“La meva consciència m’impedia lluitar i els republicans em van tancar a la presó... M’era ben bé igual haver-ho hagut de fer al costat dels uns u dels altres...”.
En arribar a la presó un pres em va donar un consell: “Cada matí passen llista; quan diguin el teu nom, no contestis; si ho fas, t’enviaran al front”.
Al matí següent van cridar el meu nom: “Cinca Piqué, Ramon”. No vaig contestar. Ja no van cridar-me més.
Finalment tothom havia de marxar cap al front. Ja no quedaven més homes disponibles. En acabar de llegir tots els noms de la llista en quedarem 4 o 5 als qui no ens havien cridat, entre ells el pres que m’havia donat el consell el primer dia de reclusió.
“I vosaltres?” –ens va preguntar el caporal- No varem saber què respondre.
Al cap de pocs instants estava damunt d’un camió camí del front de l’Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada