dissabte, 17 de setembre del 2011

L’EXPEDIENT ELECTRÒNIC (O NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES OBLIGATÒRIES)


A qui no estigui acostumat a les noves tecnologies, el concepte “expedient electrònic” li pot sonar quasi que a xines (encara que no estaria del tot malament que comencés a conèixer l’idioma oriental, ja que tal com van les coses, acabarà sent l’idioma internacional del futur, per damunt de l’anglès)
El concepte en qüestió és nou, tant nou que encara estem en un període transitori d’adaptació de totes les societats. I voldria remarcar el de “totes”.
L’Agència Tributària Espanyola (no confondre amb la catalana –no per res, però cadascuna té les seves pròpies competències-) va començar la campanya a principis d’any i no entrarà plenament en vigor fins al 2013. A partir d’aquella data, i igual com va passar amb la presentació de declaracions, per a les societats, serà obligatori rebre totes les notificacions a la denominada “bústia electrònica”.
Què es pretén amb això? Primer reduir les depeses: menys paper, tinta, despeses d’enviament, etc. Però segona i principal, assegurar-se que totes les societats puguin rebre directament les notificacions tributàries. Ara són moltes les que canvien de domicili o desapareixen sense deixar rastre. A partir de llavors serà la seva responsabilitat si no “recullen” la notificació.
Ahir vaig escoltar per televisió que diverses entitats catalanes volien intercedir davant l’Agència Tributària (l’espanyola) per tal de que “l’expedient electrònic” fos optatiu per a les petites i mitjanes empreses, ja que els crea indefensió. 
Cal tornar a recordar que només les societats tenen obligació i que els empresaris individuals estan exclosos d’aquest nou sistema.
Les societats (anònimes, limitades, cooperatives, etc), des del tercer trimestre de 2009 (si la memòria no em falla) tenen l’obligació de presentar qualsevol tipus de liquidació (IVA, IRPF, etc.) i declaració (IS, operacions amb terceres persones...) per Internet a través de l’oficina virtual de l’AEAT.  En cap cas les podran presentar en imprès o “paper”.
Per tant, les societats, des de fa dos anys, ja s’han anat acostumant a presentar les seves “obligacions tributàries” per Internet. Evidentment no totes ho fan directament, a algunes els hi fa el seu assessor amb “apoderament” o amb representació de tercers.
Però fer-ho ells mateixos té els seves avantatges (no tot seran inconvenients), com per exemple poder demanar i recollir un certificat de forma immediata i no haver d’esperar 10 dies a que arribi per correu al domicili fiscal.
Per a poder operar per Internet fa falta una “ferramenta” imprescindible: el certificat d’usuari o firma electrònica. L’AEAT “certifica” per delegació de la Fàbrica nacional de Moneda i Timbre (FNMT) que és la que té les competències en dita matèria. Una vegada instal·lat el corresponent certificat d’usuari, el titular pot començar a operar per Internet i accedir a tots els llocs on, per entrar, sigui requisit tenir-lo. És important recordar que la signatura electrònica té el mateix valor jurídic que la signatura cal·ligràfica del propi individu.
A partir del moment en que la societat disposa de certificat d’usuari, qualsevol notificació ja la rebrà a la “bústia electrònica”,  fins i tot els certificats, de vegades tant imprescindibles a l’hora de cobrar les factures de les empreses contractants, obtenir contractes amb les administracions, subvencions, etc.
Hi ha qui ha mostrat la seva preocupació sobre la periodicitat amb la que ha d’accedir a la “bústia electrònica”, sobre si se’n oblidarà, etc. la solució és molt fàcil. Simplement ha de “subscriure’s” per a rebre avisos telefònics. Sempre que li arribi alguna cosa, l’AEAT li enviarà un missatge al mòbil avisant-lo.
Per tant, i acabo, no trobo que la nova situació els crei indefensió jurídica i, per als empresaris, adaptar-se als nous sistemes, és adaptar-se als nous temps, igual com s'han adaptat als cotxes de gama alta amb tota mena d'accessoris.