El president del Senat està disposat a suprimir l’oficialitat de les llengües “autonòmiques” de la cambra alta.
Quan la passada legislatura es va aprovar que les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes fossin també oficials al Senal, la norma ja va crear controvèrsia entre els populars que fins i tot es van mofar per la utilització de la traducció simultània a part, evidentment, de considerar-la inútil i, sobre tot, cara.
Si la pretensió de molts grups polítics és que el Senat s’acabés convertint en la cambra de representació “territorial”, durant la legislatura actual segur que s’aconseguirà: serà la cambra de representació territorial de “la unitat d’Espanya”. O és que Espanya no és “un territori únic i indivisible i una unitat de destí en l’univers”? (La traducció ha estat una mica lliure, ja que la figura castellana “en lo” és de difícil traducció al català –potser ho hauria hagut de posar en castellà?-)
A sobre, i com que para “brou dues tasses” (us agrada aquesta?) el president del Senat (perdoneu que no el citi pel seu nom ja que encara no me l’he aprés, com tampoc coneix ell el meu...), en un despropòsit més, va dir que “parlar qualsevol llengua autonòmica era hipòcrita”.
Definim “hipocresia”: “Simulació de qualitats i de sentiments que hom té”. Fort, no? Ara resulta que els qui parlem català (o basc o manding) no ho fem perquè sigui la nostra llengua materna, és que “ens volem fer el xulo” o alguna cosa així...
Per tant, un com més, es demostra que els espanyols de l’Espanya (aquí podríem posar personatges coneguts, els de sempre i també desconeguts –n’hi ha milions d’aquests-) ni ens comprenen ni ens volen comprendre. I no estic parlant de comprendre la nostra parla, sinó de la nostra singular manera de ser: costums, tradicions, etc.
És més fàcil que entenguin a un aborigen africà que parli en “manding” (comparació que va fer el president del Tribunal Suprem Carlos Dívar) que qualsevol conciutadà que parli català, basc o gallec. Penso que s’ho haurien de fer mirar tots plegats...
Amb actituds així, políticament, estem retrocedint de cop 30 anys. En lloc de intentar entendre’ns i mirar de conviure el millor possible, sempre ens estant ficant pals a les rodes per no dir una altra cosa més malsonant.
Ahir l’expresident Pujol va fer unes declaracions. Ja sabeu que, normalment, no estic d’acord amb ell, però el que va dir ahir si. Semblava que era seguidor del meu blog o va escoltar quan el passat mes d’octubre el Centre d’Estudis d’Opinió en va fer l’enquesta. Llavors ja vaig dir que, per a mi, “les relacions entre Catalunya i Espanya estaven caducades”. Ahir ell va dir pràcticament el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada