dissabte, 30 d’abril de 2011

MÚSICA, LLUM, COLOR I FUM


Ahir, juntament amb la meva dona, varem desplaçar-nos fins a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat per a veure els concerts de M Clan i Loquillo, dintre de la programació de les Festes de Primavera que es feien a la capital del Baix Llobregat.
He de confessar que no sóc un “roquer”, però a la meva dona el Rock & Roll li agrada molt i, sobre tot, en assabentar-se de l’actuació de Loquillo, la idea d’assistir al concert, la va entusiasmar.
En honor a la veritat, cal dir que les entrades vaig obtenir-les gràcies a una promoció que va fer el Periódico de Catalunya per als seus subscriptors.
També he de confessar que no coneixíem M Clan, però el conjunt murcià liderat per Carlos Tarque i Santiago Campillo, van ser un més que dignes “teloners” de la gran estrella de la nit. 
Quan finalment va fer presència a l’escenari Loquillo (José María Sanz Beltrán), amb el seu espectacle per commemorar els 30 anys com a músic, el públic es va entregar totalment al músic. Si fins llavors l’ambient de les 2.500 persones (aproximadament) que gaire bé omplien la Farga ja era extraordinari, quan Loquillo i el seu grup van començar a fer sonar els seus primers acords, es difícil trobar un qualificatiu per descriure l’ambient (magnífic? Més que magnífic!)
A part de Loquillo cal remarcar la gran actuació del guitarra Igor Paskual, però sobre tot la de Jaime Stinus, un veterà músic que es mou com un jovenet de 20 anys!
Loquillo, abans d’acabar l’actuació amb la seva banda, va fer sortir al cantant de M Clan Carlos Tarque i, a aprat de cantar un parell de temes junts, van brindar amb cava a la salut dels assistents.
Bona música, bona posada en escena, amb llum, color, la fum que es fa amb vapor d’aigua, però la nit no podia ser del tot perfecta. També la fum de moltes cigarrets de la gent del públic. Fins i tot Loquillo se’n va fumar al menys 3. I això que estava prohibit fumar dintre del recinte! Li vaig ver notar a una noia que fumava al meu costat que em molestava la fum del tabac que m’arribava fins la cara. Es va disculpar, però això no la va privar d’encendre-se’n d’altres. Vaig pensar que després, els fumadors demanaran respecte, però ells no el tenen cap a les altres persones.  





Mireu els vídeos.

http://youtu.be/eHO4xIMBPRg

dijous, 28 d’abril de 2011

AVUI S’HAN FET LES ELECCIONS SINDICALS A L’AEAT


A tota Espanya, avui s’han fet les eleccions sindicals a l’Agència Estatal d’Administració Tributària. També, evidentment a la província de Tarragona, ja que la circumscripció, com passa amb les generals, autonòmiques i europees, també és provincial.
També cal dir que com la AEAT és un “ens autònom”, les eleccions sindicals es fan a part de la resta d’eleccions de l’Administració General de l’Estat (Tresoreria General de la Seguretat Social, Foment, INEM, INSS, etc.)
Les nostres eleccions generals no tenen res a veure amb les de qualsevol fàbrica, taller u oficina, on hi ha molt poques candidatures. De vegades només una o dues. A la província de Tarragona se n’han presentat ni més ni menys que 7! 
A part dels sindicats més tradicionals (la UGT, CC.OO., i la CGT), se’n presenten uns quans més, alguns d’ells corporativistes.
La USO es presenta sota les sigles SIAT (Sindicat Independent de l’Agència Tributària) A més, la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSI-F), LA GESTHA (Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda) i FEDECA (Federació d’Associacions de Cossos superiors de l’Administració Civil de l’Estat), la federació d’inspectors, per a que tothom m’entengui. 
A Tortosa hi ha hagut, per primer cop, un empat al “primer lloc” entre la UGT i CC.OO. Tradicionalment sempre havia guanyat la UGT, però vistos els resultats dels tècnics (abans la GESTHA treia tants vots com personal hi havia d’aquest cos) quan només ha tingut 3 vots d’un total de 7 tècnics, tot apunta que la resta ha votat CC.OO. No obstant, els resultats del meu sindicat, la UGT, els puc qualificar de satisfactoris.
Segons m’ha informat el nostre cap de llista, un agent tributari de la Delegació de Tarragona, el repartiment de delegat ha estat el següent: GESTHA, 3;  la UGT, CC.OO, CGT-CAT, SIAT-USO, i CSI-F, 2 delegats i CSI-F i FEDECA, 1. Per tant, com es pot veure, molta igualtat.  


LES MUNICIPALS A AMPOSTA. EL "LIP DUB" DEL PSC


Ahir, la majoria dels integrants de la candidatura del PSC d’Amposta, ens varem tornar a reunir al parc dels Xiribecs per a gravar el “lip dub” que promocionarà al nostre candidat Antoni Espanya.
La setmana passada, el mateix dia que es jugava la final de la Copa del Rei, es va fer la primera presa de contacte amb “l’escenari”, així com la “pluja d’idees” sobre el que podíem fer.
Ahir, tots “uniformats” amb la samarreta roja i l’eslògan “atreveix-te!”, finalment ja varem gravar el vídeo. Hores més tard, un altre cop s’havien de veure les cares en Barça i el Madrid, però ningú va mencionar la coincidència, per tant, la meva conclusió és que la gravació del “lib dup” no ha va significar cap malastrugança per al Barça. Esperem que, de cara les municipals, també ens pugui afavorir.
 




  

dimecres, 27 d’abril de 2011

LES ELECCIONS MUNICIPALS. L'HORA D' APARCAR TEMES (per "políticament incorrectes")


Sembla que quan s’arriba a l’època electoral, els polítics paralitzen les seves tasques de govern i es centren quasi que exclusivament en el tema eleccions.  
Això demostra que fan prevaldre els interessos partidistes per sobre de l’interès general dels seus conciutadans. I que consti que parlo de tots els polítics que estan al govern, de qualsevol color i de qualsevol govern (central, autonòmic i local)
Bona mostra d’això que estic dient és “l’ajornament” que ha fet el govern autonòmic per a començar a fer la “retallada2 en la despesa sanitària. Sap que aplicar-la ara seria contraproduent. Ja és polèmica i d’aquí el rebot del personal que treballa a la Sanitat, des dels zeladors fins als metges. Hi ha en joc molts llocs de treball. Després de l’anunci per part del conseller Boi Ruiz que s’ajornaven les retallades, ja han sortit professionals del sector desmentint-lo i dient que les retallades ja havien començat i continuaven. Per tant, tot sembla un anunci de cara a la galeria amb l’únic objectiu de no patir un desgast electoral.  
Segurament que del resultat electoral dependrà molt que s’acabin aplicant o no les mesures. Si guanya CiU (a les municipals és molt més relatiu, però per exemple, pot guanyar a Barcelona) veurà avalada la seva política i la retallada serà molt més fàcil d’aplicar. Al menys per part de l’administració catalana. En cavi, si els partits que estan a l’oposició al Parlament, obtenen uns excel·lents resultats, els seus alcaldes s’hi oposaran més frontalment. No hi ha dubte que serà així.
Un altre tema polèmic del que s’està parlant en els darrers dies (no per això és nou), és el tema de reduir els municipis per tal d’estalviar despeses. Aquesta solució la proposen els assessors i/o experts, però no cal ni dir que és una mesura totalment impopular.
Algú pot pensar que l’Ampolla es torni a integrar al Perelló? O Deltebre, l’Aldea, Camarles i Sant Jaume d’Enveja a Tortosa? O el cas més recent, de només fa uns mesos, la Canonja a Tarragona? A mi em sembla impensable que això es pugui fer sense l’enfrontament dels seus ciutadans, amb l’alcalde i els regidors, amb l’administració pertinent. Encara que siguin del mateix color polític.
En alguns casos s’hauria de retrocedir molts d’anys. Freginals, per exemple, pertanyia a Ulldecona. La creació de Santa Bàrbara (que depenia administrativament de la Galera) va fer que els municipis veïns (la Galera, Godall i Masdenverge) li hagueren de cedir part del terme. I així podríem anar citant d’altres casos.
No seria molt més fàcil i aconsellable mancomunar serveis. Sempre diem que els consells comarcals “no serveixen per a res”. Crec que seria una bona solució: limitar funcions  als ajuntaments més petits, conservant la seva independència política y retenint el més bàsic i essencial i traspassar-les als conselles que serien els òrgans gestors dels serveis mancomunats.


dimarts, 26 d’abril de 2011

EL DARRER PLE DE LA LEGISLATURA DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA

Avui l’Ajuntament d’Amposta ha celebrat el darrer ple ordinari de la legislatura 2007-2011. Tot indica que abans de les eleccions municipals se’n farà un d’extraordinari.
L’únic punt del dia que ha donat alguna cosa de si, ha estat quan “s’ha donat compte de la liquidació de l’exercici pressupostari 2010”.
És un punt que no s’ha de votar, però que, evidentment, els partits de l’oposició poden donar la seva opinió.
Una vegada més, l’equip de govern ha presentat un tancament de pressupost amb superàvit. Aproximadament 1.082.000 euros de superàvit i l’endeutament de l’ens municipal es situa en un 78 %.
Però acte seguir, en la modificació de crèdit número 12 (en ens 4 mesos que portem d’any ja han modificat el pressupost en 12 ocasions!) ja es gasten 769.000 euros del superàvit anunciat.
El portaveu i alcaldable del PSC ha dit que el tancament en benefici de l’exercici anterior és perquè “és fa trampa”, sense voler entrar més en detalls ja que “tots els anys els hi dic el mateix”.
Els pressupostos dels diferents equips de govern de CiU a Amposta es caracteritzen per posar uns ingressos “a la baixa” i unes despeses “a l’alça”. Què vol dir això? Que durant l’any es recapta més del que hi ha pressupostat i, en canvi, les despeses no són tan elevades. La diferència entre el que “entra” i el que “surt” sempre té un saldo positiu.
I què es fa amb aquest saldo? Si hi hagués un guany de veritat, els superàvit es podria dedicar a amortitzar crèdits corrents necessaris per al funcionament de l’administració local. Però com són ficticis, el “benefici” s’utilitza per anar pagant imprevistos i així no cal retocar les partides pressupostàries. Al ple d’avui ja s’ha vist com ràpidament i pràcticament, ja s’ha disposat de la major part del superàvit anunciat.
Evidentment la fórmula no és il·legal (ni molt menys!), però permet a l’equip de govern de presumir que en temps difícils, la bona gestió de l’ajuntament els hi permet tenir “beneficis” i, ja tenen titular per a la Revista Amposta que els permeti lluir-se davant la seva parròquia.    

EL TALL DE DISSABTE DE L’EIX DE L’EBRE


Sobre la 1 del migdia, dissabte passat, sortíem d’Amposta en direcció a Beseit i Vall-de-roures. Després de passar el dia pel Matarranya, un dia on hi va haver una mica de tot, ja eren més de les 10 de la nit quan tornàvem a casa.
Abans d’arribar a la torre de la Carrova, vaig veure unes llums blaves. Tot indicava que es tractava de la policia. La sobtada minoració de la velocitat dels cotxes, ens va fer pensar que alguna cosa passava. Abans d’arribar a la torre d’origen templer, a l’alçada de les obres del viaducte del gas que s’està construint, estava tallat el carril de la dreta (segons els sentit de la nostra marxa) i, a la penombra, em va parèixer veure unes màquines asfaltant.
Diumenge al dematí, a l’anar a comprar el diari, em va dir l’ama de l’establiment que, en tancar al migdia, volien anar cap a Tortosa i es van trobar amb la carretera tallada i es desviava el trànsit per Masdenverge i Santa Bàrbara.
Amb totes aquestes dades vaig suposar que, una part per les obres de canalització i per l’altre per les pluges dels darrers dies,s’havia produït un esllavissament de terres que va afectar a la calçada de la C-12 o l’Eix de l’Ebre.       

dilluns, 25 d’abril de 2011

LA POCA VERGONYA DE RENFE


Aquesta tarda, a l’estació de l’Aldea hi havia un gran nombre d’estudiants i d’altres persones que viatjaven cap a Tarragona, però principalment la seva destinació era Barcelona. El “regional exprés” que havia de sortir d’aquesta estació a les 19:50 ho ha fet amb ½ de retard. I a sobre, estava ple com un ou, fins al punt que els passatges que estaven sobre l’andana havien d’empènyer als qui taponaven la porta per poder pujar. Fins arribar a Barcelona encara s’havia d’aturar a 12 estacions més. Si les condicions de sortida ja són lamentables, en quines condicions arribarà a Barcelona?     

AMPOSTA, UNA GRAN PISTA DE CROS

No sé si està fet expressament de cara a atraure turisme per la Setmana Santa, però el cert és que diversos punts d’Amposta són més propis d’una pista de cros que no d’una ciutat que pretén ser “capital”.
Jo que sóc de la Galera, coneguda entre d’altres coses pel seu barranc, puc afirmar sense equivocar-me que hi ha llocs on és més fàcil circular amb cotxe que no per alguns carrers d’Amposta. L’afirmació pot semblar una mica exagerada, però quan mireu les fotos podreu apreciar que la meva afirmació té fonaments.
Estic segur que els qui no ho vulguin veure així diran que la culpa és de la pluja que ha caigut aquests passats dies. Raó no els en falta. Però, és que no estava previst que plogués? No s’hauria pogut adoptar una solució per a que la pluja no hagués deixat els carrers com han quedat durant tot aquest llarg cap de setmana. Quina impressió s’emportaran els visitants que hagin escollit Amposta com a destinació de les seves vacances?

Comencem per les obres que s’hi fan davant de l’església del Sagrat Cor. Unes obres que tenen per finalitat engrandir la plaça per donar cabuda a molta més gent quan hi hagin bodes o enterraments. Unes obres que porten realitzant-se quasi dos mesos. No haurien pogut quedar enllestides per aquests dies de misses i processons?
Al carrer Innocenci Soriano Montagut  hi ha 3 punts on el quitrà està pràcticament desaparegut i sobresurt la capa de còdols que s’hi posa per a reforçar el ferm: els encreuaments amb els carrers Agustina d’Aragó, Verge del Pilar i Santa Teresa.  I no es tracta d'un carrer qualsevol, sinó que forma part de la xarxa bàsica local.

La plaça de la Pau, molt prop del riu, tampoc no es deslliura d’un ferm desastrós. Quan hi passarem ahir pel matí, la meva dona em va tenir que avisar d’una tanca que hi tenia al davant al voler esquivar el mal estat del ferm.
Aquesta és l’Amposta que volem? Si més no, és la que tenim!     







diumenge, 24 d’abril de 2011

ELS MILLORS ACUDITS GRÀFICS DE PASQUA

 De Manel Fondevila, a Público
 De Vergara, a Público
 De Ferreres, al Periódico de Catalunya
 De Alfons López, a Público
De Alfons López, a Público

JESÚS ÁVILA GRANADOS A VALL-DE-ROURES


De les tres vegades que he anat a escoltar a l’amic Jesús Ávila Granados (les dues anteriors a Tortosa i Gandesa), la d’ahir a Vall-de-roures, va ser la que menys els vaig sentir.
“L’excusa” de la presència de l’escriptor a la capital del Matarranya, a part de signar llibres a la llibreria Serret (d’Octavi Serret), era la presentació del seu llibre “Templaris a les Terres de l’Ebre”. Però a l’hora de la veritat va ser una conferència “triple”.
Una representant de l’Hotel El Castell va ser la que va presentar a l’amic de l’escriptor i també bon amic meu Joan Panisello, el mestre ceramista de Jesús. Era el tercer cop que ens veiem en pocs dies, sempre coincidint amb algun acte. 

Panisello va explicar als assistents la seva obra, les seves tècniques, les exposicions, els premis que ha rebut al llarg de la seva dilatada trajectòria professional.
Després va intervenir Jesús Ávila i va explicar com quasi que la casualitat el va portar al Matarranya, una comarca desconeguda per a ell només fa uns quants anys. En va explicar dels llocs “sagrats” dels nostres avantpassats i de com la Inquisició es va acarnissar amb els seus habitants i d’aquí les presons que es troben a diferents pobles de la comarca como a la Fresneda, Ráfales, Fuentespalda, Pena-roja de Tastavins, a la pròpia Vall-de-roures, etc.

En un moment donat, Jesús li va passar “el testimoni” a Miguel Giribets, un arqueòleg aficionat gran coneixedor de la comarca i de la resta de la província de Terol.
Miguel ens va parlar de l’ermita de Santa Bàrbara de la Freixneda, confluència d’una gran quantitat d’ermites, totes elles alineades, de la porta solar de Oliete, la "roca Caballera" de Calaceit, el racó de Febrer, etc.
Sense cap mena de dubte una molt interessant xerrada. Una vegada més, Jesús Ávila no va defraudar als qui, arribats de pobles llunyans, com per exemple Mas de las Matas, van acudir a escoltar-lo. 

Si voleu saber més del tema:

-Preíberos en el Bajo Aragón.


-La ruta de las cárceles


-La roca Caballera.

      

divendres, 22 d’abril de 2011

GERMÀ BEL PRESENTA EL SEU DARRER LLIBRE: “ESPANYA CAPITAL MADRID”



Després de preparar el darrer ple ordinari de la legislatura que tindrà lloc el proper dimarts a les 10 del matí i d’haver tingut amb la resta de membres de la candidatura del PSC el primer contacte de cara a la gravació d’un “lid dub”, la tarda es va acabar amb la presentació per part del catedràtic en Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, el casero Germà Bel, del seu darrer llibre “Espanya capital París”.
Com és habitual amb Germà, la seva exposició va ser amena i entenedora, pròpia d’algú que té molta experiència en aquests tipus d’actes.
“Espanya capital París”, un llibre editat per la Campana i que té un preu de 19 euros. Germà explica el perquè del traçat radial de les comunicacions espanyoles, des del seu origen, ja en temps de Felip V, el primer rei borbó, el qual, va copia literalment la legislació que va promulgar el seu avi, el rei de França Lluís XIV.
La portada del llibre és, de per si, una mostra gràfica del seu contingut. En una espècie de laberint, tots els seus camins porten cap al quilòmetre “0” que, en el cas d’Espanya és Madrid.


Després de l’exposició hi va haver un col·loqui on diversos assistents van fer-li preguntes al ponent relacionades, evidentment, amb el tema i, com no, l'habitual dedicatòria de llibres per aquells que així li van demanar. 
Cal dir que jo vaig conèixer a Germà quan encara era un jovenet de poc més de 20 anys. Era un acte de les Joventuts Socialistes de Catalunya a Amposta i van convidar-me. En aquell acte, entre d'altres, estaven Míriam Galindo i Ricardo Fernández, a qui ja coneixia de ben petit quan encara anava a escola a Ulldecona i amb qui m'havia trobat diverses vegades. Tots dos estaven a l'acte de dimarts. Germà va arribar a ser secretari d'organització de la JSC quan n'era el primer secretari el malaguanyat Xavier Soto, que va ser el diputat més jove d'Espanya en la seva època.  
Puc dir a manera d'anècdota que, també a Amposta, arran d'una assemblea de militants del partit, que jo vaig ser el primer en proposar a Germà per a que anés a una llista al Congrés. En aquell moment ell ho va refusar. 






dijous, 21 d’abril de 2011

GALA DE L’ESPORT AMPOSTÍ 2011


El passat dimarts, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala Sant Jean de la Ruelle de la seu de l’Ajuntament d’Amposta, ens reunirem els membres de la comissió d’esports per a escollir els guanyadors de la “Gala de l’Esport ampostí 2011” en les diferents categories.
Els guanyadors d’aquest anys són els següents:

Millor esportista escolar individual infantil:
Aaron Ventura Maigí

Millor esportista escolar femení individual:
Maria Lázaro Zapata

Millor equip escolar masculí:
Club Handbol Amposta

Millor equip escolar femení:
Club Bàsquet Amposta

 Millor esportista de base federat masculí:
Cristian Ravar (Atletisme)

Millor esportista de base federat femení:
Judit Castells Pagà (Atletisme)

Millor esportista promesa masculí:
Miquel Sospedra Fernández (Rem)

Millor esportista promesa femení:
Laia Uliaque Garcia (Handbol)

Millor esportista absolut individual masculí:
Francesc Franch Bonet (Rem)

Millor equip de competició masculí d’esports col·lectius:
Club Esportiu Àngels Amposta Futbol Sala

Millor equip femení de competició d’esports col·lectius:
Club Handbol Amposta

Millor entrenador/a:
Pau Cecilia Gallego (Unió Atlètica Montsià)

Millor entitat esportiva:
Club Handbol Amposta

Reconeixement tasca directiva:
Josep Lluís Arasa Fumadó (hoquei patins)

Reconeixement treball de base entitat esportiva:
Escola Futbol Sala (AEFSM Amposta)

Reconeixement tasca educativa vers l’esport:
Escola Mestre Agustí Barberà

Reconeixement a una tasca d’esforç col·lectiu –organitzacions-
Sala Esgrima

Reconeixement especial gesta esportiva:
Club Handbol Amposta

Reconeixement trajectòria esportiva:
Andrea Morales Ardit (Twirling)

Reconeixement espònsor:
Talleres JOPESA (Club Handbol Amposta i Club Bàsquet Amposta)

Reconeixement difusió de l’esport.
Joaquim Roda

La gala i el lliurament dels premis tindrà lloc el dia 5 de maig a partir de les 9 de la nit a l'auditori de Fira Amposta. 

QUÈ FEIEN AHIR ELS INTEGRANTS DE LA CANDIDADURA DEL PSC D'AMPOSTA AL PARC DELS XIRIBECS?



Ahir per la tarda, la pràctica totalitat de la candidatura del PSC encapçalada pel seu alcaldable Antoni Espanya, es van reunir al parc dels Xiribecs… Amb quina finalitat?
Com podeu veure a les diferents fotos no es tractava d’una simple reunió informal. Els membres de la formació socialista escoltaven amb atenció, però també donaven idees. Sobre què?
Potser si us dic que entre el grup hi havia un professional de la imatge, ja us en podreu fer una idea molt més aproximada del motiu de la congregació.
Avui, tot els que us diré, és que, de cara la campanya electoral, la llista del PSC  vol gravar un “vídeo promocional” i ahir va ser la primera presa de contacte i “pluja d’idees” de com es rodarà i quina serà la participació de cada un dels integrants.
Poc a poc us en aniré donant més detalls.