Sembla que el PSC “reserva” dues places de senador per a l’expresident Montilla i l’exministre Corbacho., tots dos polítics de gran experiència que han ocupat diversos càrrecs rellevants. Tots dos compten amb l’aval de la Carme Chacón què, segons m’ha semblat entendre del que avui diu el Periódico de Catalunya, actua “de facto” com la líder del partit fins les generals o el proper congrés del mes de desembre. Montilla, a part de President de la Generalitat, va ser alcalde de Cornellà de Llobregat i Ministre d’Indústria, entre d’altres càrrecs i Corbacho també va ser alcalde, en aquest cas de l’Hospitalet de Llobregat, ministre de Treball i president de la “tot poderosa” Diputació de Barcelona.
Malgrat la llarga experiència política, em sembla que és un error que tots dos puguin anar a les llistes del Senat per Barcelona. Només una pregunta. Si el congrés del PSC es fes abans de les eleccions generals, els candidats serien els mateixos? Penso que no.
I que consti que no es tracta de trenca en res. Totes les persones que han passat per la direcció del PSC són de suficient vàlua i això els ha permès ocupar els llocs que han assolit. Per a mi, Montilla va ser un gran President de la Generalitat, però ja hauria de tancar l’etapa de polític en actiu, igual que Corbacho. Més d’una vegada m’he mostrat disconforme amb les llargues trajectòries de determinats polítics que van passant de càrrec en càrrec i fins fer-se professionals de la política.
Si com és previsible del congrés surt una directiva renovada, la majoria dels nous líders del partit trigaran un mínim de 3 anys en ocupar llocs importants dintre del panorama polític. I això no crec que sigui bo per al futur del partit i d’ells mateixos.
De totes maneres, quan el partit (o els responsables del mateix) decideixen qui seran els que finalment aniran a les llistes, ho fan pensant amb les afiliats, simpatitzants i, finalment als que normalment voten el PSC. La majoria dels qui he citat, vagin uns vagin uns altres, el proper 20-N votaran socialista. De tant en tant s’escolten veus crítiques de persones que mai a la vida han votat socialista i argumenten la seva posició dient que no els agraden els líders. I jo pregunto. És que amb uns altres “cap de cartell” ens votarien? Segurament que tampoc!
Això ho explica Lluïsa Lizàrraga moltes vegades. Determinada gent la parava pel carrer i li deia: “Per què no et presentes tu? I ella els responia: “Tu em votaries?”. La resposta final sempre solia ser la mateixa: “Dona! Jo no ja ho saps...”.
El “senadorable” Corbacho va fer ahir unes manifestacions importants i, venint d’ell, significatives, ja que és una veu autoritzada per a fer-les. Com deia més amunt, va ser president de la Diputació de Barcelona i a les declaracions que va fer ahir posava en entre dit, al menys, que continuessin tenint la importància que tenen. Segons Corbacho algunes de les funcions actuals són més que qüestionables i posava com a exemple tenir un departament de relacions institucionals. Tot i anar en la línia del candidat Alfredo Pérez Rubalcaba, Corbacho no acaba de fer net. Jo, com Rubalcaba sóc més partidari de la supressió total i que les competències que podrien quedar ser transferides als consells de vegueria o, en tot cas, als conselles comarcals u organismes locals equivalents. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada