dimecres, 9 de maig del 2012

CRETÍ LOSANTOS


Llegia al diari digital “el Plural” que Federico Jiménez Losantos es va posar content quan van tancar l’edició escrita del diari Público perquè, segons ell, “era porqueria”.
Penso que de vegades val la pena no parlar de segons qui, ja que, a sobre, li estàs fent publicitat. I a persones que no es mereixen cap tipus de respecte, el millor que es pot fer és ignorar-los.
Però en el cas de Losantos, no ho vull fer. Per a mi és una persona repugnant (ja sabeu que normalment sóc respectuós amb tothom sobre els qui comento alguna cosa) i que no es mereix cap tipus de respecte per part meva. Tal i com he posat al títol, un cretí.
Per aquells que no ho sàpiguen, Losantos és d’un poble de Terol a dalt de tot de la serra d’Albarrací que es diu Orihuela del Tremedal. A Amposta hi ha una persona dels seu poble i que el coneix bé, ja que de petits jugant sovint junts. Aquesta persona, que respon al nom d’Isabel, coneix bé la metamorfosi ideològica que ha patit el radiofonista.
A part de ser un anticatalanista confés, es creu en possessió de la veritat absoluta i pensa que hauria d’haver un “pensament únic”, que és el de la ideologia de “dreta-dreta” o extrema-dreta.
Diu la Viquièdia sobre Losantos que de jove va passar pel Partit Comunista d’Espanya i que a les eleccions autonòmiques de 1980 es va presentar amb el Partido Socialista de Andalucia (PSA), reconvertit avui en Partido Andaluz. Possiblement el fet més remarcable va ser quan membres de Terra Lliure li van disparar un tret a la cama i, possiblement aquest fet va ser el desencadenant del seu odi als catalans, com si tots en tinguéssim la culpa.
Entenc que Público podia molestar a molts, però no perquè els seu contingut fos “porqueria”, sinó perquè la seva línia editorial tenia una ideologia d’esquerres, a les antípodes de la de Losantos.
Als editorials, articles d’opinió, vinyetes còmiques, etc. des de Público s’explicaven coses de la dreta més mediàtica (també anomenada “caverna”) que entenc que no agradés si qui ho llegia pensava diferent.
Però no recordo que durant la curta vida de Público tingués denúncies per difamacions i mentides per part de persones, sindicats, partits etc. En canvi, Losantos, durant la seva etapa a la COPE (la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola) en va rebre unes quantes i, el que és pitjor, després dels judicis les sentències van ser favorables als denunciants, la qual cosa diu molt poc d’aquest subjecte.