El passat 22 de desembre, tradicionalment, els funcionaris hem cobrat la nòmina del mes de desembre que incloïa la mensualitat més la paga extraordinària.
Per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya no ha estat així. Aquest col·lectiu de treballadors només va cobrar el mes de desembre, sense la paga i menys l’IRPF de la totalitat de la retribució, una il·legalitat que Hisenda no permet, però que sembla que els nostres dirigents van ignorar.
S’ha acusat al govern de Catalunya de manca de previsió. Oriol Pujol, “l’hereuet”, ja va anunciar a començaments d’aquest any que la Generalitat no podria fer front a les nòmines dels seus treballadors. Llavors tothom el va acusar de fer alarmisme: des dels membres del govern sortint fins els seus. D’ençà, el nostre govern ha tingut pràcticament un anys per posar fil a l’agulla i fer la oportuna previsió per a que no passés. Però va passar.
Si repassem els esdeveniments, cal recordar que el govern volia suprimir la paga extraordinària de desembre, la qual cosa em va pensar que ells ja sabien que amb la caixa que tenien no arribarien a final d’any. Però quan se’n van adonar (més que res, pel rebuig dels seus treballadors) que suprimir l’extra no seria possible, van callar fins arribar als fets que tots coneixem.
Quines mesures hauria pogut prendre el nostre govern per a poder pagar l’extra el passat 22?
Primera mesura.- Demanar un préstec a Millet i Montull a canvi de tornar-los a posar davant del Palau de la Música Catalana.
Segona mesura.- Destinar les comissions del 3 % que sembla que s’emportava CiU.
I tercera mesura. Destinar-hi els diners que el pare del President Mas tenia en comptes a Liechtenstein i que ell (Mas) n’era el beneficiari.
Les coses no s’arreglen perquè no es vol.
I per acabar, ho faré amb un “clàssic” d’aquests dies: I les dimissions (o cessaments) per a quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada