fa molts d’anys “independent”) pot acabar donant l’alcaldia a la dreta local pactant amb CiU i el PP en detriment de la llista més votada. Dependrà de l’entesa que hi haurà entre els tres partits en els propers 4 anys, per a que, a les properes Núria Ventura pugi tornar a ser l’alcaldessa. Veus de gent molt propera a mi d’Ulldecona també m’havien avançat de la més que provable davallada socialista.
Però per a “patacada grossa” la que es van donar les candidatures amb integrants socialistes de Santa bàrbara i la Galera. Dels resultats se’n podria treure una conclusió: “Els invents amb gasosa”. És a dir, voler ajuntar naps amb cols pot resultar contraproduent. A Santa Bàrbara s’havia fet una candidatura conjunta entre ERC i PSC, amb el cap de llista republicà i sota el paraigua de Progrés Municipal. En lloc de sumar van restar. I a la Galera va passar quelcom paregut. Si cap, l’experiment encara va ser molt més complicat. La darrera alcaldessa Ester Martí va encapçalar una candidatura on el seu segon era un díscol del PP i el tercer el darrer regidor que va tenir el PSC i que fa quatre anys ja no havia sortit. Aquí sa suma de forces també va restar i el resultat va ser la majoria absoluta de CiU després de molts d'anys de no aconseguir-la.
(L'acudit és del mestre Ferreres i el publica avui el Periódico de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada