dijous, 31 de maig del 2012

LA XIMPLERIA DEL DIA MUNDIAL SENSE FUM




Avui es celebra a “el dia mundial sense fum”.  Sempre he dit que els dies mundials no serveixen pràcticament per a res i, el d'avui encara menys.
Normalment aquestes commemoracions són per a sensibilitzar als qui ja hi estem, però la resta, els qui estan mé afectats, en fan cas omís.
Normalment, els que han estat fumadors, s’ho han deixat per problemes de salut o al quedar embarassades (en el cas de les dones) Pocs n’hi ha que ho hagin deixat sense tenir cap problema, només per conscienciació.
Avui els meus companys i companyes de treball han seguit sortint al carrer a fumar-se la cigarreta i als qui he preguntat si sabien que “era el dia mundial sense fum”. Tots, absolutament tots m’han respost que “no”. Crec que els únics que ens hem assabentat som els que no fumem.
Diuen que “no hi ha més cec que aquell que no vol veure”.  

MIG PP VA DESEMBARCAR A BANKIA



Medio PP trabaja en Bankia,hasta el primo de la “la dama de hojalata”


Increíble, aquí os va el listado actualizado :


Santiago Alarcó Canosa. Consejero de Deoleo en representación de la Sociedad de Promoción y Participación Empresarial Caja Madrid. Alarcó es 
excuñado del presidente de Bankia, Rodrigo Rato y hermano de Ángeles, recientemente nombrada Presidenta de Paradores Nacionales.
Claudio Aguirre Pemán. Consejero de Caja Madrid. 
Primo de Esperanza Aguirre Fue el responsable de Merrill Lynch en España y Portugal.
Juan Chozas Pedreño. Director de Recursos de Bankia. Ex secretario general de Empleo y
Relaciones Laborales durante los gobiernos de Aznar. Colaborador entusiasta de la FAES.
Jesús Pedroche Nieto. Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia. 
Ex Presidente de la Asamblea de Madrid.Ex Consejero del Gobierno Regional de Madrid.
Ricardo Romero de Tejada.Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia. 
ex Secretario General del PP en la Comunidad de Madrid. Ex Alcalde de Majadahonda.
Mayte Jiménez. Esposa de Salvador Victoria,
Consejero de Asuntos Sociales del Gobierno de Esperanza Aguirre. Fue nombrada consejera de Caja Madrid Pensiones, empresa participada por Bankia, el 9 de junio de 2009.
Nieves Alarcón Castellanos. 
Esposa del ex Secretario General del PP madrileño, Francisco Granados y actualmente Senador. Fue nombrada en el año 2008 Consejera de Caja Madrid Pensiones, empresa participada por Bankia.
Ángel Acebes. 
Ex Ministro del Interior del Gobierno de Aznar. Ex Diputado por Ávila. Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia.
Manuel Lamela. Consejero de Cibeles Corporación. 
Ex Consejero de Sanidad y de Transportes de Esperanza Aguirre. Ex Director de Gabinete de Rodrigo Rato en su etapa de Ministro de Economía. Presidente del Comité de Auditoría de Bankia.
Carmen Cavero Mestre. 
Cuñada de Ignacio González, Vicepresidente del Gobierno de Aguirre. Vocal del Consejo de Caja Madrid Cibeles. Consejera de Bankia.
Mercedes de la Merced. Ex eurodiputada y ex Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Madrid.Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia.
Estanislao Rodríguez- Ponga.
Ex Secretario de Estado de Hacienda con Rodrigo Rato. Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia.
José Manuel Fernández Norniella. 
Ex presidente del Consejo Superior de Cámaras de Comercio. Ex Secretario de Estado de Comercio y Turismo . Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia.
Mercedes Rojo Izquierdo. Vocal Banco Financiero y de Ahorros del Grupo Bankia.
Ex asesora de Esperanza Aguirre.
Maria Zaplana Barceló. Hija de Eduardo Zaplana. Becaria en Caja Madrid.
Elena Pisonero. Consejera de Caja Madrid. Ex jefa de Gabinete de Rodrigo Rato. 
Ex Diputada y en la actualidad Presidenta de Hispasat.

DE L’EXCEL·LÈNCIA A LA DEFICIÈNCIA (Capítol I)

El carrer Murillo "partit" per l'avinguda de Catalunya.



Fa uns dies em vaig trobar a la bústia de casa un sobre amb les meves dades però sense identificar-ne el remitent. L’havies d’obrir per a veure que era l’Ajuntament d’Amposta, concretament la Regidoria de Governació, qui s’adreçava als veïns de la zona per a comunicar-los alguns canvis a l’hora d’aparcar els vehicles.
El segon paràgraf comença així: “Fa ja uns quants anys que s’estava detectant a la zona on viu, un greu i creixent problema de circulació, provocat pel sistema d’aparcament (quinzenal altern a un costat i a l’altre del carrer) que be, per indisciplina viària o per descuit dels conductors, cada quinzena hi havia molts de vehicles mal aparcats amb els problemes que tot això genera...” .
El carrer Murillo (d’on sóc veí) té dues parts diferenciades i fins i tot incomunicades per la mitgera de l’avinguda de Catalunya. Fins ara, a la part de l’avinguda de Catalunya s’ha vingut aparcant a tots dos costats i a la part de baix, efectivament, per quinzenes. El nostre bloc és el primer a l’esquerra (segons el sentit ascendent de la numeració), només traspassar l’avinguda. És un bloc petit i al davant n’hi ha un altre més petit encara i que per problemes econòmics dels promotors, no està acabat. Durant els anys que s’ha estat construint, no s’ha pogut aparcar, però quan encara estava l’antic edifici, a l’igual que tota la part superior, sí.
Per tant, el dubte que em general tot plegat és: A partir de quan es posi en funcionament el nou sistema, no es podrà aparcar a un dels costats del carrer Murillo entre les avingudes de Catalunya i Santa Bàrbara?
L’escrit explica que s’han fet proves pilot als carrers Joan d’Àustria (zona Grau), Lope de Vega (paral·lel a l’avinguda de la Ràpita) i Jardi (darrere de l’hospital comarcal)
Després del paràgraf on s’explica això, arriba, des del meu punt de vista, l’apartat més sorprenent de l’escrit. Diu així: “Hem constat, passat el temps, un resultat excel·lent a la mesura, pràcticament han desaparegut els problemes que hi havia anteriorment (aparcament incorrecte, retirada de vehicles, multes, etc...) millorant la circulació dels esmentats carrers d’una manera molt elevada.”
Qui ha fet la valoració de l’excel·lència? Ole Torson, el qui va dissenyar el primer pla de circulació de la nostra ciutat allà per finals de segle passat?

EL BOSQUET DE LES ESTUNES IV (PORQUERES)








dimecres, 30 de maig del 2012

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 30-05-2012




“PA I CIRC” (nou significat)




L’origen de la frase s’atribueix al poeta romà Juvenal (segle I d. de Crist) i es referia al blat i les entrades per a veure el cric que donava l’emperador romà al poble per a mantenir-los allunyats de la política del moment.
Després de pràcticament 2.000 anys, la frase segueix tenint vigència, això sí, amb canvis significatius.
Segle XXI, Espanya (Spanien, Spain, Espagne) Situació econòmica actual: 5,6 milions d’aturats (el 24,1 % de la població activa), la prima de risc marcant màxims històrics (540 punts bàsics) la borsa sota mínims, l’índex l’IBEX està pels voltants dels 6.100 punts (el més baix des de l’any 2003, quan Aznar era el president del govern) 
 
Significat de "PA": Genèricament, és el que manca moltes cases del nostre país. Les cues de gent demanant menjar bàsic  a organismes com Càritas i la Creu Roja cada dia són més llargues. Molts de xiquets i xiquetes no poden quedar-se al menjador escolar per culpa de les retallades en les subvencions que donaven les administracions (normalment consells comarcals) i molts de pares no tenen recursos suficients per a pagar els preus actuals. En canvi hi ha d’altres famílies que prefereixen que els seus fills dinin al menjador perquè, al menys, fan un àpat diari en condicions. 
 
Significat de "CIRC": És l’espectacle que ens dona cada dia el govern central. Un govern incapaç de adoptar mesures eficients per a treure el país de la crisi. Una crisi que van provocar ells mateixos gràcies a la liberalització del preu del sòl durant el mandat d’Aznar i que després van ajudar a engreixar-la els dirigents del País Valencià i Madrid provocant enormes forats a les entitats financeres que controlaven: CAM, Bancaja, Banc de València i Caja Madrid, la majoria d’elles integrades avui a Bankia que necessita una injecció d’efectiu d’uns 20.000 milions d’euros. 
 
Cal invertir la fórmula: Més pa i menys circ. I si no és així, acabarem lamentant-nos tots... I per a llavors, ja serà molt tard, massa tard.

3.000!!



Acabo de fer l’entrada 3.000 al meu blog. El camí fins aquí no ha estat fàcil, gens fàcil. De vegades costa trobar un tema que es pugui comentar sense ser repetitiu. En els darrers mesos, la retirada de la política activa tampo m'ha ajudat gaire, ja que abans podia comentar actes o esdeveniments en primera persona o, vuiguis o no, te'n assabentaves de moltes coses que fan els nostres mandataris municipals. 
Vaig obrir la Via Augusta a finals de juliol de 2007 (encara no fa 5 anys) i, implícitament, al mateix temps, vaig adquirir el compromís amb mi mateix d’escriure alguna cosa cada dia, com si es tractés d’un diari personal on reflecteixo la meva opinió, però també les meves dèries i, darrerament, també ho faig servir com a galeria de les meves fotografies, fetes, normalment, durant els viatges. Poques vegades ha passat el dia sense que publiqués una opinió, un article (encara que no fos meu), una foto, etc.  
Des del mes de juliol de l’any passat, també heu pogut descobrir en mi una nova faceta: escriure microrelats. Aquesta era una modalitat que no havia tocat mai i que va significar tot un repte. Segurament recordareu que vaig participar en un concurs de microrelats sobre la guerra Civil Espanyola que va organitzar la Cadena Ser commemorant el 75è aniversari del seu començament. Se’ns va acotar molt l’extensió que podien tenir i, per tant, calia eliminar tot allò que es podia considerar superflu i centrar-nos, exclusivament en allò que era realment important a l’hora d’explicar-los. Amb un d’ells, al que vaig titular com “el mulo”, vaig arribar a la final on només en van arribar 8 de més de 1.300 que se’n van enviar. El jurat únic va ser l’escriptor Juan José Millás. A partir d’aquesta experiència n’he escrit diversos més, però quan els escric, no sóc tan exigent i si m’estenc una mica més, tampoc passa res. Normalment són sobre anècdotes que he viscut o m’han contat al llarg de la meva vida. Cap és inventada, ja que no tinc la imaginació necessària per a imaginar-me històries fictícies. Ara mateix n’he tinc programades unes quantes que s’aniran publicat els propers caps de setmana, normalment aquells diumenges que no publicaré l’article quinzenal que escric per a Vinaròs News.  Per cert, hi ha una productora local interessada en fer un curt (entre 5 i 10 minuts) sobre un dels relats de la guerra civil: “el último cigarrillo”. Si, finalment el projecte veu la llum, no cal ni que us digui, que tindré tanta emoció i alegria jo, com el propi realitzador Pau Bertomeu. D’haver novetats sobre el tema, us mantindré informats.    
Des de principis de l’any passat, les visites amb blog s’han incrementat notablement, però no sempre les que tinc durant un mes superen les del mes anterior. Hi ha alts i baixos, depenent sovint de l’època de l’any. El mes que més visites vaig tenir va ser el maig de 2011, coincidint amb les eleccions municipals (6.939) Aquest més va culminar la progressió que s’havia produït durant els mesos precedents. Però a partir d’aquí la davallada va ser important. Durant el mes de juliol quasi ve no vaig passar de les 2.000 visites (2.229) Passat l’estiu, el nombre de visites es va tornar a recuperar fins superar les 6.000 (6.246) el passat març, però a l’abril va tornar a patir un davallada important (4.209) Aquets mes de maig han tornat a augmentar i, presumiblement, passaré de les 5.000. Superar les 200 visites diàries, ja no és una excepció i, poques vegades baixo de les 100.
Possiblement, si en lloc de ser un blog preferentment polític tingués una altra temàtica tindria moltes més visites, però sóc un animal polític i m’agrada aquest tema (què hi farem!) No obstant això estic content per tenir uns seguidors fidels que, diàriament, aguanten les meves manies. Una vegada més expressar-vos a tots i a totes el meu agraïment i una petició: segui igual, no canvieu mai.      

EL BOSQUET DE LES ESTUNES III (PORQUERES)











dimarts, 29 de maig del 2012

LA FOTO DEL DIA 29-05-2012



El mural del costat del col·legi Miquel Granell, acabat.

RAJOY JUGA A CASA




Rajoy va fer ahir una compareixença pública per a explicar la situació econòmica del país. Els periodistes que segueixen el president del govern, diuen que és la primera des del mes de novembre. Cert que n’ha fet d’altres, però sempre lluny d’Espanya i acompanyat d’algun president o alguna personalitat rellevant.
Però el que crida més l’atenció és que Rajoy escollís fer-la a la seu de Gènova on, sense cap dubte, es pot dir que “juga a casa”, ja que allí té a tota l’afició al seu favor i, es pot controlar més els accessos dels informants per evitar així preguntes inoportunes. Per cert, és que Rajoy contesta les preguntes dels periodistes? No!! Així que estic dient? Simplement van entrar els que va voler el PP i punt!
De la intervenció de Rajoy res de nou. L’economia espanyola va de mal en pitjor, però el president del govern d’Espanya espera que la situació s’arregli com “per art de màgia”. Fins ara han demostrar la seva incompetència a l’hora d’adoptar solucions eficaces a la situació. I a sobre, cada dia que passa la situació econòmica empitjora.
La situació de Bankia hi té que veure molt. Si al principi el forat era d’uns 4.000 milions d’euros, ràpidament va pujar fins 23.000 i esperem que aquí s’aturi. Però, quan es produeix un forat així, on van a parar els diners? Haurien de sortir Zaplana, Camps, Carlos Fabra, etc. a donar explicacions. Van voler posar València al mapa, passa per sobre a d’altres autonomies com Catalunya i es van d’haver de finançar de les entitats bancàries que més a l’abast tenien: Bancaja, Banc de València i la CAM. Era igual que no poguessin retornar els diners, sense problemes se’ls hi refinançava el deute i aquí pau i allà glòria.. I pel camí es perdien uns quans bitllets com aquell que no vol. Els intermediaris i potser alguns dels “protagonistes principals”, n’anaven apartant per “cobrir les seves despeses personals”.
Encara que Rajoy no ho vulgui acceptar, la caiguda de la borsa espanyola (normalment símptoma de que l’economia no va bé) i la pujada de la prima de risc, estan estreta i directament lligades amb el forat de Bankia i la forma en que el govern la vol saneja.
Però si Rajoy i el seu govern acceptessin aquesta veritat inqüestionable, implícitament, acceptarien que els pesos pesants del seu partit són els màxims culpables del mal moment de l’economia espanyola i que arranca de l’època dels governs de Zapatero i, també, de que són uns ineptes per a donar-li una solució satisfactòria per als interessos de la majoria dels  ciutadans espanyols i no d’uns pocs (dels més poderosos) com han fet fins ara.
I sinó, per què no accepten una comissió d’investigació?  

PAGAR “RELIGIOSAMENT” L’IBI I “RESAR” PER A NO PAGAR-LO


Portal romànic de l'església de Siurana.

Avui Rubalcaba ha dit que el PSOE paga “religiosament” l’IBI de les seves seus, contestant així a l’Església Catòlica que avia anunciat que “També pagarien l’IBI si el pagament la resta dels qui estan exempts”, amb clara al·lusió als partits i també sindicats, oenegés i resta d’entitats sense finalitat de  lucre.
Perdoneu que ho digui així, però alguns membres del clero tenen molta barra. Si l’Església Catòlica vol comparar-se amb tots aquests col·lectius, els altres, sobre tot els més menuts (excloc a les grans centrals sindicals i als grans partits) haurien de gaudir dels mateixos privilegis.
Per a començar, són els únics que tenen un tracte diferenciats a la renda. Pots optar per contribuir al sosteniment econòmic de l’Església Catòlica i de tota la resta.
Si visitem la seu d’una ONG o d’una associació sense ànim de lucre, segurament ens trobarem amb una seu social i unes oficines, poca cosa més i ningú ens cobrarà entrada per a poder-ho visitar.
L’Església té centenars de monuments històrics. Sovint solen ser els edificis de més interès a l’hora de visitar una ciutat o un poble. Quan l’edifici té un especial interès cultural, artístic, etc. per a poder entrar has de pagar entrada o, en el cas de que s’hi faci visita guiada, has de pagar el suplement que val aquesta atenció.
Església de Porqueres, al costat de l'Estany de Banyoles.
Però darrerament se’n han inventat una altra. Sovint et trobes amb la porta tancada de l’església i no hi pots accedir. Però pagant una mòdica quantitat (sol ser 1 euros) s’il·lumina i la pots veure des de fora. Ara mateix me’n recordo de dues, la de Porqueres comarca de la Garrotxa i la de Siurana comarca del Priorat, totes dues romàniques.
Mentre les caps de l’Església Catòlica viuen amb l’opulència (el Vaticà fins i tot té un banc), molts de membres de oenegés comparteixen el poc que tenen amb els pobles als qui ajuden de l’Àfrica, Amèrica, Asia u Oceania i es juguen la vida prestant tot tipus de col·laboració.
Ja sé que també hi ha capellans, monges i d’altres religiosos que ho fan, però d’aquests m’agradaria saber si ho fan en nom de l’Església de Roma o de Crist. Potser ens trobaríem més d’una sorpresa.    
I reitero el que he dit els darrers dies. Aquesta actitud d’alguns membres de l’Església, la trobo poc cristiana i sona moltíssim a xantatge per a seguir mantenint els seus privilegis.
A hores d’ara, molts religiosos catòlics deuen d’estar resant (de vegades sembla que és l’única cosa que saben fer) per a que el govern aprovi fer-los pagar l’IBI i mantenir l’status actual.
Amén.  

EL BOSQUET DE LES ESTUNES (PORQUERES) II











dilluns, 28 de maig del 2012

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA. EL PARC DE DARRERE DEL CARREFOUR







RECTIFICAR... ÉS COSA DE QUI HO HA FET MALAMENT


Cítrics prop de la torre de la Carroba.


Al començament de la campanya de la Renda de 2011 us vaig explicar algunes curiositats de la campanya. Una de les coses que us contava era el diferent tracte de favor que es dispensa als productors de cítrics de les comarques catalanes: Montsià i Baix Ebre.
No hi ha cap diferència climatològica entre les veïns del Nord (o sigui nosaltres) i els del Sud del riu Sénia o si voleu, la comarca del Baix Maestrat. Mentre el rendiment dels cítrics sense cap tipus és del 30 % (de cada 100 euros de venda 30 és el benefici net abans d’impostos), al Baix Maestrat se’ls hi havia reduït fins el 9 % i a les comarques catalanes, res de res, tal i com ja havia passat el 2010.
Però mira per on, dissabte 16 de juny, quan ja quasi es portava un 25 % de la campanya, el BOE publica una rectificació i estableix que els cítrics catalans tindran el mateix tracte (9 %) No és l'única rectificació. Si esteu interessat en veure-ho, podeu accedir-hi des d'aquí
Me’n vaig assabentar quasi per casualitat. Ja sabeu que jo no formo part de l’equip de renda de Tortosa i m’ho va dir Joan Beltran, el fill del malaguanyat Batista Beltran. Quan ho vaig voler saber “oficialment”, qui m’ho va corroborar em va dir aquesta frase tan lapidària: “La rectificació d’errors és l’eina que té l’Administració per amagar que ha fotut la pota”.
Crec que sobra qualsevol comentari.     

QUI SE’N RECORDA DE PERE DE PLANELLA?



El proper cap de setmana (1, 2 i 3 de juny), dintre de la Gala Fira Tots d’Amposta, al recinte del castell, es recrearà la nostra història, de quan Amposta era la capital de la Castellania del mateix nom i el castell era seu de l’ordre religioso-militar de Sant Joan de l’Hospitalde Jerusalem, més coneguda com “els Hospitalers”.
Però el castell d’Amposta va perdurar més enllà de la Castellania i, segons vaig poder llegir al Diccionari Bibliogràfic Català, clau per a la defensa de la ciutat de Tortosa durant la guerra de Successió (1701-1715)
La fortificació d’Amposta controlava l’entrada de naus per l’Ebre, convertint-se així en la primera defensa de Tortosa. Per aquella època, el castell estava defensat per Pere de Planella que davant el setge de les forces enemigues (castellans i francesos), no es va rendir fins que li van arrasar la fortalesa. Pere de Planella i els soldats que li quedaven van ser fets presoners. 

Quan finalment les tropes borbòniques van conquerir Tortosa, una de les condicions que van posar per a la seva rendició, va ser l’alliberament del militar.
Estaria bé que algú se’n recordés d’aquest personatge, un dels grans oblidats de la nostra petita història local.           







EL BOSQUET DE LES ESTUNES (PORQUERES) I