Ahir vaig arribar de França encara que mols ni us en vàreu assabentar que me'n havia anat. Com va fer el meu bon amic Brian l'any passat vaig deixar programats una sèrie d'entrades al blog, la majoria d'elles els microrrelats que vaig escriure per a la Cadena SER i que aquest dies, poc a poc, també aniré penjant al Facebook.
Amb mon cosí Miquel, el fill de mon tio Leonardo, a qui tots ja "coneixeu" com a guia imprescindible i juntament amb el seu fill i la meva dona, vaig tenir el plaer de visitar llocs històrics dels Pirineus, alguns d'ells a l'altre costat de la frontera, es a dir, de França.
Us mostro les imatges.
Amb mon cosí Miquel, el fill de mon tio Leonardo, a qui tots ja "coneixeu" com a guia imprescindible i juntament amb el seu fill i la meva dona, vaig tenir el plaer de visitar llocs històrics dels Pirineus, alguns d'ells a l'altre costat de la frontera, es a dir, de França.
Us mostro les imatges.
L'Hostal dels trabucaires a "las Illes" (Catalunya Nord) on sembla ser que sé li va fer una truita a Lluís Companys i que no va pagar perquè no portava diners. D'ençà es diu que "els catalans els hi devem una truita".
Placa que recorda el pas de Azaña (expresident de la II República Espanyola), Lluïs Companys (president de la Generalitat de Catalunya) i José Antonio Aguirre (lendakari basc) camí cap a l'exili de França.
Monument als republicans a la sortida de "las Illes".
Detall del monument.
Un altre detall del monument.
Un darrer detall del monument.
Cartell de "Espais de Memòria" anunciant un monument a Lluís Companys entre els estats espanyol i francès.
Monument a Lluís Companys.
Detall del monument a Lluís Companys. S'hi pot llegir el següent text: "Pau Picasso i Pau Casals coincidiren que aquest era el lloc per el temple de la pau en homenatge a Lluís Companys i a tots els que estimen la llibertat. No és pas trist morir. Las mort no ens ha de causar espant. El tristíssim, els que ens ha de fer por, és no haver viscut una vida en plenitud. Porta una mort tranquil·la- Es mor com si es complís un deure. Carles Rahola. OTB 1981.
Detall del monument a Companys. Aquí s'hi llegeix. "Has canviat d'estat, però no pas de nació. Homenatge als promotors del monument. 20 d'octubre de 1996".
La mina de talc anomenada "Canta" o de Negrín". Aquí es va dipositar durant un temps l'or de la II República. (Foto Miquel Martí i Massot)
Detall de la mina "Canta". (Foto de Miquel Martí i Massot)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada