 |
| Facultat de Nàutica de la UPC. |
Després del sotrac que va significar l’anuncia
de que el govern central pretenia apujar les taxes universitàries un 66 %, vaig
quedar una mica alleugerat al assabentar-me ahir que el nostre govern (gràcies
nostre govern) que a Catalunya només s’incrementarien un 25 % (segons publicava
el diari Ara en la seva edició digital) i es podran crear més beques.
Però a fi de comptes més és ben bé igual. L’increment,
sigui el 25 o sigui el 66 és substancial i molt allunyat de l’IPC, però sobre
tot, de la pujada que han sofert les nostres nòmines (he dit pujada? Perdoneu,
volia dir baixada!! –i encara sort que ho puc dir-)
Perquè també hi ha que tenir en compte que s’ha
apujat el transport públic indispensable per aquells que viuen allunyats del
lloc on cursen les seves carreres universitàries, com és el cas de mon fill
(Amposta i Barcelona)
De continuar per aquest camí, novament tindrem
la sensació de retrocedir (com en tantes altres coses) als anys predemocràtics
on només podien estudiar carreres universitàries els “fills del rics” (encara
que haguessin de repetir i repetir), els que vivien a les grans ciutats (encara
recordo quan la Universitat de Barcelona va “aterrar” a Tarragona, abans de
denominar-se Rovira i Virgili) i els que podien gaudir de beques que els
ajudaven a apaivagar les despeses de transport, residència i estudis.
Malauradament mon fill, fins ara, no ha pogut
mai demanar cap beca. El motiu és que entre sa mare i jo mateix, els dos
funcionaris de l’administració de l’Estat, superem els límits per a poder-ho
fer. Però no us cregueu que guanyem una fortuna, ja que ella té la categoria C1
i jo la C2 o sigui la meva dona és administrativa i jo auxiliar, per a que ens
entenguem) Però com tots dos treballem fora del nostre lloc de residència
(Tarragona i Tortosa) hem de descomptar les despeses derivades del
desplaçament: transport públic i privat, carburant, reparació dels vehicles,
substitució per nous quan els que tenim ja no aguanten més, etc., etc.
Paradoxalment, gent com la meva dona i jo som
els que col·laborem amb els nostres impostos a que molts fills d’empresaris
puguin gaudir d’ajuts universitaris. D’això se’n diu PRINCIPI DE SOLIDARITAT.
Evidentment si es creen noves beques, a part
dels paràmetres que es tenen en compte en la actualitat, se’n haurien de crear
de nous per a tenir en compte d’altres condicionants. Si no és així, molt em
temo que per molt bones notes que pugui treure mon fill (que les trau), un
altre cop es quedarà sense cap tipus de possibilitat d’accedir-hi.
Abans existia la solució de que l’universitari
trobés una petita ocupació per alleugerar als pares del sacrifici econòmic que
estaven realitzant. Però ara, quina feina pots trobar? Els universitaris estan
molt condicionats pels horaris de les classes que, de vegades, poden variar d’un
quadrimestre a l’altre. En canvi hi ha molta gent (massa) que no tenen cap
problema a l’hora d’adaptar-se a qualsevol horari de treball, sigui de dia o de
nit... Això sí, sempre que el trobin.
Si voleu llegir més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada