DEMAGÒGIA SOBRE ELS IMPOSTOS

Aquest matí he escoltat per la ràdio unes manifestacions que deien més o menys així: “Imagineu-vos a un que en la seva vida hagi guanyat més o menys el mateix que jo i, mentre jo he estalviat, ell ho ha dilapidat tot. Perquè he de pagar jo més impostos que ell?”. No sé qui ho ha dit, segurament que un polític que no està d’acord en que s’apugin els impostos als més rics o que està en contra de que es creï un nou impost sobre el patrimoni.
Ara us argumentaré el motiu pel qual això són unes manifestacions demagògiques i fora de lloc.

Sense pretendre donar-vos una classe magistral d’impostos, us diré que la primera classificació és: directes i indirectes. Els directes són els que graven els guanys, com el de la renda i els indirectes són els que graven el consum com l’IVA.

Si guanyant dues persones el mateix, un s’ho ha gastat tot i l’altre ha estalviat molt, el primer ha pagat molts més impostos. Tot allò que hagi pogut comprar, segurament porta implícit uns impost que ha pagat. Quan compres bens o serveis, aquests tots porten implícits uns impostos que pagues “religiosament”. Normalment no hi penses, però els pagues. A sobre, el consum serveis per a generar ocupació i dinamitzar l’economia. Aquell que estalvia la majoria dels ingressos que genera, poc ajuda a la creació de llocs de treball. També, els diners que et gastes, després els haurà de declarar aquell empresari que els percep en forma d’IRPF o Impost sobre Societats.
Un consum desmesurat pot crear inflació, però als temps que corrent, què és preferible?