dilluns, 31 d’octubre del 2011

L'ATUR



La passada setmana es va fer pública l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de l’any amb un resultats esperats i decebedors. A Espanya quasi que 5 milions d’aturats, mentre que a Catalunya ja es frega la xifra de 750.000, 51.000 més que el trimestre anterior.
Al finalitzar el tercer trimestres el número d’aturats es sol incrementar, sobre tot, amb els temporers ocupats al sector de l’hostaleria i la restauració. Fins aquí, cap novetat. El que passa és que l’increment  ha estat molt superior al dels altres anys.
L’argument “barat” que utilitzar el PP és, com sempre, donar la culpa al govern de Zapatero. Però... I a Catalunya? Ja fa quasi que un any que tenim un govern de dretes presidit per Arturo Mas. Els de CiU ja no poden seguir culpant al govern “tripartit” (tal i com ells l’anomenaven) Comença a ser hora de que vagin assumint les culpes i reconèixer que ells tampoc tenen una “vareta màgica” per a crear ocupació. Com tampoc la tindrà el futur govern del PP si és que, finalment, guanya les eleccions.
Si bé és cert que l’empresariat és, bàsicament de dretes i, per tant, afins al PP a Espanya i a CiU a Catalunya. En moments de crisi econòmica, quan fa falta que es creï ocupació, aquest sector hauria de ser molt més receptiu a l’hora de col·laborar amb un govern de dretes que d’esquerres.
Però, normalment, els empresaris no miren tant pels interessos generals que els seus propis. Si durant molt d’anys a Espanya va arribar indústria gràcies a les inversions estrangeres (YKK a Tortosa, Kanase a Santa Bàrbara, etc), els empresaris espanyols també han invertit a d’altres països on la ma d’obra és més barata. I moltes de les indústries establertes aquí de capital estranger, han acabat marxant perquè, suposadament, no són rendibles. És el que es coneix com a deslocalització. La finalitat de les deslocalitzacions sempre són pel mateix: abaratir costos de producció (jornals, despeses generals i, sobre tot, subvencions dels organismes competents)
La solució, evidentment no passa ni passava per la construcció massiva. Encara que alguns dels habitatges construïts poden acabar en mans d’inversions estrangeres, de gent que opti per Espanya a l’hora d’establir una segona residència o bé una de permanent a l’hora de jubilar-se.
La solució, a part de la inversió (pública amb govern d’esquerres i privada amb governs de dretes)  la recerca, el desenvolupament i la innovació (r+d+i), els pilars bàsics de l’estabilitat econòmica. Però en aquest país sempre hem estat endarrerits, sobre tot, en investigació i quan hi ha crisi, també és un dels sectors per on més es retalla. Avui en dia pagar alta tecnologia a l’estranger suposa perdre competitivitat dels productes propis. I també és lògic que qui té els patens, a l’hora de fabricar o prefereixin fer-ho als seus propis països o bé on els surti més rendible.
En definitiva, tenim atur per a anys sinó es comencem a aplicar ja les mesures apropiades. I, torno a repetir, que ningú cregui que Rajoy té la vareta màgica per a sortir-ne. Dintre d’uns mesos, si voleu, en tornarem a parlar.

LES FOTOS DEL DIA 31-10-2011. LES ESCULTURES D'AMPOSTA IV

"Amposta avança" és obra en pedra d'Ulldecona de Josep Niebla, un artista que va viure durant molt de temps a Amposta i a qui l'amic Manolo Méndez li va fer de marchante durant molts d'anys.
És una de les escultures més recents. Es va inaugurar la darrera legislatura de l'alcalde-senador espanyol i el seu nom és molt de l'estil convergent.
Va dir l'autor que és com una "veleta" que senyala cap a la ciutat, mentre una de les seves "potes" està lleugerament inclinada en actitud de caminar. Molts opinen que sé sembla al logo de Caixa Tarragona.  



diumenge, 30 d’octubre del 2011

FOTOS DEL DIA 30-10-2011. ESCULTURES AMPOSTA III

L'Acullidora és una obra en bonze d'Emili Bonet que dóna nom a tot un barri d'Amposta.
Sembla que l'obra està inacabada, ja que els laterals (com es pot veure) estan buits.




PER UNA SANITAT PÚBLICA




La Sanitat, com l’ensenyament, són drets públics universals que caldria preservar de que caiguessin de forma total o en una gran part, en mans privades.
Els successius governs de CiU amb Pujol al capdavant ja va donar el primer pas amb la creació, per exemple, de l’hospital de Móra. També els de Jesús i el Comarcal d’Amposta estarien dintre d’aquesta xarxa hospitalària que, encara que són públics, la seva gestió és privada.
Si el predecessor i mentor de Mas anava per aquí, que calia pensar del seu delfí? I més quan va “fixar” com a conseller de Salut al cap dels empresaris dels hospitals privats de Catalunya?
Fa unes setmanes, devia de ser sobre la meitat del mes de setembre, recordo que Joan Herrera, el secretari general d’ICV va qualificar a Mas de covard, per no fer els ajusts on caldria fer-los.
Cal suposar que Herrera li estava demanant a Mas que retallés assessors, consells comarcals i altres despeses menys importants i necessàries que en Salut i Ensenyament.
Però perquè Mas no ho fa? És que no tem que els ajusts li passin factura electoral?
Amb dades a la ma, sembla que no. A les passades municipals, quan les retallades ja havien començat, CiU va guanyar de manera clara a Catalunya i va aconseguir alcaldies que, fins llavors, mai o quasi que mai les havia assolit: Barcelona, Reus, Girona, etc.
Ara, quan el programa de Mas ja està desenvolupat en bona part i ja porta quasi que un any de govern, el proper 20-N tornarà a passar un examen. Aquí no s’hi juguen tant. Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament d’Amposta, algunes vegades, els regidors de CiU, m’ho havien dit clar: a ells els que els importa és el govern de la Generalitat i que el PSC hauria de decantar-se més per les eleccions espanyoles. Saben que a Madrid només podran ser determinants si els dos grans no obtenen majoria absoluta i, de vegades, ni això. En canvi consideren Catalunya com el seu feu i ficaran tot allò que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.
Però tornem al 20-N. La enquesta que va fer pública el Centre d’Estudis d’Opinió aquesta mateixa setmana sembla ser que dóna una clara avantatja a CiU (o al menys així ho interpreten) Per primer cop guanyaria al PSC en unes eleccions generals.
De ser així, legitimaria un com més les seves retallades o no?
En canvi, no retallaran cap a les altres direccions perquè saben que allí tenen a molts dels seus col·locats i això significa tenir fidelitzats molts de vots. La pèrdua d’aquest llocs no només són gent seva que es queda sense feina, sinó també, no disposar del control a llocs que ells consideren estratègics.
Aquest matí no he anat a la manifestació. Finalment, la meva dona i jo hem preferit quedar-nos a casa.
Estem segurs que molts dels convocants i també dels qui han acudit a manifestar-se, voten i seguiran votant CiU. Per tant, manifestacions com les d’avui, serviran per alguna cosa.
M’agradaria que algun dels meus lectors hem digués si s’ha vist a la manifestació algun membre de l’equip de govern de Tortosa. Recordo que una moció presentada al consistori tortosí sobre les retallades a la Salut i l’Ensenyament va ser votada per unanimitat.   

AVUI MOCRORELAT: MALEÏDA BOMBA!



-Anem al barranc a veure com fan la instrucció els soldats?
-Anem-hi!
 
Van pujar a les bicicletes i sense perdre temps van dirigir-se cap a una zona del barranc (que a la Galera en diem de Godall) prou ampla i plana per a permetre als soldats fer els seus “exercicis castrenses”.
Al passar per on es troba actualment el camp de futbol, al costat del camí, un d’ells va veure un objecte que li cridà l’atenció: 

-Freneu! Mireu que hi ha aquí!
 
Ràpidament els 5 nens, d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys, van fer una rotllana al costat de l’objecte. 

-Mireu la cinta hi surt d’aquí!
-No toqueu res ! –Va exclamar Pepe, un dels xiquets- M’ha dit mon pare que pot ser una bomba...
 
Un altre xiquet, sense escolar-lo, va començar a estirar de la cinta mentre Pepe començava a marxar.
L’explosió va posar en alerta els soldats que, ràpidament, van córrer cap el lloc.
En arribar-hi, la visió era catastròfica: els 5 nens estaven pel terra coberts de sang. Un d'ells, Miquel,  era fill de ma tia Paca de la Capitana, germanastra de ma iaia Cinta. 
Pepe era l’únic que encara respirava.
 

dissabte, 29 d’octubre del 2011

L’APLICACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC




El restaurador de Marbella que va començar una encesa campanya contra la llei, la ministra responsable i el govern socialista en general, és un cas apart. Els seus mètodes, més propis d’un radical integrista, el van portar a que, l’autoritat, li precintés l’establiment.
En canvi, n’hi ha d’altres que, sense moure tant rebombori, permeten fumar als seus establiments. L’altre dia em deien que a Amposta n’hi ha al menys 4. Alguns d’ells han habilitat les “rebotigues”, els llocs més inaccessibles i amagats.
Un dia, al bar que esmorzo jo, hi havia un client jugant a la màquina l’escurabutxaques, al costat d’una de les portes de sortida de l’establiment i cada vegada que volia donar una pipada a la cigarreta, s’abocava al carrer on el tenia reposant sobre el sòcol de pedra. (a la foto s’hi pot veure la pedra socarrimada)
Tampoc compleixen la llei els treballadors d’alguns centres sanitaris. De vegades veig professionals de la sanitat i, sobre tot, netejadores, que surten a fumar al mateix carrer del centre.
De la normativa tinc clar que no es pot fumar només sortir al carrer i crec que, fins i tot, hi ha una determinada distància. Uns diuen que només creuant el carrer és suficient.  No ho tinc clar. Però és cert i com ja he dit abans, que els treballadors i treballadores del centre fumen sobre la mateixa vorera del centre sanitari.
Mentre ho facin lluny de mi no em molesta, però fets com aquest em reafirmen el que ja he dit moltes vegades: el poc respectuosos que són la gran majoria (i reitero la majoria, ja que no són tots, sempre hi ha excepcions) dels fumadors respecte als qui no ho som o en el compliment de la llei.
Tant costa?      

LES FOTOS DELS DIA 2-10-2011



L’altre dia us mostrava un hort urbà. Avui us vull ensenyar un habitatge unifamiliar d’Ulldecona. A l’hora de triar el model de casa, van escollir que fos com una masia catalana. Crec que veient les imatges, sobren les paraules.   




divendres, 28 d’octubre del 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-10-2011



Qui s'emporta a la grua? O les mil maneres d'aparcar i cap de bé.

QUAN CALLADET S’ESTÀ MÉS GUAPO


Gregorio Peces-Barba, un dels “pares” de la Constitució Espanyola i president del Congrés dels Diputats durant la primera legislatura de govern socialista amb Felipe González, va fer ahir unes manifestacions que qüestionen bona part de la seva trajectòria política.
Afirmar que “A Espanya, segurament li hauria anat millor concedint la independència al segle XVII a Catalunya en lloc de Portugal”, demostra tenir molt poc tarannà polític i, fins i tot, fan que un dubte de la seva ideologia. L’excusa que va donar després afirmant que “ho havia dit en broma”, no és creïble. És l’actitud que adopta aquell que veu que “l’ha cagat” i mira la manera d’arreglar-ho. Si pensa que l’excusa ha tingut efecte, està del tot equivocat.
M’agradaria pensar que dintre del PSOE, no hi ha ningú més que pensi com ell, però segurament m’equivocaria. Algunes manifestacions en contra de l’Estatut de “Miravet”, així ho demostren.
El socialisme és tolerància i llibertat. Qüestionar-ho és posar en dubte els principis de la ideologia. Si quan Peces-Barba va fer les declaracions que va fer, si realment ho pensa, demostra que, com tants altres líders han fet, cada cop s’allunyen més del pensament socialista (mireu que ja no dic marxista) per abraçar els dogmes ultraconservadors.
Si com diu Peces-Barba, a Espanya potser li hauria anat millor independitzar Catalunya en lloc de fer-ho amb Portugal, per a Catalunya, segur (no segurament) li hauria anat molt millor.
Històricament Catalunya ha sofert un desequilibri tributari (evito parlar d’espoli) que s’ha agreujat més en les darreres dècades, potser perquè també, durant les quals, la recaptació dels tributs ha estat més controlada.
Serà per això o serà per voler reequilibrar els territoris de les espanyes que, Catalunya, ha perdut pes específic respecte al conjunt de l’estat espanyol.
A finals de la dictadura Catalunya, juntament amb el País Basc, eren els motors econòmics. Aquella situació encara s’hauria millorat de ser un estat independent, la qual cosa hauria permès poder formar part de la Comunitat Econòmica Europea abans que Espanya (+ Portugal)
Per finalitzar, només una reflexió: declaracions com les del expresident del Congrés poden arribar a fer dubtar a ciutadans que no són obertament independentistes, si la independència no seria la millor solució. Jo sóc un dels que ho crec.      

HA MORT “UN LLUITADOR PER LES LLIBERTATS”




Mentre esmorzava he escoltat per televisió la noticia de la mort de Juan María Bandrés, el fundador i líder històric d’Euskadico Ezkerra.
Aquest matí, el lendakhari Patxi López s’ha referit a Bandrés dient que era “un lluitador per les llibertats”, d’aquí el títol de l’escrit.
Sincerament penso que Bandrés ha estat un dels polítics més honestos que ha donat aquest país. Jo sempre l’havia admirat, la qual cosa em va portar a votar-lo a les Europees de 1989, les primeres que hi va haver.
Després, juntament amb Mario Onaindía, un membre d’ETA polític militar penedit i un grapat més de militants, van acabar integrant-se al PSE.
Va haver d’abandonar la seva activitat política per culpa d’un ictus que el va deixar en estat vegetatiu; d’això ja fa uns quants anys.  
Segurament pel seu estat no se’n assabentat del comunicat de la banda terrorista anunciant l’abandonament de els armes. Ell també se’n hauria alegrat, com la majoria dels demòcrates.
Reposi en pau!!  


Per a llegir més:  http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mor-juan-mari-bandres-dels-fundadors-deuskadiko-ezkerra-1199420

CAMPANYA ELECTORAL: ESCALFANT MOTORS



No fa gaires dies, comentava amb un amic del PP canari, que semblava que la precampanya electoral de cara les properes generals era molt suau. En pocs dies el panorama ha canviat radialment.
El PP, per mig de la seva responsable de campanya, Ana Mato, va fer servir la demagògia i la mentida. Segons la dirigent popular, “les retallades en ensenyament a Andalusia són tan grans que hi ha escoles on els xiquets no tenen pupitres i els toca seure al terra” i va mostrar una fotografia on, certament, s’hi veu un grup de xiquetes i xiquets asseguts al terra escoltant un mestre. El propi director del col·legi es va encarregar de desmentir-ho, donant la següent explicació: “Era el primer dia de classe del present curs i es va buscar la forma més idònia per a explicar un conte; es va creure convenient que les nenes i nens es seguessin al terra rodejant el mestre que el contava”.
Francino, a la SER, també ha fet menció a un vídeo que ha fet el PSOE. Les imatges mostren a un nen del braç d’una adulta i entre tors estableixen un diàleg. El nen, amb vestit com si fora diumenge, li pregunta a l’adulta (que tot fa pensar que és la criada de la casa) si té filles i aquesta li respon que sí i una és de la seva edat. Llavors la nena li diu: “Perfecte, quan sigui gran cuidarà dels meus fills”.
Home, potser un pèl exagerat és, però té una forta càrrega simbòlica. És evident que dintre de l’anomenada societat del benestar, no té tothom les mateixes oportunitats. Mentre els fills de les classes benestant poden, per exemple, anar a universitat privades o, si toca, repetir curs, els fills de les classes treballadores, no poden gaudir d’aquets “privilegis”, fins i tot repetir curs, perquè l’esforç econòmic dels pares és molt més gran i, per tant, repetir curs implica unes despeses addicionals, sovint inassumibles. I ja no diguem si la família de la classe treballadora viu lluny de la ciutat on estudia la filla o fill, a les despeses universitàries li caldrà sumar les de transport i residència. Arribat a aquest punt algú pot dir que per això estan les beques. Les què? Fins a la data els nostres fills no n’han pogut gaudir mai, ja que el “nivell d’ingressos” familiars superen el límit màxim. Però es clar, la meva dona i jo, com a funcionaris, tenim una nòmina que es declara al 100 %, mentre que hi ha empresaris que guanyen (perdó, declaren) menys que els seus treballadors. I això és contrastable.  
Per cert, el que no va dir Francino és que el PP mostra vídeos del PSOE retornant al passat. De vegades retornar al passat és necessari per a entendre el futur.   

Pelea por lo que quieres: Enseñanza Pública from Con Rubalcaba on Vimeo.

dijous, 27 d’octubre del 2011

LA FOTO DEL DIA 27-10-2011



Hort urbà a Amposta. Al fons els magatzems de la Cambra Arrossera.

ESPANYA EL PAÍS DE LES MERAVELLES (ENCARA)




Els passat dimarts es va fer públic que el aeroport de Ciutat Real es quedarà sense avions. De no posar-hi remei, dintre de pot temps es pot convertir en una instal·lació fantasmagòrica.
El de Lleida-El Guaire, inaugurat en la darrera etapa del govern d’Entesa, no té les seves perspectives gaire més bones. Per no parlar, evidentment, del de Castelló on es va inaugurar sense avions i segueix sense. Carlos Fabra va aconseguir el seu somni, però fins ara és del tot inútil. Fa pocs dies, l’aeroport de Castelló va gastar-se 3,5 milions d’euros en comprar fures i falcons per espantar a la fauna autòctona per a facilitar el vol dels avions... Però quins avions????
Sense deixar de parlar de Castelló i de Carlos Fabra, el passat cap de setmana es va organitzar un torneig de golf amb uns 3 milions de pressupost, sense altra finalitat que complaure els desitjos del polític.
Si a tot això sé li afegeix el gasto en infraestructures ferroviàries preparades per a l’alta velocitat amb una incidència mínima de viatgers, per tant, ruïnoses econòmicament parlant, estarem davant d’una situació del tot inversemblant.
Però encara hi ha una cosa que em crida més l’atenció: els circuits de carreres. Sembla que cada comunitat ha de tenir el seu propi circuit per a disputar competicions, bé siguin de Fórmula 1 o bé del campionat mundial de motociclisme.
Si fa uns anys només era Montmeló i Jerez de la Frontera (el del Jarama a Madrid ja havia quedat antiquat), després va ser València que, sense haver tingut que construir-lo, se’n va dissenyar un d’urbà per a que poguessin córrer el bòlits del “circ d’Ecclestone”.
Però amb 3 circuits que albergaven competicions de primer nivell, encara n’hi havia poc. Aragó també va fer el seu, inaugurat només fa un any (MotorLand Aragón), i on ja s’han disputat dues proves del campionat mundial de motos.
Quin països, a part d’Espanya, organitzen dues proves de F-1 o del campionat de motociclisme? Se’m fa difícil dir-ho sense consultar-ho prèviament, però molts pocs per no dir cap.  
M’imagino que els seus defensors diran que reporten molts beneficis econòmics, però la despesa que s’ha fet, més el manteniment, trigarà molts d’anys en amortitzar-se, si és que finalment s’acaba fent. S’ha amortitzat el circuit de Jerez, que ja porta diversos anys sense competicions de primer línia?
No em digueu que no vivim al “país de les meravelles”!

dimecres, 26 d’octubre del 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 26-10-2011

Tortosa. Carrer de l'Olivera (barri de Ferreries) La manca d'aparcament justifica que els cotxes aparques sobre les voreres?
I els que tenen mobilitat reduïda i les mares amb els cotxets de nadons, per on han de passar?
El creixement urbà no contempla la solució dels aparcaments i llavors s'han de fer soterrats, la qual cosa resulta més car?
D'això se'n diu manca de previsió.

LA SOLIDARITAT AMB GUIMENO



Andrés (Andreu) Gimeno va ser un jugador professional de tennis (crec que l’únic jugador espanyol) Segurament els joves i no tan joves, no se’n recorden, però abans de crear-se l’ATP havien uns jugadors professionals que jugaven les seves pròpies competicions i els considerats amateurs que jugaven les competicions que sempre hem conegut com els tornejos de Rolad Garros, Wimblelon, Copa Davis, etc. Després de la unificació, de fet, van convertir-se tots en jugadors professionals. Sinó recordo malament, Gimeno, al poc de la unificació, va guanyar el torneig francès.
Durant la seva trajectòria com a jugador i com a comentarista televisiu va guanyar molts més diners que qualsevol de nosaltres. Què n’ha fet d’aquell patrimoni? Ell sabrà...
Evidentment, els seus companys de professió poden fer amb els seus diners el que els hi doni la gana. Si decideixen celebrar un torneu de tennis en homenatge, com el que es va celebrar el passat cap de setmana, per a recaptar fons per a Gimeno, estan amb tot el dret de fer-ho.
Però i la resta dels humans? Aquelles famílies que s’ho passen realment malament i que no poden arribar a finals de mes i necessiten l’ajut dels serveis socials? Són els esportistes i d’altres famosos tan solidaris?
Sóc conscient que alguns esportistes com Messi i Eto’o tenen fundacions per ajudar a nens necessitats, però em sembla que són una minoria.
Altres famosos, com Josep Carreras només va crear una fundació per a la lluita contra la leucèmia després de patir ell mateix la malaltia.
Durant les èpoques de crisi hauríem de mirar tots de ser una mica més solidaris, però sobre tot aquells que no la pateixen. I d’aquest n’hi ha més del que sembla.   

(La foto la publicar ahir a Facebook Francesc Vallès, cap de llista de Tarragona pel PSC a les properes generals del 20-N) 

dimarts, 25 d’octubre del 2011

LA FOTO DEL DIA 25-10-2011



Núvols poc amenaçadors sobre Amposta aquesta mateixa tarda.

RESPOSTA AL PP D'AMPOSTA



Abans que res us convido a llegir el text que m’ha arribat per mig d’un amic i està tal qual, no he canviat ni un punt, ni una coma...

Populars Amposta
Lo sapo s'ha inflat (lo sapo roig) para els que no ho saben li podeu trobar en el seu blog LA VIA AUGUSTA, és el senyor, Joan Ferré Verge, funcionari de l'estat, i fotògraf en el seu temps lliure, doncs fa fotografies, de la bandera espanyola constitucional, que posa algun veí en els dies assenyalats com el 12 d'Octubre,i fent les critiques amb mes sarcasme que es poden llegir,a s...egut regidor del ...PSC a l'Ajuntament de la nostra ciutat d'Amposta dit això comento. Populars Amposta estem en el facebook,i segons sembla, algun company va anvia una sol·licitud de amistat,i se u ha pres malament, té temo de la critica amb educació i constructiva,jo sóc militant del PPC de fa molts anys i sempre m'he relacionat amb tothom, de tots els partits i crec que tinc amics en tots els llocs, les persones no es valoren per la seva raça,religió,o el seu sexe ni posició política, sembla que de vegades els que presumeixen de tolerants,progressistes,pacifistes,ecologistes,i que són els més honests del món, tenen molts perjudicis i temo, a portar comentadior,amb criteri i educació, creo i estic convençut, perquè conec socialistes que són molt més seriosos i savis en els comentaris que el que s'amaga darrere del Sapo Roig, espero que perdi la por i s'atreveixi a comentar els seus grans pensaments, amb persones que no tinguin el mateix pensament polític, una salutació sapet.Ver másMostra'n més...

Sembla ser que els “Populars Amposta” han descobert la sopa d’all.
Imagino que amb aquest text volen fer pública la meva identitat... Com si els meus lectors no sabessin qui sóc.
La Via Augusta la vaig obrir a finals del mes de juliol de 2007, per tant, ja son més de 4 anys, durant els quals he fet més de 2.000 entrades, normalment comentaris polítics, però darrerament també fotos. Només al cap d’un parell de mesos, vaig rebre la invitació de Vinaròs News per a que hi publiqués un article cada quinze dies o sigui, més o menys uns 24 a l’any. Des del primer dia el seu director, Emili Fonollosa em va enllaçar el meu bloc i va posar el meu “careto”.
És veritat que durant un temps hi havia seguidors que no sabien qui s’amagava darrera del “Sapo roig”, però no crec que actualment encara en quedin sense saber-ho. Per cert, si algú no sap d’on ve això de “Sapo roig”, l’explicació és molt fàcil. Els fills de la Galera, i jo ho sóc (igual els Populars Amposta ho ignoren, perquè segurament també ho haurien posat), tenim l’apel·latiu de “sapos” i el de roig, és obvi, no?
Sembla ser que Populars Amposta estan molests amb mi, encara que ells diguin que qui em vaig molestar vaig ser jo per no acceptar-los com amics al Facebook. I tot per una bandera posada a un balcó el dia 12 d’octubre.
Sapigueu Populars Amposta que el 12 d’octubre el celebro no tan com vosaltres, més. I els meus amics, familiars i afins, ho saben bé i no els passa desapercebut. El 12 d’octubre és el meu aniversari, la qual cosa, segur que ignoreu, perquè de no ser així, segurament també ho hauríeu posat.
Per finalitzar sapigueu que és molt fàcil desqualificar a algú amagant-se darrera d’uns genèric o pseudònim, a la qual cosa estic acostumat ja que abans de vosaltres ho van fer “Convergents Amposta”.
Als meus amics (incloc els de Facebook), els trio jo i no puc acceptar gent que passen pel costat meu i no em saluden. És curiós aquest fet.
Qui m’ha enviat el text m’ha dit que el podia llegir al mur de Populars Amposta. A diferència d’ells que segueixen el meu blog, encara que de forma anònima, jo no hi entraré, no sigui que les seves idees m’acabin contaminant.
Salut, camarades, llarga vida a la bona gent i als que no ho sigui, que els bombin!

Podeu llegir les dues entrades (per si algú té curiositat) on, segons Populars Amposta, parlo d’ells i els respon perquè “m’he pres malament” la seva sol·licitud d’amistat. 

http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/10/falses-amistats.html





ECLIPSI D’ESDEVENIMENTS



Dijous i divendres de la setmana passada els mitjans de comunicació i la ciutadania en general van parlar, sobre tot, del comunicat de la banda terrorista ETA on declarava un alto el foc permanent.
Hores abans, però, a una mica més de distància, a Líbia, els guerrillers del CNT (no confondre amb el sindicat àcrata; en aquest cas és el Consell Nacional de Transició libi) capturaven i donaven mort instants després a qui va governar el país amb ma de ferro durant més de quaranta anys Muhamar el Gadaffi.
Qualsevol dels dos esdeveniments era prou significatiu per a que se’n parlés intensament. Però al nostre país, la noticia de l’abandonament de la lluita armada per part de la ETA va eclipsar a la detenció i la mort de Gadaffi.
Una vegada passada l’eufòria dels primers moments, els mitjans de l’extrema dreta espanyola (diguem-ho clar i català, per a què seguir parlant “la dreta extrema”?) volen devaluar el comunicat i, alguns dels seus periodistes més mediàtics, han escrit veritables barbaritats amb la finalitat de desprestigiar l’èxit del govern de Zapatero, tal i com s’explicava aquest matí al programa “Hoy por Hoy” de la Cadena SER que dirigeix i presenta el català Carles Francino.
A Líbia, els fets posteriors també han donat (i donaran) molt que parlar. Les lleis internacionals (la convenció de Ginebra crec que se’n diu) sobre els presoners de guerra, el garanteix un judici just i un tracte humà, cosa que no es va fer ni amb el líder libi ni amb un dels seus fills detingut en la mateixa operació.  
A tots dos els van executar a “sang freda”  moments després de ser detinguts. Al fill, fins i tot se’l veu amb una ampolla d’aigua a la ma i, al cap d’uns instants ja apareix mort.
Tant la ONU com la “oenegé” Amnistia Internacional ja han demanat explicacions als líders del CNT i han dit que se’n obrirà una investigació. Quin serà el resultat? Encara que s’arribi a jutjar als assassins (el de Gadaffi pare està identificat i se’l considera un heroi nacional), passat un temps i quan ja ningú en parli, se’ls alliberarà per a que puguin fer vida normal.
Mentre el CNT ja ha agraït a la OTAN i als diversos països europeus que els han ajudat a enderrocar al dictador la seva gratitud. I com es traduirà aquesta “gratitud”? En suculents contractes per a poder explotar els jaciments de petroli i gas natural.
Potser la finalitat de la guerra era això?  

Escolteu a Iñaqui Gabilondo

dilluns, 24 d’octubre del 2011

LA FOTO DEL DIA 24-10-2011

Fa uns dies van aparèixer per Amposta diversos cartells com aquest. Una vegada més enganxats a llocs on no hi haurien d'estar. Però en aquest cas, quedem-nos amb el lema.

LA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ 2



La dreta mediàtica posa en qüestió el final de la banda terrorista ETA i fins i tot la presenta com "la gran guanyadora". Segons alguns dels seus “portaveus”, com per exemple HermannTertsch a Telemadrid, posen en dubte les intencions de la banda terrorista i diuen que ho han fet per a que el PSOE esgarrapi vots, parlant de “favor al govern de Zapatero”.
En remuntem a l’11 de març de 2004? Sí, el dia dels atemptats de Madrid. Aquell dia van explotar casi de forma simultània 10 bombes a trens de rodalies de la capital d’Espanya. Resultat 191 morts i uns 1.700 ferits. Estàvem a les portes d’uns comicis generals on, previsiblement, el Partit Popular havia de renovar la seva majora, llavors amb Mariano Rajoy al capdavant.
A pesar d’haver-nos posat a una guerra il·legal, com la de l’Iraq, el PP havia de tornar a governar a Espanya. Però aquelles bombes van ser el començament de la seva derrota electoral.
Tot indicava (i en més de 7 anys, ningú ha demostrat el contrari) que l’atemptat el van perpetrar islamistes radicals com a revenja de que Espanya participés en la Guerra, com també atemptarien a Londres mesos després.
Però al PP d’Aznar, Rajoy i Ángel Acebes, un fet com aquest els perjudicava greument (i ells n’eren conscients), per tant, s’havien d’inventar una TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ i dir que els morts els havia produït la banda terrorista ETA. Cap indici ho indicava així, els experts, des del primer moment van apuntar als islamistes, però el PP es va entossudir en afirmar el contrari.
El poble planer es va rebel·lar i va sortir al carrer demanant una rectificació al govern. Una rectificació que mai va arribar. La gran mentida del PP el va portar a perdre les eleccions i donar la victòria als socialistes. Ara temen que pugui passar el mateix.
Per tant, si les enquestes electorals de cara el 20-N no els són favorables (i vull dir amb això que l’avantatge que porten ara respecte al PSOE comença a disminuir sensiblement), faran ús de la TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ 2 i cada cop afirmaran més i més que la banda terrorista ETA va fer el comunicat per a perjudicar-los electoralment i que el comunicat emès el passat dijous no és el final, només una treva temporal.
La qüestió està en que si el poble s’ho acabarà creien o, com fa més de 7 anys acaba barrant el pas a un partit que cada cop està més ancorat cap a la dreta.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

LES FOTOS D'AVUI 23-10-2011. MOTOCROSS A AMPOSTA

Aquest matí s'estaven fent unes probes de motocross al circuit ampostí de la Ferrereta. les fotos estan fetes amb el mòbil. 









APA, A TORNAR-HI!


El dia 13 de setembre, la Diputació de Castelló, va aprovar una resolució instant al govern central a que cedeixi 90 Hm3/any d’aigua de l’Ebre per a les comarques del N de la província.
El dia abans, l’Ajuntament de Tortosa, va aprovar per unanimitat un moció oposant-s’hi i l’Ajuntament d’Amposta ho va fer en el decurs del ple del dia 26 del mateix mes.  
No obstant això, i tal com ja va passar fa 10 anys (aproximadament), a l’hora de la veritat, molt em temo que la unanimitat mostrada per les forces polítiques de tots dos consistoris, acabarà trontollant. Hi ha prou antecedents per a pensar que serà així. Recordo aquell acord que va prendre el Parlament de Catalunya donant suport a la PDE i a les seves reivindicacions i que el mateix conseller en cap (avui President de la Generalitat) Arturo Mas, va aigualir quan encara no havien passat 24 hores en una visita que va fer a l’IDECE (l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) de Tortosa. Aquell dia Mas va entrar a la seu de l’organisme ebrenc  aclamat i va sortir havent d’escoltar crits de traïdor.
Un dels discursos més simplistes és que “l’aigua es perd al mar”. L’aigua de l’Ebre, com la de tots els rius, té les seves funcions des de que neix fins a que arriba la desembocadura.
Em deien no fa gaires dies que “l’Ebre està ferit de mort i que el transvasament cap al Sud és serà un fet que no es podrà aturar” A la primera afirmació hi estic bàsicament d’acord, però no per greus que siguin els seus problemes, cal tirar la tovallola i deixar que el temps vagi fent el seu procés. La malaltia del riu encara no és irreversible. L’aportació necessària de sediments i l’eliminació de les plagues com el musclo zebrat ajudaria a la recuperació no només del riu, sinó també del delta i de tot el seu ecosistema.  
L’aigua dolça del riu, quan arriba a la mar, serveix per a regenerar les badies i aportar el nutrients necessaris per a la pesca i l’aqüicultura.
Aquest estiu vaig tenir el plaer de visitar la badia dels Alfacs (el meus lectors més fidels ja recordareu que us ho vaig explicar) Al “xiringuito” de l’Avi Agustí ens van oferir una degustació de musclos i ostrons. Agustí Bertomeu, el seu propietari, insistia que els ostrons del delta de l’Ebre tenen un gust com no el tenen a cap altre indret. Primer es nota la salabror de la mar i al final la dolçor deguda a l’aigua del riu. També els musclos tenen millor sabor que els gallecs u holandesos. I què dir dels llagostins? És igual que siguin de la Ràpita o de Vinaròs, són els millors del món! Aquests matisos són un valor afegit per als nostres productes i fan que siguin d’una gran qualitat i tinguin una gran acceptació als mercats.  
No vull acabar aquest escrit sense fer unes preguntes: Per a què volen a Castelló l’aigua de l’Ebre? Si fa 10 anys es deia que era per a fer macrourbanitzacions i camps de golfs, ara, amb la crisi tot indica que no hauria de ser així. Per a l’agricultura? Els pagesos es queixen pels preus baixos i la poca rendibilitat de la majoria dels productes agraris. Els conreus d’oliveres i arròs s’haurien d’abandonar si no fos per les subvencions que arriben de la UE per aquests productes. Tal vegada per a portar-la a l’aeroport de Cabanes? És gual, sigui per a que sigui, el cert és que ningú s’oposa davant de l’expectativa de poder disposar d’aigua, encara que al final només uns pocs se’n acabaran beneficiant.
El govern socialista va respondre a la Diputació de Castelló negant a que l’aigua de l’Ebre arribi a Castelló, però no passarà el mateix si a Madrid acaba governant Rajoy. Llavors, com fa 10 anys, caldrà tornar a posar-se la samarreta blava i sortir al carrer per a defensar el riu. Apa, a tornar-hi! 


dissabte, 22 d’octubre del 2011

ELS HUMORISTES ES MOFEN DE MAYOR OREJA



Avui, els humoristes gràfics del diari Público s’han inspirat amb Mayor Oreja.
Com tothom sap, Jaime Mayor Oreja, que va ser ministre amb Aznar, representa a l’ala dreta del PP (amb això està quasi tot dit) i és el dirigent popular que més va criticar la política antiterrorista del govern de Zapatero.
Abans, aquest personatge ja havia estat inspiració d'altres humoristes. 


CARTA AL DIRECTOR



Avui, al menys tres diaris em publiquen la carta que vaig enviar dijous sobre el final d'ETA.

El Punt/Avui.

El Periódico de Catalunya.
Diari de Tarragona

(L'acudit és de FER i el publica "El Punt/Avui")

UNA ALTRA VEGADA CAFÈ PER A TOTS



La decisió de la Unió Europea sobre el corredor ferroviari prioritari, per voler acontentar a tots, pot arribar a no satisfer a ningú. El “cafè per a tots” és una costum massa estesa i pròpia de governs febles a la recerca de les màximes complicitats polítiques.
Ara bé, d’aquí a que tothom estigui conten per la mesura, hi queda molt. La majoria de les vegades, aquestes actituds acaben no agradant ningú.
Ahir, mentre uns es mostraven eufòrics, d’altres eren més prudents. Al programa de TV3 Divendres, que presenta i dirigeix Xavier Coral, un altre Xavier, Sardà, criticava l’actitud d’alguns perquè, “després dels primers 5 minuts d’eufòria, havien passat a una situació de decepció”. El comentari de Sardà em va agradar, denota el caràcter dels catalans, possiblement marcats per la història i els cops de bastó que ens han donat sovint.  
Ahir, el Periódico de Catalunya, titula: “Mediterrani i quatre més”. D’acord, però a l’hora de prioritzar els uns sobre els altres hi ha coses essencials que s’han de tenir en compte. La costa mediterrània espanyola és, de llarg, on es genera més volum de negoci. A més, compta amb els ports d’Algecires, Cartagena, València, Tarragona, Barcelona, etc. Per on entren i surten la major part de les mercaderies que són fruit del negoci entre Espanya i la resta del món, sobre tot, de l’Àfrica, els costaners amb la Mediterrània i Àsia. Només la concepció que té l’estat espanyol sobre els infraestructures, ha privat, històricament, encara un desenvolupament més gran. D’això us en podria parlar durant moltes hores el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB Germà Bel, estrella a la majoria de tertúlies de ràdio i televisió de dimecres passat.  

Però hi ha petits reiets de taifes que pareix que ignoren el que són i el que tenen. Em refereixo al president d’Extremadura que ahir va fer unes declaracions molt dures en contra de José Blanco, el Ministre de Foment. Segons José Antonio Monago el greuge causat a la seva comunitat és irreparable. Ha pensat, per exemple, el president extremeny de millorar les comunicacions amb Portugal. No potser el port de Lisboa una bona alternativa. No sé, dic jo... I ho dic en tots els respectes al poble extremeny, ja que tothom té el dret d’assolir les millors comunicacions possibles. Un exemple molt gràfic, algú que viu a la Pobla de Benifassà pot arribar a pensar que li faran una autovia de 4 carrils per arribar a Vinaròs?
Però en tot aquest procés no ha estat l’únic en tirar cap a casa. Víctor Monrlán, el secretari d’estat d’infraestructures, apostava pel corredor central que hauria de passar per un túnel que s’hauria de fer per travessar els Pirineus. D’on és Morlán? D’Osca i, per tant, el ferrocarril passaria per davant de “casa seva”.