dimecres, 31 d’agost de 2011

AVUI, 31 D’AGOST


Dos són els conceptes que, no només avui, sinó que des de fa diversos dies, aclaparen la majoria de capçaleres informatives: la reforma constitucional i l’RMI (abans PIRMI)
Es feia difícil pensar que la Constitució es pogués canviar. Només fa unes setmanes semblava intocable, ja que només un acord on hi foren presents els dos principals grups polítics estatals, podia introduir canvis a la nostra Carta Magna. I ves per on, ha estat possible. Una idea llançada pel president espanyol Rodríguez Zapatero els ha semblat bé als populars i farà possible la reforma. No cal ser molt llest per a pensar que si els “peperos” hi estan d’acord és perquè la modificació, d’esquerres en deu de tenir més aviat poc.
Aquest matí, quan me’n anava cap a Tortosa, una mica més tard que de costum, ja que, des d’ahir fem horari de festes majors, he pogut escoltar un debat sobre el tema. Els contertulians estaven pràcticament a favor en tot. I això sona una mica estrany, perquè qualsevol tema de debat sempre tindrà defensor i detractors. N’hi havia una que afirmava haver estar d’acord amb el moviment 15-M o dels indignats i, en canvi, considerava necessària la reforma i deia que el moviment, ara, s’equivocava.
Una de les coses que han dit m’ha fet certa gràcia. Parlaven dels economistes i del “grup” que defensa la modificació ja que creu que “és necessària”. Llavors han dit que qualsevol que vulgui fer una reforma econòmica, buscarà sempre economistes que l’avalen, ja que al haver-hi tantes teories econòmiques, de ben segur que trobaran sempre qui hi estigui a favor. Ja ho havia dit d’altres vegades, cert?
L’altre concepte és l’RMI. Per a la majoria de ciutadans és un concepte nou i del que mai n’havien sentit a parlar. Millor per ells, ja que vol dir que en tenien cap necessitat de cobrar-lo. Jo només fa uns mesos que sé, més o menys el que era el PIRMI. Em van trucar des de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament d’Amposta i em van dir que a un ciutadà sé li havia denegat una beca de les que atorguen els consell comarcals. Llavors em van explicar que l’individu en qüestió cobrava el PIRMI i que els hi semblava estrany que li haguessin denegat l’ajut. Són coses que de vegades passen i, en la mesura que és possible, intentem solucionar-ho.
Avui el diari parlava de que el govern català endurirà les mesures per a tenir dret al cobrament d’aquesta “renda mínima d’inserció”. Jo trobo molt bé que puguin perseguir un hipotètic frau, que de ben segur que el hi ha, però també trobo que d’endurir les mesures, portaran a determinades famílies fins la marginalitat social.
Què passa amb els rics? Perquè no surten demanant que se’ls hi apugen els impostos com han fet a França, Itàlia i fins i tot als Estats Units? Perquè es va suprimir l’Impost de Successions i Transmissions (si no del tot, quasi) Perquè es va suprimir fa dos anys l’Impost sobre el Patrimoni només fa dos anys, quan la crisi ja es veia venir? Amb el que es recaptaria per aquests conceptes es podria destinar a ajudar als més desvalguts. De fet, grups d’esquerra del parlament de Catalunya ja ho van dir fa temps.
I després de tot això, encara hi ha qui diu que no s’apliquen polítiques neoliberals?    

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 31-08-2011

Sempre he dit que els fumadors, a part de causar-nos perjudicis als qui no fumem, són més bruts que els qui no fumem.
A la foto s'hi pot veure un bon grapat de burilles de cigarret, segurament provinents de la neteja del cendrer d'algun cotxe.
L'amo del cotxe el tindrà molt net, però ell és un porc.

dimarts, 30 d’agost de 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-08-2011

Pel que sembla algú ha canviat les cadires del menjador i ignora que hi ha una cosa que es diu DEIXALLERIA on es poden portar tota mena de coses i que cal fer-ho quan no es poden deixar als contenidors.

LA FOTO DEL DIA 30-08-2011


L'he fet sobre 2/4 de 3 de la tarda. El cotxe, amb un suposat matrimoni jubilat, ha aparcat davant de casa meva i, de sobte, han obert les finestres i s'han posat còmodes (fixeu-vos amb els peus, braços i caps) Fins i tot la senyora ha obert la finestra del darrere per a poder treure el braç. Segur que esperaven alguna cosa, però per l'hora que era, no encerto a endevinar què. Potser que obrissin el Club de Jubilats Sant Jordi de Catalunya Caixa, que està al costat mateix. Però de ben segur que no obren fins les 4!

AVUI 30, D’AGOST. CONSCIENTES I INCONSCIENTES


Començaré pels inconscients o imprudents. Ahir per la tarda, en arribar a Amposta, surto de la C-12 quan arribo al bucle de Tosses. De sobte, mentre estava girant, veig un cotxe que creuava la carretera i venia per la meva esquerra. Al principi no vaig saber que estava passant. Després de recompondre les meves idees, vaig deduir que va creuar la carretera sense haver de passar pel pas inferior que es va construir fa uns anys.
Aquesta cruïlla era molt perillosa. Fins i tot, abans de fer les obres de condicionament, hi van haver morts. Encara recordo que es va col·locar una pancarta al terraplè reclamant obres de millora per evitar-ne els accidents. No obstant això n’hi ha qui deu de trobar molt molest tenir que passar per baix i prefereix creuar la carretera con “s’havia fet tota la vida”. Algú a qui no li importa fer una greu infracció i posar vides en perill: la seva i la dels altres. Quan més hi penso, més segur n’estic que aquell cotxe hi deu de passar sovint per la cruïlla de Tosses.  
En canvi, qui és conscient del que es fa és el Barça de Guardiola. Anit tenia un repte important: guanyar i convèncer a l’afició. I ho va fer en escreix. Pitxi Alonso, el comentarista esportiu de TV3, va dir al final de partit que el d’ahir, segurament seria el “millor partit que jugaria el Barça aquesta temporada” (!) També estaven d’acord que va ser un dels millors partits que ha jugat el Barça sota les ordres deGuardiola... I n’ha jugat bé uns quants!!
Pel que vaig veure i vaig escoltar, la tàctica del Barça d’ahir va ser una novetat. Ja no perquè van jugar amb 3 defenses (dels quals només un, Abidal, es podria considerar defensa), sinó perquè van jugar sense una davantera clara. Per davant dels 3 defenses hi havia 7 homes que, en qualsevol moment, podien jugar per la dreta, l’esquerra o el centre, indiferentment. La mobilitat dels jugadors del Barça era tan gran que portaven de cap als seus rivals del Vila-real. Al final van ser 5 gols (un menys que el Madrid la nit abans), però contra un rival que, a priori, és molt més fort. Mentre el Madrid en feia 6 al camp del Saragossa, un equip que l’any passat va estar a punt de baixar a segona i que aquest any també és un dels candidats en perdre la categoria, el Barça jugava contra un equip de “Champions League” i que, segurament, quedarà entre els 4 primers de la lliga.
Penso que aquest any més que mai, la diferència entre el Barça i el Madrid i la resta, s’incrementarà encara més. Pronostico que al final del campionat, al menys un dels dos (i espero que sigui el Barça), passarà dels 100 punts, el que seria un rècord històric.
Ahir el Barça va jugar, d’entrada, sense Alves (defensa internacional pel Brasil), sense Piqué i Puyol (els defenses titulars de la selecció espanyola campiona d’Europa i del Món), sense Xavi (el segon millor jugador del Món i d’Europa) i sense Villa, titular de la selecció espanyola i el fitxatge estrella de la temporada passada. Però amb Valdés, que sense tenir feina, quan va haver d’intervenir, ho va fer-ho a la perfecció, amb Mascherano i Busquets de defenses. Amb Keita (que no se’n vol anar del Barça perquè pensa que on estarà millor que aquí i que els diners no ho són tot), amb Iniesta que m’imagino que aquest any tindrà molt més protagonisme que Xavi, amb Cesc que porta 3 gols amb 3 partits amb el Barça, amb Thiago, que sense considerar-se un fitxatge, ha estat la tercera incorporació important de al temporada, Amb Alexis Sánchez que després de no tenir protagonisme en els darrers partits, Guardiola el va posar de titular i es va estrenar amb 1 gol.
I Messi i Pedro amb la seva línia. Messi va tornar a marcar dos gols i el que és més important, jugant per a l’equip, com prova l’assistència que li va fer a Cesc i no com d’altres que marquen molts de gols però l’equip ha de jugar per a ells i, a sobre, desapareixen als partits claus.
Anit Guardiola i el Barça van tenir la capacitat de reinventar-se. La nova tàctica serà difícil de ser contrarestada pels seus rivals que, només jugant al límit del reglament els podran aturar.
Si anit, sense Puyol, Piqué, Alves, Adriano, Xavi i Villa (els dos últims només van jugar una estona a la segona part), van ser capaços de fer el que van fer, què pot passar quan hi siguin tots? Crec que aquest Barça encara ens donarà alegries per una bona temporada més.   

dilluns, 29 d’agost de 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-08-2011


Qui pot deixar una caixa de dimensions considerables al mig del carrer?










AVUI, 29 D’AGOST


Finalment aquest cap de setmana hi va haver futbol. La vaga de jugadors de 1ª i 2ª divisió es va acabar, però va sorgir una nova polèmica: el cànon que es vol cobrar a les ràdios per retransmetre els partits. Estaria bé que la Lliga “baixés del burro” i permetés les retransmissions radiofòniques dels partits de futbol. Amb aquesta mesura igual es vol fomentar l’abonament als canals de pagament de les plataformes digitals. Fins ara les retransmissions per la ràdio eren un substitut ligth, però que et permetien mantenir-te informat del decurs del partit que es donava per l’emissora escollida, així com també sobre els altres partits menys transcendents (o no) que s’estaven jugant simultàniament.
Dels resultats d’ahir cal destacar la victòria del Madrid al camp del Saragossa. El 0-6 final és un resultat contundent que, segurament, indica la diferència que hi ha ara per ara entre tots dos equips. Després de la victòria contundent, aquest matí la SER ja parlava que el Madrid era el líder de la lliga... La setmana passada després de la primera jornada a segona B, també van dir que el Reus estava en posició de “play off”. No és cap mentida, evidentment, però ami personalment em fa gràcia que es digui això a aquestes alçades quan encara queda, com aquell que diu, tota la lliga per jugar.
Avui el Barça juga amb el Vila-real, un equip, a priori, amb molt més potencials que el Saragossa, per això mentre l’equip de la Plana jugarà la Champions, els manyos van passar moltes dificultats abans de salvar-se de baixar a la categoria de plata.
El que sembla clar és que la lliga tornarà a ser un frec a frec entre el Barça i el Madrid. El potencial de tots dos equips ha crescut respecte a la resta. Només cal mirar el que s’ha invertit en fitxatges, el pressupost que tenen, etc. i comparar.  I és que mentre els dos equips grans aconsegueixen molta més recaptació via drets televisius, gràcies, sobre tot, a que arriben més lluny a les competicions europees, els altres no tenen ni la més mínima oportunitat d’aspirar-hi. Només el Màlaga, via xeic àrab ha pogut competir amb els dos grans en quan a la quantitat invertida en fitxar jugadors. No obstant això, encarà estarà molt lluny del nivell dels Barça i Madrid, ja que aquests tenen unes plantilles molt consolidades que només necessiten uns pocs retocs cada any per a cobrir algunes mancances. La solució dels equips modestos passa per potenciar les seves pedreres, tal i com fan, per exemple l’Espanyol i el Vila-real, a part del Barça evidentment.
Avui a la portada del Periódico es parla de la “Guia ‘mangui’ de Barcelona” i a les pàgines interiors hi poden trobar un mapa on es detallen les zones i els tipus de delictes que s’hi cometen. Molts d’aquests delectes es porten a terme sobre els turistes estrangers que visiten la capital catalana. El motiu no és altre que, de vegades, resulta més car acudir al judici quan aquest té lloc que no la quantitat robada i, per tant, els lladres solen sortir-ne immunes o molt ben parats. Trobo encertat que s’avisi d’aquests tipus de furts, atracaments, robatoris, etc. Ara fa dos anys, quan vaig estar a París, recordo que a diversos indrets com el Metro o la torre Eiffel s’avisava de possibles actuacions de carteristes. No estaria de més prendre mesures similars a Barcelona. Per cert, un dels delictes que darrerament està en augment, és el robatori de cadenes d’or, sobre tot a persones grans, utilitzant l’estrebada, amb el consegüent dany físic que això pot suposar. 

diumenge, 28 d’agost de 2011

AVUI 28 D’AGOST. CONSTITUCIÓ, ULLDECONA, ORIOL ROMEU



Abans que res una rectificació. Ahir vaig dir que el Sabadell havia de jugar a Osca (Huesca) i era a l’inrevés, era el club pirenaic qui havia de jugar a una de les capitals del Vallès Occidental.
Dit això, us comento que avui el diari Público ha publicat (i valgui la redundància) un extens reportatge sobre la Constitució Espanyola. Gran part de la portada l’ocupava l’edició que es va fer per als ciutadans l’any 1978 i a sota el títol: “Las reformas que sí son necesarias”. A la reproducció de l’exemplar i com si s’hagués incorporat amb bolígraf roig s’hi pot llegir: Igualdad en la sucesión de la corona; Forma de Estado; El Papel del Senado; Un sistema electoral más justo y El reparto de competencias”. Sense comprendre prou bé a que es refereix el darrer, m’imagino que ha de quedar més clar quines són les competències de cada poder i també de les autonomies, penso que tots els punts són interessants i que caldria debatre’ls en profunditat i fer les reformes que calgui. No obstant això, el primer punt més prou indiferent, però avui per avui Espanya és una monarquia parlamentària i per tant, aquesta reforma també s’hauria de fer retocant la constitució. 

Avui s’acabaven les festes d’Ulldecona. Unes festes que han començat més aviat que mai i, per tant, també s’han acabat abans del que era normal. Penseu que les festes d’Ulldecona s’havien fet, tradicionalment, sobre el 8 de setembre, commemoració de la seva patrona la Mare de Déu de la Pietat. Els nostres amics ens havien convidat a una paella feta a la barbacoa que van estrenar a principis d’any. Sa filla Núria, que és dissenyadora, va idear un protector de la paret amb motius molt adients.
Més tard hem anat a veure les carrosses. Res de l’altre món... O sigui fluixetes. Segons m’ha explicat el meu amic, des de l’ajuntament faldut s’exigeix a les entitats que presenten pubilla que confeccionen una carrossa. I es clar, cap entitat s’esforça molt a l’hora de fer-la. Possiblement si fos voluntari i es premiés el treball i l’originalitat, “otro gallo cantaria”.
Entre el públic, un faldut d’excepció i que ha estat notícia aquestes darreres setmanes. Podria tractar-se d’Adam Raga, però no. Com suposo que ja heu llegit el títol, ja sabeu de qui es tractava: d’Oriol Romeu, el flamant número 6 del Chelsea. A la foto hi voreu una part del cartell que indica el col·legi i l’institut, per tant, la foto està feta, inequívocament a Ulldecona. L'institut  es diu Sales i Ferré, els mateixos cognoms que l’atleta galerenc Llorenç Sales. I el col·legi porta per nom Ramon i Cajal. Que consti que quan es va inaugurar l'institut l’any 1968 portava per nom Ramon Forcadell, el nom de l’alcalde de l’època i promotor del centre educatiu. 

Per acabar només una pinzellada per a opinar sobre les prohibides retransmissions radiofòniques dels partits de futbol. Penso que la Lliga hauria de rectificar. Les retransmissions “futboleres” és una de les essències del futbol. Des de fa dècades que ha estat així. Us imagineu una tarda sense Puyal? Suposo que sense Carrusel Deportivo, sí, ja que m’imagino que avui s’ha degut de fer el que s’ha pogut. Jo no he pogut escoltar res. Però com el Barça juga demà, encara s’ha de retransmetre, si finalment es fa. Així que puc parlar en futur.
És una vergonya que després dels milions que mou el futbol, encara vulgui treure’n uns quants més a costa del cànon de les ràdios. Senzillament, una vergonya!!  

LES FESTES MAJORS DE 2011


Les festes majors d’Amposta de 2011 ja són historia. Arriba l’hora de fer balanç.
El primer que cal dir és que les retallades s’han notat força. A la baixa qualitat (en general) de les orquestres que han actuat, cal sumar-hi la supressió d’alguns dels actes tradicionals com eren la nit del teatre i el concurs de retalladors de vaquetes. La supressió de l’obra de teatre “tanca el cercle” d’una temporada sense gaudir-ne, ja que també s’havia suspès el cicle de teatre i dansa que es feia des de l’hivern fins a finals de la primavera. Una llàstima que l’Ajuntament d’Amposta tracti així a la cultura!
Curiosament, les festes ja van començar amb polèmica. La davallada de públic al ball, degut a dos factors importants (per una part la pèrdua successiva de qualitat de els orquestres –com ja he apuntat- i per l’altra la poca afluència de joves, relleu natural de la gent gran que sempre ha estat el públic més incondicional a aquest tipus d’espectacles) va fer que, aquest any, des de la Regidoria de Cultura i Festes es proposés un canvi d’ubicació del recinte: de la pista que hi ha al costat del pavelló de fires (on es venia fent des de fa aproximadament vint-i-cinc anys) es va traslladar al pàrquing de les antigues piscines, vora l’Ebre. El nou emplaçament és molt més reduït que l’anterior i, per tant, té l’avantatge de veure’s més ple amb la mateixa quantitat de gent. Una altra novetat respecte al ball és que l’entrada era gratuïta i només calia pagar l’abonament de la taula i les cadires. Per cert, dues propostes que el PSC feia anys que venia reclamant. Aquest canvi d’emplaçament, el fa fer servir el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) per a difondre el rumor de que el trasllat era degut a que l’Ajuntament havia cedit les instal·lacions firals als musulmans durant el mes del Ramadà. Com no podia ser d’una altra manera, aquest missatge va calar en la població i ràpidament va escampar-se com la pólvora. A part, el regidor que té aquest partit a Amposta, va repartir per la ciutat unes pamflets on no deia exactament això, però si que explicava “la cessió de les instal·lacions a la comunitat musulmana per a la pràctica del culte”. Tampoc els veïns de la zona veien amb bons ulls el nou emplaçament i ja parlaven de molèsties: des del moment de muntar els escenaris, passant pel moment de les actuacions, al de replegar tots els equips i, finalment la neteja del recinte per part del personal i màquines de la brigada municipal. Tot això suposava que la major part del dia tindrien sorolls i molèsties que repercutirien en el son de la gent de la zona.
La darrera vegada que es va canviar la ubicació des del camp de futbol al recinte firal, també es va traslladar “la fira” (tómboles, casetes de tir, cavallets, muntanyes russes, xiringuitos, etc.) des de la plaça de la Pau a un lloc proper al recinte de ball. En aquell temps, el canvi, tampoc va ser ben acceptat i els firaires van boicotejar les festes i, el primer any,  només hi va haver una atracció. Poc a poc tot va anar recobrant la normalitat, encara que hi va haver atraccions que mai més van retornar a Amposta.
Ara, el trasllat del ball no ha implicat el trasllat de la fira, però és força lògic que les dues coses (que juntament amb d’altres activitats com les esportives que també es duen a terme per aquell indret) són complementàries durant els festes majors i és millor tenir-les totes concentrades a un determinat lloc i no en diversos llocs de la localitat. Certament, el canvi d’ubicació del ball, també ha acabat repercutint negativament amb “la fira” que, aquest any, s’ha vist reduïda considerablement respecte als anys anteriors.
Un dels actes més tradicionals del programa de festes és el concurs de vestits de paper. Diverses modistes ampostines, any rere any, competeixen amb d’altres de fora, en quatre categories: moda infantil, actual, d’època i fantasia. La desfilada de les maniquís (i també d’algun nen) té una duració prou llarga. Però la desfilada és només la part que veu el públic. Moltes hores abans, tots els participants, han hagut de fer tota mena de preparatius, alguns d’ells davant el membres del jurat per a verificar les estrictes normes de confecció dels vestits imposades per les bases el concurs. Les reduïdes instal·lacions d’aquest any, unit a les altes temperatures, són les causes més provables de que tres maniquís es desmaiessin, creant moments de nervis i confusió. A diferència d’altres anys on es podien utilitzar les naus del pavelló firal, aquest any només es van posar a disposició dels participants, modistes i jurat unes petites carpes sense cap tipus més de protecció contra la sufocant calor d’aquell dia.
Caldrà esperar fins l’any vinent per veure si el canvi d’emplaçament del recinte de festes ha estat positiu o bé cal retornar al lloc habitual dels darrers anys i reduir, simplement, l’espai destinat per al ball.
 


dissabte, 27 d’agost de 2011

AVUI, 27 D’AGOST. L’RMI, L’RM I EL BARÇA



Avui és un d’aquells dies on hi ha tema de que tractar. Millor dit, “temes”, ja que els diaris venen plens de notícies interessants i que caldria, llegir-les i, al menys, durant una estona, medita-les.
La RMI (abans PIRMI) és un subsidi que, a Catalunya, cobren unes 35.000 persones amb greu perill de marginació social. La Renda Mínima d’Inserció (què és el que volen dir les sigles) és de 423 euros per beneficiari i mes. Ahir els consellers de la Generalitat Mena (Empresa i Ocupació) i Cleries (Benestar i Família) van comparèixer al Parlament per a donar explicacions sobre la gestió que se’n ha fet el darrer mes sobre aquest subsidi. Mena (sembla ser que molt més “tocat” que l’altre) va donar un gir al que havia dit fins ara (voler descobrir els cobraments fraudulents) i, segons ell, s’ha pagat amb xec en lloc de transferència com venia set habitual, per actualitzar la base de dades.
Al contrari del que vaig fer amb Felip “Fuig”, des d’aquí, no demanaré la dimissió de cap dels consellers, inclosos, com ja sabeu, per obra i gràcia d’Arturo Mas, entre “els millors”. La meva animadversió pel conseller Puig em ve des de fa molts d’anys i no per les seves actuacions al front dels Mossos d’Esquadra.
Anit, a l’estadi Lluís II de Mònaco, l’RM, o sigui, el Reial Madrid, no jugava però hi va ser present. Diversos càntics dels aficionats culers el van “recordar”, fins que Guardiola va demanar-los que no ho fessin i van callar. Però si l’RM estava present “a la grada”, el Barça hi era al terreny de joc. El 2 a 0 final contra el Porto li donava el segon títol oficial de la temporada. Cesc, arribar i moldre. Dos partits, dos títols i de la resta no cal ni parlar-ne. Les estadístiques ja les han donat sobradament la majoria de mitjans de comunicació. Una vegada més, un reconeixement al joc del Barça, al comportament com equip i també para alguna de les individualitats, com la de Messi que va camí  de batre quasi tots els rècords del món del futbol. Per contra, n’hi ha “d’altres” que s’han de conformar en ser els màxims golejadors quan ja tenen la lliga perduda i testimonis d’excepció a l’hora de lliurar els trofeus a l’equip i als jugadors. O això o se’n van al vestidor per no veure-ho. “Caballero del honor...”.
Després de dues jornades de vaga, avui comença oficialment la temporada “futbolera” 2011-2012. A segona divisió el recent pujat Sabadell vista el camp del “Huesca”. L’any passat, Raül Agné, l’entrenador del Girona nascut al poble de Mequinensa (la Franja) va abandonar per voluntat pròpia la roda de premsa post-partit per ser recriminat per respondre en català les preguntes que li van fer els periodistes catalans que segueixen el Girona. Passarà avui el mateix?
Torno a l’RMI. Si els responsables de la Generalitat sospiten que hi ha frau en el cobrament de l’ajut, haurien d’aportar-ne proves. Llegia l’altre dia que la seva actitud demostra no fiar-se’n d’aquelles persones que en fan les valoracions i els seguiments, es a dir, els treballadors i treballadores socials. Els dirigents pequen sovint de no conèixer la realitat del “dia a dia”. Estan en una mena (coincideix amb el cognom d’un dels consellers) de bombolla suspesos a l’aire sense preocupar-se de la vida mundana. Així ens va.
Fa temps que no us conto cap acudit. Avui ho faré. Diu que hi havia un director general d’una administració pública que, com no tenia res que fer (cosa que li passava sovint), va cridar a la secretaria per a que avisés al subdirector general amb qui volia compartir un tema que li donava voles pel cap. Una vegada el sotsdirector general va arribar al despatx del director general, li va dir que s’assegués i li va fer una pregunta: “Tu què trobes... Quan faig l’amor amb la meva dona, ho faig per amor o per feina?”. El sotsdirector general, estupefacte per la pregunta, li va dir que li donés 24 hores per esbrinar-ho i li faria un informe. Ràpidament, els sotsdirector general (que tenia quasi “tant” de treball com el seu cap, va fer cridar al cap de departament i li va pregunta: “Tu que trobes, quan el director general fa l’amor amb la seva dona, ho fa per amor o per feina?”. El cap del departament, sense saber que respondre, li va demanar temps per a esbrinar-ho i redactar un informe. El sotsdirector li va donar menys de 24 hores, ja que s’havia compromès tenir-lo enllestit abans d’aquest període de temps. El cap del departament, ràpidament es va posar a treballar en el tema i va cridar al cap de secció per a encarregar-li un informe on es donés resposta a la inquietud del director general. Li va dir que el volia sobre la seva taula abans d’acabar la jornada. Finalment, el cap de secció, va cridar al seu despatx a l’administratiu que atenia el públic, responia el telèfon, etc. i li va dir: “M’hauries de fer el més aviat possible un informe on s’aclarís la següent qüestió: Quan el director general fa l’amor amb la seva dona, ho fa per amor o per feina?”. L’administratiu, sense dubtar-ho un sol instant li respongué: “Segur que ho fa per amor”. “I com has arribat tan aviat a aquesta conclusió?”. “Molt fàcil, perquè si fos feina, segur, segur, que la tindria que fer jo!”.   

divendres, 26 d’agost de 2011

AVUI, 26 D’AGOST. DE BICIS I NO VOLER TREBALLAR



Avui us explicaré coses que vaig poder viure ahir i també aquest mateix matí.
Per a començar, ahir per la tarda, entrava a Amposta per la carretera de Santa Bàrbara. Més o menys per la zona on està el Caprabo, un ciclista sense camiseta circulava per la calçada. Què anés sense camiseta no té la més mínima importància, però que circulés pel “mig” de la carretera sí, ja que aquell tram disposa de “carril bici”. No és el primer cop que em trobo amb situacions similars. De vegades m’hi havia trobat per la zona de l’avinguda Aragonesa. El passeig central d’aquesta avinguda també té carril bici i molts ciclistes circulen per la calçada.
El “carril bici” és una reivindicació històrica de la majoria de ciclistes. Per tant, crida l’atenció que quan poden utilitzar-lo no ha facin. Aquest matí en entrar a Tortosa (tram Padesa plaça del Mil·lenari) també he vist una situació similar. Un autocar de la empresa Hife que anava a uns 100 metres de mi, de sobte he vist com es col·locava al mig de la carretera. Des de la meva posició ne podia veure que passava. No he trigat gaire en veure-ho. Aquest tram també disposa de carril bici pel costat esquerre (segons el meu sentit) Segurament que insuficient, ja que és molt estret, però n’hi ha. De fet, treballadores del Padesa l’utilitzen quan van i venen del treball.
Els ciclistes són de tots els que poden circular per una carretera els més febles. De la utilització o no dels “carrils bici” (on els hi ha), depèn en bona part la seva seguretat. Ja no és només les molèsties que poden causar als vehicles de 4 rodes, és el perill que tenen a l’hora de compartir les mateixes vies.
També he pogut constatar les poques ganes de treballar que tenen alguns. A principis de mes tancava una peixateria després de quasi dos anys d’haver obert. Suposadament va tancar per la manca de clients. L’altre dia vaig parlar amb un excompany de treball i em va dir que de la fàbrica també va marxar de sobte, igual com ho va fer a l’hora de tancar que, després de posar que faria unes setmanes de vacances durant aquest més d’agost, finalment, un dia per l’altre, va decidir tancar. La propietària d’un establiment proper em va dir que “l’estiu no és bo per a ningú, però durant l’any ja es compensa uns mesos per uns altres”.
Aquest no ha estat l’únic cas. El dimarts de festes a Amposta, concretament el dia 16, vaig anar a comprar musclos a un establiment especialitat que es troba prop de la zona esportiva i firal. Estava tancat. No hi havia cap cartell informant si era per vacances o una altra cosa. Ahir per la tarda i vaig tornar. Tancat un cop més. L’únic horari que hi ha és el d’hivern!
Uns metres més amunt, a la rotonda on es fa ficar la reproducció de la torre de la Carrova, des de fa molts d’anys, hi ha un bar que, en el temps, ha anat canviat de propietaris. Indicatiu que és un local al que “li costa arrancar”. Els últims propietaris farà un parell de mesos que hi són. Quan vaig passar per davant, vaig veure que estava tancat per vacances. Evidentment no tinc res en contra que la gent faci vacances, però als dos mesos d’obir, em sembla una mica contraproduent. Si finalment no funciona (no és que desitgi que passi) hi donaran tota classe de justificacions. A la clientela sé l’ha de fidelitzar  i tancar l’establiment quan encara no la tens guanyada, no em sembla que sigui la millor manera. Ells sabran.

dijous, 25 d’agost de 2011

AVUI, 25 D’AGOST. SER O ESTAR


Des de menuts ens han ensenyat que “ser” i “estar”, són pràcticament la mateixa cosa. On vull anar a para? Molt senzill, a l’entorn del Madrid, del Reial Madrid. Arriba un moment que el que menys importa és si socis i aficionats s’han contagiat de Mourinho o, aquest, aglutina el sentiment unànime de la “parròquia”. El que és segur és que hi ha feeling. Segurament serà per la impotència del Madrid en els darrers anys en veure que mentre el Barça no para de guanyar títols, el Madrid s’ha de conformar amb una copa del Rei que, a sobre, feia uns 20 anys que no guanyava. Aquest fet ha provocat en la seva massa social un sentiment de frustració que no fa tant tenia l’afició del Barça respecte al seu enemic més gran. Si abans hi havia madriditis ara hi ha barcelonitis. Normalment els esdeveniments mundials són cíclics i des de fa uns anys, qui va pel darrera és el Madrid. És Mourinho la solució? Evidentment no. Encara que ahir en el decurs del trofeu Santiago Bernabeu (per a quan alguna cosa que recordi als germans Padrós, els catalans que van fundar el club allà pel 1902?) la majoria dels assistents van recolzar l’actitud del seu entrenador, cada vegada hi ha veus més crítiques que estan en desacord amb la seva reiterada actitud basada en el victimisme endèmic. Mourinho (el meu amic Paco Túnez em reitera sovint que no hi ha que dir-li Mou, que l’únic i genuí Mou és el de la sèrie “els Simpson”) sap que té la darrera oportunitat de guanyar un títol important com seria la Lliga o la Champions (una copa del Rei no serviria) De no fer-ho el seu prestigi i la seva credibilitat quedarien en entredit. El Madrid (o el seu president, Florentino Pérez) ha posat a l’abast de l’entrenador portuguès tota l’artilleria pesant que aquest li ha demanat i que és, segurament, la millor que podia aconseguir al mercat (la resta està a can Barça)
Un company de treball aficionat al Madrid opinava aquest matí que “Mourinho no acabaria la temporada al Madrid”. Crec que és aviat per a dir-ho, però tot podria ser. Si ha finals d’hivern, el Madrid, acaba eliminat de la Champions o té escasses possibilitats de cara la lliga, tot pot arribar a passar... L’enrenou que es va produir a començaments de setmana on hi va haver el desmentit per part del portaveu de l’entrenador del Madrid de que aquest (Mourinho) volgués abandonar el Madrid, és, al meu entendre, una manera d’anar preparant el camí i    sondejar la parròquia blanca.
 
En els darrers dies he estat criticant molt l’estat de brutícia i abandonament que es troba Amposta, sobre tot, durant els dies de la festa major. Per a que això passi han de confluir dos factors importants: l’incivisme d’alguns ciutadans i la passivitat del govern municipal. El Periódico del dia parla de que a Barcelona s’han incrementat les multes per incivisme. Serà degut a l’arribada d’un nou alcalde (Trias) o serà casualitat, no ho sé, però el fet és que s’ha posat fil a l’agulla per a resoldre un dels problemes més greus que pateixen molts de pobles d’aquest país. També Tortosa. No sé si serà que fa dies que no plou o que tampoc passa la brigada de neteja, però hi ha un tram del carrer Ulldecona on, a cada portal, s’hi poden veure pixerades de gos (mascle, ja que les femelles pixen d’una altra manera) i també alguna caguerada. Fins i jo que el sentit de l’olfacte el tinc poc desenvolupat, quan passo en sento la pudor.
I parlant de gossos una notícia que avui es repeteix pels diferents mitjans: el retrobament d’una família amb el seu gos “Brut”, que s’havia extraviat feia uns mesos. Només qui tenim gossos podem (potser) comprendre el que significa tenir un gos a casa.

dimecres, 24 d’agost de 2011

AVUI, 24 D’AGOST


Ahir va ser un dia de moviments polítics. El Congrés dels Diputats va celebrar sessió plenària i va sortir un tema nou, dels que no solen sortir quasi que mai: la reforma de la “intocable”, es a dir, de la Constitució. Per a poder-la “retocar” cal una àmplia majoria de 3/5 parts que només s’aconsegueix per ampli consens de la cambra o posant d’acord als dos grups principals, en aquest cas PSOE i PP.
El sostre de finançament de l’Estat és el tema que ha aconseguit posar d’acord a socialistes i populars. Ja n’hi ha prou, però no estaria de més que s’hi sumessin d’altres grups, de moment escèptics amb la modificació. Com passa darrerament amb la majoria de mesures econòmiques que pren el govern espanyol, aquesta es fa per satisfer els desitjos dels dos “màxims” mandataris europeus: Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.
Una vegada més opino que a la Constitució, després de més de 30 anys, li fa alta una reforma en més profunditat, sobre tot en temes que afectin el Senat (podria plantejar-se la supressió, ja no tant la seva reforma) i autonòmics. S’ha de ser més valent. I un dubte, encara que es fixi un sostre, es complirà? No diu la Constitució, per exemple, que tots els espanyols tenim dret a una vivenda digna? Evidentment, no es compleix.
Palmeros (o palmers) Anomeno així a aquells que es desfan les mans aplaudint els seus líders. A Amposta n’hi tenim una bona mostra... Però no us parlaré d’aquests, us parlaré als que ahir van aplaudir a rebentar a Mariano Rajoy. És igual el que digui, el que cal és fer-li veure que estan incondicionalment al seu costat. Rajoy va dir que d’arribar a la presidència del govern a partir del 20-N (tot indica que hi arribarà) prorrogarà durant l’any 2012 el tipus reduït de l’IVA per adquisició d’habitatge (amb limitacions) que acaba d’aprovar recentment el govern actual del 8 al 4 %. Entenc que si la idea hagués sortit d’ell i fos nova i original, els aplaudiments estarien justificats, però en aquest cas, potser no calia posar tant d’èmfasi.
Mercats ambulants. Sembla que darrerament hi ha un increment d’altes dels venedors de mercats ambulants. Encara que et puguis pensar el motiu que els fa donar d’alta, sempre et queda un dubte raonable. Ahir, mercat setmanal a Amposta, ma mare va comprar dues bermudes per al meu fill. Dues per vint euros. Ella, ma mare, com està acostumada a regatejar, li va demanar a la venedora que li deixés per 19. La venedora s’hi va negar i va dir-li que “Hisenda ens obligava a pagar”. Això no és així exactament. El que passa que el control de les autoritats locals s’ha incrementat i per deixar-los parar se’ls hi exigeix estar donats d’alta. A la pràctica tots els ajuntament ho haurien d’exigir i revisar periòdicament. Hi ha ajuntament que ho fan, però sembla que no tots ni molt menys.
Cal pensar que els mercats ambulats és un focus d’economia submergida i, potser, fins i tot i, en alguns casos, evidentment, un bon mecanisme per a blanquejar diners.  

dimarts, 23 d’agost de 2011

AVUI, 23 D’AGOST


Us deia ahir que diumenge, “oficialment” s’havien acabat les festes major d’Amposta. Els focs tenen l’honor de considerar-se el final de la festa, encara que després hi pugin haver-hi d’altres, com ara el ball.
Però la “festa” continua. Com ja ve sent habitual a les darreres dècades els 2 o 3 dies després encara es fan bous a la plaça. Així va fer-se ahir i, sembla, va ser la nit amb més incidents. De les 4 o 5 enganxades que hi va haver, una, la que va patir una noia, va ser la més greu. Sé la van d’haver d’emportar amb l’ambulància per a ser atesa a urgències. Arran d’això van parar els bous. Sembla ser (segons em deien aquest mateix matí) que està fora de perill.
Avui, quan he tret a passejar a la gosseta, m’ha cridat l’atenció uns petits papers quadrats, una mica més grans que una targeta de visita. Se’n veien pels carrers, dintre dels portals, etc. Eren d’una empresa de Tortosa que compra or. Em sembla que aquesta no és la millor manera de fer publicitat i caldria una ràpida resposta per part de la Regidoria de Governació a totes aquelles empreses que, com aquesta, incompleixen les ordenances municipals. 

Els locals especialitzats en comprar or sempre han proliferat en èpoques de crisi. Sempre hi ha gent disposada a fer negoci i, si cal, “reinventar-se” segons la situació. Durant els anys del boom immobiliari, a pobles com Sant Carles de la Ràpita, hi van arribar a haver més immobiliàries que bars. També moltes oficines en tramitació de préstecs. Aquestes darreres i la majoria d’immobiliàries han acabat tancant.
Què us sembla si us dic que per una vegada (i sense que serveixi de precedent) estic d’acord amb Xavier Garcia Albiol, l’alcalde de Badalona del PP? Força increïble, oi?
Avui he llegit al Periódico la següent titular: “Badalona busca un càstig ‘exemplar” per a un vàndal”. I subtitula: “Garcia Albiol afirma que traurà les ajudes locals a un noi que va destrossar 33 vehicles”; “Vol demostrar que cometre delictes a la ciutat ‘pot sortir molt car’”.
Personalment crec que caldria prendre mesures així per a tots aquells vàndals o delinqüents habituals. Ja que la justícia, de vegades es veu incapaç d’actuar, des de les administracions (ja sigui la local com aquest cas o bé l’autonòmica o nacional) els hi  poguessin retirar els ajuts públics.
Diumenge parlava amb “tot un personatge” d’Amposta que em deia que cada vegada que li posen una multa els hi pregunta directament si “estan tontos”, ja que ell és pensionista i no li poden embargar el sou. Raó no li falta, però segur que en un moment donat acabarà acudint a les administracions per tramitar nos ajuts, ja sigui per l’habitatge, per al transport o per qualsevol altra cosa. Llavors sé li hauria de recordar que va quedar a deure milers (ell mateix ho va admetre) d’euros en sancions administratives per delictes o faltes.

dilluns, 22 d’agost de 2011

AVUI, 22 D’AGOST


Oficialment, ja s’han acaba les festes d’Amposta d’aquest anys. Ara, molts d’ampostins i ampostines ho aprofitaran per fer uns dies de vacances, alguns només durant aquesta setmana.
Jo he tornat a treballar. Crec que és la primera vegada en la meva dilatada vida de treballador (només a l’administració hi porto 25 anys) que treballaré aquestes dues setmanes (curtes) del mes d’agost. Però les combinacions amb els companys per tal de cobrir el servei, així ho ha fet necessari.
Tal i com vaig avançar ahir, per la tarda va tenir lloc el Cosso Iris o desfilada de carrosses. Mai he entès l’èxit que té a Amposta, ja que la pràctica totalitat de carrosses que hi participen, són llocades (ahir, totes) Suposo que és per veure el lluïment de les pubilles i pubilletes d’aquest any i de l’any passat.
I per la nit, “nit de focs”. És la cloenda “oficial” a les festes, encara que després sempre hi hagi algun acte més, com per exemple el ball. Des del meu punt de vista els focs d’aquest any els vaig veure “pobrets”. Als instants finals sempre hi ha una pujada d’intensitat per a que et quedi un millor “regust de boca” i arranqui els aplaudiments del públic concentrat a les immediacions del riu. En canvi, per a mon fill, els focs van estar fantàstics, dels millors que havia vist mai. Veieu com hi ha gustos per a tot!
I ja parlant d’altres temes que res h¡tenen que veure amb Amposta, avui en vull destacar-ne dues: la imminent caiguda del règim libi del coronel Gadafi i la proposta del candidat del PSOE a les properes generals Javier Pérez Rubalcaba d’eliminar les diputacions.
Sembla ser que la caiguda del regim dictatorial de Gadafi és imminent. No així la seva captura, ja que a hores d’ara pot estar amagat a qualsevol lloc. Recordo que fa uns anys, quan volia meditar, se’n anava a una haima al bell mig del desert. No hi pot ser ara també? Aquesta tarda anunciaven la detenció d’un segon fill i, a hores d’ara, Trípoli està pràcticament tota en mans dels opositors. Personalment penso que, tal i com va passar amb l’Iraq, de vegades les caigudes dels dictadors no són la solució ideal del problema, ja que després arriba el caos i les lluites internes per fer-se amb el poder vacant.
L’altre tema, és la supressió de les diputacions que proposa el candidat Rubalcaba. Sabeu que és una mesura en la que hi estic d’acord. Així ho he dit moltes vegades, fins i tot abans d’ocupar el càrrec de regidor ja ho vaig dir en un debat a Visió 3 als antics estudis de la vora del riu. Ja ha plogut! Però diu Rubalcaba que s’hauria de substituir per un consell d’alcaldes sense poder executiu. Bé, però sinó recordo malament, un consell d’alcaldes també hauria de substituir els consells comarcals en el cas de que també s’optés per la seva supressió. Com es menja, això? És que ara hi haurà consell d’alcaldes per tot arreu, com a les tribus indis que hi havia un consell d’ancians?
És evident que tal i com estan ara les diferents administracions no poden continuar i es necessària una reestructuració a fons del sistema públic espanyol. Sovint se’n han creat per complementar sous i col·locar amics per agrair-los el servei i la fidelitat. I una vegada creades s’ha seguit creant llocs de confiança, assessors, gerents i adjunts a la gerència. Per tant, no és d’estranyar que, quan les coses van maldades i hi ha tanta gent a l’atur, tots els ulls d’aquests mirin cap als polítics i els serveis públics.   
Però la solució a tots els mals no només passa per aquí. Amb la supressió de funcionaris públics només fem que incrementar les llistes d’aturats, per tant, els empresaris han de “posar-se les piles” i crear ocupació en sectors productius que incrementin el producte interior brut de la nació.
Sinó es fa així, no sortirem mai del clot.         

AMPOSTA CAPITAL... CAPITAL DE QUÈ?


A Amposta Convergència insisteix que “som” capital. D’una forma ambigua si voleu, però des de fa anys, i de tant en tant, treuen el tema. La darrera vegada es va iniciar tot just durant la campanya electoral de les passades municipals: “Amposta, capital comercial de les Terres de l’Ebre”, en un intent (?) de potenciar el comerç local.
Aquest dies he arribat a una conclusió contundent: Si som capital, és de la brutícia i l’abandonament. I no sóc l’únic que se’n adona.
Ahir pel matí, quan vaig anar a tirar bosses de reciclatge, els veïns del carrer Brasil es queixaven de que la gent, abans de tirar les bosses dintre dels respectius contenidors, miren i si hi ha algú que els mira, aixequen la tapa i les tiren a dintre, però si no veuen a ningú que els estigui mirant, les deixen fora amb les olors que això provoca amb les temperatures elevades de l’estiu amb les consegüents molèsties per als veïns de la zona.
Però no només hi ha brossa prop dels contenidors, també pels carrers, solars abandonats, etc. Una de les veïnes del carrer Brasil, referint-se a tot plegat deia: “Això és per enviar una foto al Diari de Tarragona”. No ho farà. Sembla que l’únic que mostra fotos i les envia de tant en tan al diaris sóc jo i, es clar, de vegades passo com “el dolent de la pel·lícula”.
Ahir, mentre es feia el “Cosso Iris”, vaig trobar gent que havien vist la foto que em publicava el Periódico em van felicitar. Però també hi va haver qui em va dir: “Mira que t’agrada moure ‘follón’”. Creieu-me que jo no ho voldria. Sóc el primer en voler una Amposta neta i endreçada, però malauradament no la tenim i tampoc veig que s’hi faci cap esforç per a tenir-la. També em van dir que "ja se'n havien adonat" sobre el que jo denunciava (l'herbassal que hi ha al costat del centre d'arts visuals), però tampoc ningú es va queixar. 
És evident que no tota la culpa és dels nostres governants local, també la tenen els ciutadans (i ciutadanes) incívics que no els importa gens ni mica la qualitat de vida que puguin tenir els seus conciutadans.
Aquí teniu uns clars exemples d’això que estic dient. 
Contenidors carre Brasil.
Carrer Brasil.
Baixos inacabats davant del CAP I
 Contenidors carrer Gran Capità, al costat del parc municipal.
Carrer Amèrica.

diumenge, 21 d’agost de 2011

AVUI, 21 D’AGOST. LA FOTO DENÚNCIA DEL PERIÓDICO I L’ENTREVISTA A JOSEFINA MATAMOROS



Dues coses vull destacar-vos de la premsa d’avui. La primera és que el Periódico m’ha publicat la foto denúncia que vaig publicaraquí al blog el passat dissabte 13 d’agost. El text que acompanya a la foto (la segona) és el següent: “Edifici nou, entorn descuidat. Encara no fa un any que el llavors conseller Joan Manuel Tresserras a inaugurar a Amposta el nou Centre d’Arts Visuals, el primer d’aquestes característiques que existeix a la demarcació de Tarragona. Al seu costat s’hi van deixar uns parterres que havien de ser enjardinats algun dia. Aquest dia no ha arribat i el seu estat actual desmereix el conjunt de l’obra. És d’esperar que no deixen passar un altre any per arreglar-ho”.
I el diari el Punt publica una entrevista a Josefina Matamoros. Qui és? No fa gaires dies que també us ho explicava. Jo me’n vaig assabentar el mes passat durant el meu viatge a França. El dia que mon cosí Miquel ens va portar a la capital del Vallespir, Ceret, ens digué que la directora del Centre d’Art Contemporani era una catalana “del Sud” nascuda a Godall. Josefina Matamoros porta al càrrec des de 1986 i es jubila només començar l’any 2012. A l’entrevista explica que va néixer a Godall i que als 7 anys se’n va anar cap a França amb els seus pares. 

Parlant de Godall, la seva banda de música ha estat avui la convidada per la Lira per a participar en el XXXVè Festival de Bandes de Música d’Amposta. El repertori que ens han ofert ha estat el següent: el pasdoble “Goya” de Julián Palanda, “Dakota” de Jacob de Haan i “Coliseum” un poema simfònic de Hugo Chinesta. Durant aquesta darrera pesa, en un moment donat, les músics han recitat “Ave Cesar, los que van a morir te saludan”. I dic jo perquè no ho han dit en català, ja que sé suposa que els gladiadors o deien en llatí i no en castellà... El seu director és el faldut Fernando Guarch Bordes.
Després ha arribat l’hora de la Lira Ampostina. Penso que no ha defraudat als seus incondicionals, encara que jo opino que la segona pesa que s’ha escollit era una mica llarga i això ha fet que el concert durés quasi dues hores i mitja en total. Sota la batuta de Octavi Ruiz i Gisbert han interpretat el següent repertori: el pasdoble “A mi Buñol” de Manuel Carrascosa, Simfonia 2 “La Gran Poma” de Johan de Meij (segons la presentadora és una obra molt complicada que toquen algunes bandes del País Valencià) i la versió que es va fer del tema de Serrat “El Carrusel del Furo” quan aquest va venir el passat mes de juny a Amposta per a recaptar fons per a l’escola de música de la societat. 

Als “bisos”, la Lira ha interpretat un pasdoble homenatge a la jota (segons ha explicat el seu mestre director, ja que Amposta és terra de jotes –ha dit-) i finalment la sardana la Santa Espina (?)
Amb dos dels actes més multitudinaris (a part dels bous), com són el Coso Iris i els focs artificials, pràcticament es donaran per acabades les festes d’Amposta 2011. Unes festes que, pels seu contingut i la seva qualitat no passaran a la història, potser si per altres aspectes.  
          

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA III


Escoltat a un local comercial. La conversa era entre els propietaris de l’establiment i uns clients.

“Ho sé del tot segur: Hi ha un conveni entre el govern xinés i l’espanyol pel qual no es cobren impostos als establiments xinesos durant 5 anys”.

I jo a sobre afegiria: “I tenen llibertat en l’horari d’obertura de l’establiment...”.

No fa gaires dies llegia un article del País que a Catalunya hi ha un partit xenòfob que escampa aquesta classe de rumors i la gent, després, se’ls fa seus i ho diuen com si ho sabessin del tot cert.
Per aquells incrèduls racistes que s’ho inventen i després ho escampen i per als que s’ho creuen i ho segueixen escampant, jo només els hi diria una cosa: Només fa uns mesos van haver-hi una sèrie d’operacions conjuntes entre les inspeccions d’Hisenda i la Tresoreria de la Seguretat Social per localitzar aquest pous de frau als comerços xinesos. La mesura segurament serà insuficient, però de ser cert que hi ha un conveni, no creieu que no s’haurien portat a terme?   
Al cap d'uns dies li vaig explicar a un amic i la seva resposta va ser: "Efectivament i quan s'acaba el període de carència es donen de baixa i posen el negoci a nom d'un altre xines i torna a començar".  

FOTO (S) DENÚNCIA DEL DIA 21-08-2011

A Amposta, "els bous" són el veritables reis de les festes i, per extensió, els seus aficionats (també dit boveros)
Aquest col·lectiu compta amb total "carta blanca" per part de l'Ajuntament per a fer i desfer al seu gust i conveniència.
A part de la plaça de bous, cada any es solen fer actes taurins a determinats carrers. Aquest any ha tocat al carrer Sebastià Juan i Arbó. El torill (o corral) està situat al carrer Cervantes. Quasi tots els matins, i durant una estona s'hi fan bous de carrer, però com treure i posar tota la infraestructura bovera costa massa, ho deixen tal i com es veu a les fotos, amb les entrades a diversos carrers tallades durant totes les festes. Però els veïns més afectats són els de les cases que donen al carrer on es fan els bous. A part de tenir dificultats per entrar i sortir de casa seva, no en parléssim de si haguessin d'entrar o sortir per una emergència. No els resultaria fàcil.
Però a qui l'importen totes aquestes molèsties? Segur que ni a l'ajuntament ni als boveros els importa gaire.