La Maria Dolo de Cospedal diu sobre les dimissions de tres magistrats del constitucional que “són una mala notícia”. Jo no sé si és bona o mala (ara per ara no tinc prou arguments per a fer valoracions), però el que em sembla és que és un acte de coherència que en democràcia s’hauria de produir moltes més vegades.
No sé si les dimissions s’han produït arran de no haver declarat Bildu inconstitucional tal i com pretenia la dreta extrema d’aquest país. Tal vegada. És evident que després dels bons resultats que va aconseguir la coalició aberzale a les passades municipals del 22 de maig i després de saber-se el nombre d’alcaldies i presidències de diputacions forals que tindrien, més d’un s’ha hagut de arrapar per les parets.
És la democràcia, el que reclama el moviment 15-M: què el poble voti amb llibertat i que tothom s’hi pugui veure representat amb algun dels candidats i candidates que es presenten a unes eleccions. Des de feia uns anys, el País Basc tenia una democràcia “coixa”. Un bon nombre de ciutadans no sabien a qui votar perquè els “legals” no els representaven.
Sembla ser que els tres magistrats dimissionaris són del grup considerat “progressista”, encara que, de vegades, no saps on acaba el progressisme i comença la dreta rància que tenim en aquest país. La línia no està prou ben marcada.
Potser si fa uns anys els magistrats del grup “conservador” que, com passa amb els dimissionaris, tenien el seu mandat caducat, haguessin dimitit, l’Estatut no s’hauria retallat de la forma que es va fer. Un Estatut que després de sortir-ne del TC, on portava anys sense que sabessin que fer amb ell, el van deixar, a la pràctica inútil, ja que tal com va quedar, haurem d’esperar millors temps per aprovar-ne un altre que correspongui a la realitat i els desitjos del nostre país.
Per aquells que creguin que el que s’hauria d’aprovar és una constitució catalana en lloc d’un nou estatut, els hi recordaré que si fa uns anys era inviable, després dels resultats de les darreres autonòmiques i municipals, encara se’m fa més difícil pensar en una Catalunya independent.
Somiar podem fer-ho sempre que vulguem i ningú ens ho pot privar, però una cosa són els somnis i l’altre ven diferent la realitat del dia a dia amb un govern de CiU pactant amb el PP què, a sobre, té la força política més gran que mai havia tingut a Catalunya des del dictador Franco on, recordem-ho té l’alcaldia de Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya i compartirà el govern a Diputacions com la de Barcelona i Tarragona (en aquesta, sinó recordo malament serà la tercera legislatura que governen de la ma)
El poble va votar dreta i els ciutadans només tenim dues possibilitats: o acceptar-ho o fer que el proper cop no sigui així. Del nostre vot depèn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada